ACTIVITAT 45. Les Regles del Mètode Cartesià

Publicado por Col·legi Sant Andreu domingo, 19 de diciembre de 2010 comentarios (0)

IDEES PRINCIPALS
Aquest text pertanyent a Descartes està fent referencia a l’objectiu del mètode cartesià, és a dir, arribar a l’evidència o certesa i d’aquesta manera descartar el dubte. L’autor explica totes les normes que cal seguir per cumplir aquest camí i qui l’assoleixi será capaç de distingir entre el que és fals i el que és veritat.

POSA UN TÍTOL
El camí a la certesa

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest fragment filosòfic pertany al Discurs del Mètode de l’autor francès René Descartes. L’objecte de la filosofia de Descartes podríem dir que és arribar a la certesa sense passar per dubte i considerant aquelles coses que són evidents i que han de ser així. Per tal de poder arribar a la veritat o certesa, l’autor proposa un mètode: el Mètode Cartesià. Aquest mètode està caracteritzat per quatre fases o lleis les quals es troben explicades en l’anterior fragment. La primera regla és l’evidència és a dir, sotmetre un argument a l’evidència o a la primera intuïció que ens ve a la ment. Seguidament l’anàlisi consisteix en seleccionar els elements més bàsics que després a la tercera fase, a la síntesi s’ordenen de forma pujant del més complex al més simple. Per últim estaria l’enumeració que simplement seria una revisió de les parts anteriors. Si seguim aquestes quatre fases podem arribar a assolir la certesa.



TOP

ACTIVITAT 44. El temps va ser creat amb el món

Publicado por Col·legi Sant Andreu jueves, 16 de diciembre de 2010 comentarios (0)

IDEES PRINCIPALS

Aquest text reflexa bàsicament la teoria de Sant Agustí relacionada amb Déu i el temps. Considera a Déu com un ésser superiors que hi ha creat tot incloent el temps i al text es qüestiona què feia Déu abans de la creació si no existia el temps.

TÍTOL DEL TEXT

Déu, el creador del temps

ANÀLISI DEL TEXT

Pel que fa a aquest text, pertany a Sant Agustí i podem dir que el fragment està dividit clarament per temes. Per començar, fa referència a la seva religiositat on afirma que Déu és el creador de tot. Per tant, és una força superior que ho ha fet tot.
Seguidament, introdueix l’aspecte del temps, tema molt propi de la seva filosofia. L’autor es pregunta: Podia existir el temps que no fos creat per tu? O existia el temps abans que ell? Llavors l’autor es qüestiona que què feia Déu abans de la creació de Déu si no existia cap mesura del temps.
L’autor considera que Déu és omnipotent i per tant pot dominar el temps futur.
Per últim finalitza el text afirmant que Déu és etern a diferència de nosaltres que tenim un límit d’anys.
Per concloure, podem destacar que la creació del cel i la Terra està lligada estretament amb el temps d’aquí al títol original. El temps va ser creat amb el món. Déu no és matèria, és abstracte.
Podríem comparar l’autor amb Parmènides pel que fa a l’afirmació de l’eternitat.



TOP

ACTIVITAT 43. Argument ontològic de Sant Anselm

Publicado por Col·legi Sant Andreu viernes, 3 de diciembre de 2010 comentarios (0)

L'argument ontològic és considerat com a una de les vies d'accés al coneixement de l'existència de Déu. Sant Anselm el va formular així: “Déu és allò del qual no es pot pensar res major”

Es a dir, Déu és allò més gran i perfecte que el nostre pensament pot tindre. Diguem que més que un argument ontològic, és un argument lògic, ja que el que es fa és una argumentació lògica de com en el nostre pensament existeix la categoria d'allò més perfecte. Descartes el va utilitzar per a demostrar l'existència de Déu, la qual necessitava per a demostrar l'existència de la matèria.

Enllaç directe a una explicació més extensa de Sant Anselm i del seu argument ontològic que manté una estreta relació amb el pensament cartesià.



TOP

ACTIVITAT 42. Carta a Meneceu

Publicado por Col·legi Sant Andreu lunes, 29 de noviembre de 2010 comentarios (0)


IDEES PRINCIPALS

Aquest text filosòfic d’Epicur ens transmet que és innecessari tenir por a la mort perquè nosaltres hem d’enfocar la nostra vida a ser feliços assolint els plaers vitals diversos. D’altra banda això no significarà que haguem d’acceptar altres situacions més doloroses si aquestes ens poden donar plaers més intensos i duradors.

TÍTOL DEL TEXT

La felicitat, el màxim plaer





ANÀLISI DEL TEXT

Aquest text filosòfic forma part de La Carta a Meneceu, obra d’Epicur (431 aC- 270 aC), en la que es troben els ideals i la teoria característica d’Epicur, basada en l’assoliment dels plaers fugint dels dolors per tal d’arribar a la felicitat. A més destaca la seva importància cap al cos humà.
L’autor introdueix el tema de la mort d’una manera diferent ja que afirma que no hem de tenir por a la mort, encara que aquesta suposi el final de la nostra etapa vital. Però per a ell considera que la mort no existeix, és a dir, que quan nosaltres estem, la mort no està, però quan la mort està, nosaltres no estem. Per tant, és un estúpid aquell que afirma témer la mort no perquè li dolgui en el moment que es presenti, sinó perquè pateix preveient-la. Segons aquesta afirmació del filòsof el que hem de fer es viure la vida més intensament aprofundint en els plaers i gaudir de cada un d’ells individualment mentre vivim, llavors aquesta podria ser la única manera d’arribar a l’objectiu característic i comú de qualsevol ésser humà, la felicitat. La figura del savi és benaurada per Epicur, dient que aquest és l’únic capaç de mantenir un equilibri per exemple estre témer la mort i no témer-la. En la següent frase: Cal recordar també que el futur no és del tot nostre, però tampoc no ens deixa de pertànyer del tot, podem valorar-la fent referència al destí, és a dir, que hi ha una força superior que ens determina però alhora ens permet conduir les nostres pròpies accions i la nostra vida.
A continuació l’autor ens diferencia entre un seguit de plaers és a dir, aquest afirma que necessitem alguns plaers naturals per satisfer necessitats pròpiament vitals i alhora tenim altres plaers no són essencials però que juntament amb els anteriors contribueixen com a mitjà per aconseguir el fi comú, la felicitat. Seguidament, trobem que es fa referència a l’acceptació de dolors els quals després de deixar de fer mal, aportin un benefici o un plaer molt més intens i durador.
Per últim Epicur posa èmfasi en la necessitat del seny, que és l’ origen de totes les altres virtuts, i és més apreciable que la mateixa filosofia, i ens ensenya que no existeix una vida feliç sense ser al mateix temps assenyada, bella i justa; ni és possible viure amb seny, bellesa i justícia, sense ser feliç, frase textual de l’autor. Per tant, