Bye bye philosophy

Publicado por Col·legi Sant Andreu sábado, 14 de mayo de 2011 comentarios (0)

Tal i com va dir Heràclit, les coses canvien, estem en un continu progrés i nosaltres acabem una etapa inolvidable i plena de coneixements, per iniciar-ne una altra amb moltes ganes i il·lusió.
Per tant, dono per finalitzat aquest blog amb l'esperança que pugui ser útil per tot aquell que ho desitgi.

Bye bye school, hello summer! Gaudiu de les vacances i tingueu molta sort en els vostres nous camins




Espero que us agradi el video!

TOP

ACTIVITAT 58. L'utilitarisme de John Stuart Mill

Publicado por Col·legi Sant Andreu jueves, 12 de mayo de 2011 comentarios (0)

8

IDEES PRINCIPALS


Aquest text de John Stuart Mill fa un equilibri entre la idea de felicitat i satisfacció- Considera que els qui solen gaudir menys, segurament ho satisfaran totalment i els qui volen o ansien aspirar una major felicitat, els costa més aconseguir-lo.

TÍTOL DEL TEXT
Vies per aconseguir la felicitat

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest fragment filosòfic utilitarista és propi del màxim representat d’aquesta tendència, John Stuart Mill. Les primeres frases introdueixen que sentir-se superior a un altre, en circumstàncies proporcionalment iguals, no sempre comporta a sentir-se millor satisfet que el que se sent inferior. A continuació, introdueix la idea de felicitat i de satisfacció de les quals, la primera seria pròpia de la ètica materialista d’Aristòtil i la segona la podríem relacionar directament amb una ètica hedonista com ara la d’Epicur en la recerca del plaer. El filòsof afirma que normalment els qui situen un baix nivell la seva capacitat de gaudir, tenen millors probabilitats de satisfer-les totalment, mentre que els qui no es conformen amb un determinat plaer els hi costa molt més de satisfer-ne. D’aquesta manera el nivell de felicitat al qual podrà arribar serà imperfecte, però aquesta felicitat imperfecte la pot suportar si no és greu.- Per tant, d’aquí es deriva la frase coneguda de l’autor: “És millor ser un home satisfet que un porc satisfet” i “És millor ser un Sòcrates insatisfet que un boig satisfet” i està també relacionant el porc i el boig amb ignorants que només coneixen part de la seva qüestió.

 COMPARACIÓ

Aquesta teoria utilitarista té com a objectiu assolir la felicitat per al major nombre de persones que es podria comparar, ja que s’assembla a Aristòtil en el fet de ser una ètica heterònoma i teleològica i mostra alguns punts en comú amb la teoria hedonista d’Epicur. Amb aquesta darrera la única diferència es que sol ser una ètica que tendeix més als interessos individuals que no pas als de la col•lectivitat. Per últim, podem contrastar la opinió de Mill amb l’ètica formal de Kant basada en un racionalisme moderat i establint principalment dos imperatius categòrics per definir bé aquesta ètica.



TOP

ACTIVITAT 57. La moral kantiana

Publicado por Col·legi Sant Andreu lunes, 2 de mayo de 2011 comentarios (0)

En aquesta presentació podeu trobar una síntesi de la moral kantiana

La Moral Kantiana. Patricia Cazorla F.
View more presentations from patry030.

TOP

ACTIVITAT 56. Diferències entre l'ètica de Kant i d'Aristòtil

Publicado por Col·legi Sant Andreu domingo, 1 de mayo de 2011 comentarios (0)

Ètica formal VS Ètica teleològica

La concepció de la moral entre aquests dos grans filòsofs ha estat oposada totalment. Aristòtil presentava una ètica teleològica en la qual les seves accions estaven orientades a obtenir un fi el qual era assolir la felicitat. D’altra banda al segle XIII el filosof empiricoracional Kant planteja una ètica formal allunyada de la heteronímia pròpia de qualsevol de les ètiques que persegueixen un fi. Les ètiques materials són empíriques, a posteriori, és a dir, el seu contingut està extret de l’experiència. Kant, per la seva banda, pretendrà formular una ètica amb imperatius universals i a priori que, per tant, no poden provenir de l’experiència.


Una ètica formal com la que proposa Kant, d’aquesta mena és buida de contingut, no estableix cap bé o fi que hagi de ser perseguit i no ens diu el que hem de fer, sinó com hem d’actuar. Un home actua moralment, per tant, quan actua per deure no està perseguint cap fi.


TOP

ACTIVITAT 55. Sobre el sentiment moral

Publicado por Col·legi Sant Andreu sábado, 26 de marzo de 2011 comentarios (0)

IDEES PRINCIPALS

Aquest text de Hume reflecteix la seva concepció sobre la moral que la basa en el sentiment. Creu que la moral serveix per distingir entre el bé i el mal i aquesta tasca no la pot realitzar la raó sinó els sentiments que omplen les persones com ara les passions o emocions.

TÍTOL DEL TEXT
El sentiment, com a base moral

ANÀLISI DEL TEXT

El fragment anterior de l’escocès David Hume es troba inclòs en la Investigació sobre els principis morals de David Hume que ocupen un gruix important en la teoria de l’autor. Per tal de poder diferenciar el bé i el mal la única via fiable segons l’autor és basar-se en els sentiments, no mitjançant la raó com dirien la major de racionalistes. Aquesta moral es caracteritza també per estar enfocada a un món solidari per tal d’assolir una ètica comunitària que beneficií al major nombre de persones com més tard desenvoluparia Bentham o John Stuart Mill en d’utilitarisme.

COMPARACIÓ DEL TEXT

El tema de la moral ha estat discutit per la majoria de filòsofs però les diverses relacions que es poden establir, van lligades estretament amb Epicur quan considera aquest cosmopolitisme hel•lenístic fomentat en una moral utilitària. La de Hume és molt semblant també a la de Stuart Mill qui centra el seu objectiu utilitarista en aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones. I per últim, la fal•làcia naturalista d’aquest principal s’oposa a la moral kantiana basada en una ètica formal que considera que s’ha d’actuar per un deure moral no com faria Mill i sovint Hume.


Cliqueu a la imatge per ampliar el vostre coneixement sobre la teoria emotivista de Hume

TOP

ACTIVITAT 54. El principi de causalitat de Hume

Publicado por Col·legi Sant Andreu domingo, 20 de marzo de 2011 comentarios (0)


Anàlisi de la causalitat

IDEES PRINCIPALS

La idea principal que podem extreure d’aquest text de Hume és la seva concepció del principi de causalitat, el qual considera que no tenim cap certesa que d’un mateix efecte es derivarà una mateixa causa, ja que el coneixement és probable, no cert i a més quan sobretot ens fonamentem en la experiència com a partida d’aquest coneixement. Considera que l’hàbit i el costum de la repetició de les mateixes relacions de causa-efecte no impliquen una veracitat.


TÍTOL
És la causa a priori?


ANÀLISI

Aquest text pertany al filòsof empirista David Hume on ens està sintetitzant part de la seva teoria del coneixement centrant-se en el principi de causalitat tot afirmant que no existeix una relació necessària entre la causa i l’efecte.

L’autor afirma que la causa no és a priori, és a dir, que a partir de la raó no podem conèixer que d’una causa es deriva un efecte per això podem dir que no hi ha cap punt per a esperar que en el futur es derivin els mateixos efectes de les mateixes causes ja que l’hàbit i la successió d’aquests no ens aporta un coneixement cert.

En el text intervé una figura religiosa, del Gènesis de la Bíblia, Adam i se li atribueix que fou el primer home de tot el món i suposant que no ha pogut aprendre res de ningú no podria demostrar que de les mateixes causes en derivarien els mateixos efectes, ja que aquest home no havia tingut experiència anteriorment.
En conclusió, l’autor afirma que no podem basar-nos en l’experiència per previsions empíriques i per tant, el costum de la repetició dels mateixos efectes no significa que sigui sempre estàtica, la naturalesa és dinàmica, tot flueix i canvia com deia Heràclit.
D'aquí prenem com a exemple la seva teoria sobre les boles de bitllar les quals compten amb uns efectes diferents de les mateixes causes, no tenen moviments certs del tot.

A continuació podeu disposar d'unes diapositives que fan referència al principi de causalitat de l'autor. Us les recomano ja que personalment em van ser molt útils per acabar d'entendre la seva posició.
David Hume i la causalitat.



COMPARACIÓ

Aquest concepte del costum i de la repetició dels mateixos efectes derivats de les mateixes causes el podem relacionar amb Locke qui mantenia una posició gairebé igual. Tot seguit podem considerar una altra relació amb Heràclit d’Efes que és el filòsof del canvi quan diu que tot flueix i canvia i d’aquesta manera els hàbits i el costum no ens aporten el coneixement veritablement.

TOP

ACTIVITAT 53. Relació d'idees i qüestions de fet

Publicado por Col·legi Sant Andreu martes, 15 de marzo de 2011 comentarios (0)

Relacions d’idees i qüestions de fet

IDEES PRINCIPALS

Aquest fragment filosòfic pertanyent a David Hume fa referència als dos tipus d’enunciats que són les relacions d’idees i les qüestions de fet. L’autor afirma que les primeres són constituïdes per les idees logicomatemàtiques que no depenen dels sentits i d’altra banda estan les qüestions de fet que aporten un coneixement altament probable basat en els sentits.

TÍTOL DEL TEXT
Veritats a priori i a posteriori

ANÀLISI DEL TEXT
Aquest Text és de David Hume, filòsof escocès que va enfocar la seva filosofia tant en l’acció humana com a la manera de dirigir l’enteniment. Aquestes paraules fan referència concretament a part de la seva teoria que exposa una classificació dels objectes de la raó o investigació humanes.

A les primeres línies l’autor ja ens parla d’aquests dos tipus: les relacions d’idees i les qüestions de fet. Hume engloba la geometria, l’àlgebra i l’aritmètica, és a dir, totes les ciències exactes i lògiques de les quals res no es pot dubtat, en el primer grup, en les relacions d’idees. Simplement són veritats universals i el contrari d’aquestes proposicions impliquen una no contradicció. Per que sigui de millor entesa l’autor dóna un exemple de relacions d’idees com ara la clara evidència que el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels catets.

Són enunciats clarament certs però no reals encara que no intervinguin els sentits. Seguidament Hume parla de les qüestions de fet que es contraposen a les relacions d’idees en diversos punts com ara que el contrari d’aquestes qüestions no poden ser ni implicar una contradicció. Aquestes qüestions es presenten molt clares a través dels sentits i per tant, de l’experiència.

L’exemple que l’ empirista proposa és la que “que el sol no sortirà demà és igual d’intel•ligible que dir que sortirà” perquè a través de l’experiència podem arribar al punt de dir que és molt probable que el sol surti però no és del tot cert. Per tant, les previsions del futur basades en d’experiències tan sols ens poden aportar un coneixement provable. Tampoc podem demostrar la falsedat de les qüestions de fet perquè això significaria una contradicció i no es podrien concebre de manera clara a la ment. COMPARACIÓ Aquesta teoria exposada per Hume, l’autor empirista s’assembla molt a la teoria de coneixement de Leibniz en la que podríem establir un paral•lelisme de les veritats de raó amb les relacions d’idees i les veritats de fet amb les qüestions de fet. La idea fonamental de Hume es manté en aquests dos punts. L’empirisme també podria ser contradictori amb part de la filosofia platònica i racionalista els quals accedeixen al coneixement per via de la raó i no per la de la veritat.



TOP

ACTIVITAT 52. La identitat personal

Publicado por Col·legi Sant Andreu lunes, 14 de marzo de 2011 comentarios (0)


Crítica del jo cartesià

IDEES PRINCIPALS

Aquest fragment filosòfic pertany a David Hume qui presenta la seva teoria de la substància oposant-se a l’exposada per Descartes. Segons aquest text, l’autor afirma que en el pensament es troven únicament les impressiones i per tant, el pensament seria un conjunt de totes les percempcios. La idea principal que podem extreure és que el pensament no és una substància, només hi ha impressions.




TÍTOL DEL TEXT
La particularitat de les impressions

ANÀLISI DEL TEXT

El text pertany al filòsof empirista David Hume qui intenta presentar part de la seva teoria oposant-se a René Descartes. Aquest darrer, considera que l’essència és el pensament entès de manera general.
D’altra banda Hume diu que el que exposa Descartes no és res intel•ligible i ell afirma que totes les coses tenen la seva pròpia identitat, és a dir, són particulars i aquestes percepcions particulars que tenim nosaltres són les que configuren la nostra pròpia ment.
Però també deixa constància que aquestes no pertanyen a la ment perquè aquesta no és una substància intel•ligible.

Seguint en la seva teoria empirista, destaca la inexistència d’idees de substàncies ja que només podem tenir idees de les impressions. Llavors, en el text anterior, Hume ens dóna l’exemple de la idea de cos o de préssec, ja que nosaltres per exemple, percebem la idea de les qualitats d’un préssec com podria ser la idea del color taronja o del tacte tan característic d’aquesta fruita. Per últim, Hume conclou el text tot dient que la nostra idea de ment és només la idea de percepcions particulars.


TOP

Comença el final...3r TRIMESTRE

Publicado por Col·legi Sant Andreu domingo, 13 de marzo de 2011 comentarios (0)

TOP

ACTIVITAT 51. Creieu que aquest és el millor dels mons possibles

Publicado por Col·legi Sant Andreu miércoles, 2 de marzo de 2011 comentarios (0)

Jo considero que aquest món es pot mirar des de tants llocs com persones que el veuen, no existeix un sol món, o sí, però sí és veritat que cadascú tenim la visió del nostre propi món.

Per a persones com nosaltres, plenes d'oportunitats i facilitats, aquest món no ens hauria de semblar malament, simplement ho fem per avarícia de voler-ne més, perquè si d'altra banda ens comparéssim amb un nen del tercer món, suposo que estaria convençuda que hi ha d'existir un món millor que el que ell està vivint. I si ara em preguntés per un moment en com hauria de ser un món millor, la meva resposta es reduiria a evitar tot el dolor possible que em podrien causar les dificultats que se'm poden anar presentant al llarg del temps, però considero que no ens podem queixar de la sort que tenim, per això no solem parar-nos a pensar en la possible existència d'un món millor.

Si així fos, i hi hagués un altre món, aquest hauria de comptar amb totes les meravelles que disposa el món actual juntament amb els obstacles i maldats actuals superades completament, per garantir una igualtat de felicitat.

Però sincerament. és difícil imaginar un altre món perquè no coneixem un altre com aquest, amb les característiques pròpies que el defineixen.






TOP

ACTIVITAT 50. Relació entre ment i cos

Publicado por Col·legi Sant Andreu comentarios (0)

IDEES PRINCIPALS


Aquest fragment filòsofic pertany a René Descartes I en ell podem veure un cert dualism del cos i la seva ment. L’autor defensa que l’únic vertader que hi ha és el jo, perquè encara no ha expressat la seva teoría sobre la demostració dels cossos i de les coses.

TÍTOL DEL TEXT
Cos i ment

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest text pertany al filòsof francès, Descartes, un dels autors més característics del racionalisme. Aquest fragment el trobem en la sisena de les seves Meditacions Metafísiques, les quals sintetitzen una bona part de la teoria del filòsof. L’autor considera que la evidencia, és a dir, les idees clares i distintes ens les transmet Déu. Al llarg del fragment està presentant una unió estreta entre cos i ànima els quals són explicats com una unió accidental igual que ho afirmava Plató. El cos i l’ànima diu l’autor que se’ns presenta de forma evident per tant, no podem negar la seva existència. Descartes està dient que l’ànima pot existir independentment del cos, i això li està suposant l’afirmació de la immortalitat de l’ànima com ho feia Plató.

COMPARACIÓ

L’antropologia cartesiana pot ser facilment comparada amb els dos autors clàssics més influients, tot mostrant una certa relació cap a Plató, però clarament una forta oposició amb Aristòtil. Per a Aristòtil, l’ànima i el cos es troben a la mateixa realitat com a fruit d’una unió substancial, a diferència de la de Descartes que és substancial, i s’assemblaria bastant a la teoria platònica sobre la separació del cos i ànima en dues realitats oposades. Descartes està dient que l’ànima pot existir independentment del cos, i això li està suposant l’afirmació de la immortalitat de l’ànima com ho feia Plató. A continuació, trobeu una síntesi de tota la teoria cartesiana en la qual s'inclou l'antropologia


TOP

ACTIVITAT 48. Són els cossos tal i com els percebem?

Publicado por Col·legi Sant Andreu jueves, 10 de febrero de 2011 comentarios (0)

Aquesta és una de les qüestions que es planteja Descartes per donar lloc a la demostració de l’existència dels cossos.
Personalment, considero que tinc una posició bastant realista envers aquesta qüestió ja que crec que els cossos són tal i com els percebem nosaltres, és a dir, relatius a la nostra manera de captar les coses.
El fet de veure un cos, comporta la participació dels nostres sentits els quals no són comuns a tothom, perquè tenim la nostra opinió, per això hi ha tants cossos com persones en el món, perquè cadascú té la visió del seu cos, amb les seves característiques relacionades amb el color, la llum.
El cos en sí seria la suma de totes aquestes perspectives segons el meu parer, teoria del perspectivisme desenvolupada anys més tard per Gasset.

Com a conclusió, els cossos els veiem i per a nosaltres els cossos són així, però aquesta perspectiva de l’objecte no s’estén de manera universal.



TOP

ACTIVITAT 49. El jo com a substància pensant i la qüestió de l'ànima

Publicado por Col·legi Sant Andreu jueves, 20 de enero de 2011 comentarios (0)

IDEES PRINCIPALS
Aquest fragment filòsofic forma part del Discurs del Mètode de Descartes quan ens mostra la relació que té el cos amb l’ànima, la qual és identificada per la raó, és a dir, la propia de la realitat intel•ligible.

TÍTOL
Cos i ànima, matèria i raó

ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text és del Discurs del mètode del filòsof René Descartes. El filosof racionalista comença aquest discurs amb la seva partida de la filosofía, és a dir, el del jo.
 D’aquesta manera ens esta afirmant que quan veu les coses, pot dubtar de que siguin o no siguin, però del que no pot dubtar és de que està dubtant i per tant, existeix. D’aquí la seva frase repetida i coneguda: “Penso, per tant, existeixo. Cogito ergo sum. El procès de dubte té lloc a la nostra ànima i per això forma part d’una substància separada del cos, la qual és inmortal a diferencia d’aquest anterior.

COMPARACIÓ

L’antropologia cartesiana pot ser fàcilment comparada amb els dos autors clàssics més influents, tot mostrant una certa relació cap a Plató, però clarament una forta oposició amb Aristòtil. Per a Aristòtil, l’ànima i el cos es troben a la mateixa realitat com a fruit d’una unió substancial, a diferència de la de Descartes que és substancial, i s’assemblaria bastant a la teoria platònica sobre la separació del cos i ànima en dues realitats oposades. Descartes està dient que l’ànima pot existir independentment del cos, i això li està suposant l’afirmació de la immortalitat de l’ànima com ho feia Plató.

TOP

ACTIVITAT 47." Cogito ergo sum"

Publicado por Col·legi Sant Andreu miércoles, 12 de enero de 2011 comentarios (0)

IDEES PRINCIPALS


Aquest text, pertany a René Descartes i el seu objectiu principal és arribar a la primera veritat que constitueix una partida de la filosofia, el jo. Intervé la figura del geni maligne com a divinitat enganyadora que el fa posar en dubte i el fa enganyar, però el fet de dubtar, vol dir que està pensant i en conseqüència existeix.


TÍTOL
Demostració de l’existència

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest text és del filòsof racionalista Descartes, en ell es fa referència a la demostració de la existència de la filosofia primera que és el jo, però el que està intentant afirmar el filòsof és la capacitat de Déu de posar la idea en les coses, és a dir, que les idees les trobem en les coses.

Però principalment l’autor ens vol transmetre el fet que ell necessita arribar a la certesa i això li suposa haver de passar per un cert grau de dubte per tal d’arribar a allò evident o cert. Descartes incorpora la personalitat del geni maligne que és com una divinitat que intenta enganyar-nos perquè dubtem fins i tot de nosaltres mateixos, però no podem dubtar del jo, perquè és la primera veritat i dubtar del geni maligne és que estic pensant i si penso, existeixo. “ Cogito ergo sum”.


COMPARACIÓ

Aquesta teoría de la demostració de l’existència de Déu i de les coses la podem comparar amb les cinc vies de Sant Tomàs d’Aquino les quals mitjançant uns arguments en conclou sempre dient que Déu és únic i el més perfecte.


A continuació podeu veure la següent animació que fa una crítica a la societat actual, que está deixant de pensar i per tant, d'existir:


TOP

ACTIVITAT 46. Distinció entre el somni i la vigília

Publicado por Col·legi Sant Andreu domingo, 9 de enero de 2011 comentarios (0)

IDEES GENERALS

Aquest fragment sintetitza clarament una de les regles del mètode cartesià: l’evidència: ja que l’autor afirma que a vegades per considerar una cosa com a certa o falsa, sovint els sentits ens enganyen per no haver utilitzat la prudència o la raó. També qüestiona tot un seguit d’exemples que el fan confondre els somnis amb la realitat.

TÍTOL DEL TEXT

Són els somnis una realitat?

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest text pertany al filòsof francès René Descartes i en ell podem notar alguns trets del mètode cartesià. L’autor diu que els sentits sovint poden enganyar-nos i impedir-nos trobar les coses evidents o cartes del tot.
Per a Descartes un cop ens ha enganyat hem de ser prou prudents per no tornar a caure. Per tant, aquest punt el podem incloure en la primera fase del dubte cartesià en el que diu que hem de dubtar de tot allò que ens arriba dels sentits perquè ens poden enganyar com ara la perspectiva, els miratges i les il•lusions òptimes.
Però tot seguit, Descartes mostra en el text un segon motiu de dubte, que és el dubte sobre la realitat. El pensador francès posa un exemple, que ell quan dorm, igual que la majoria somia amb les coses en sí i que aquestes coses el fan situar-se en una realitat, sent el somni si més no com la realitat en si, fent-lo dubtar de la realitat, ja que ¿ no podria ser que aquest món no fos més que fantasia i il•lusió? La realitat és simplement dubtosa.



TOP

Suscribirse a: Entradas (Atom)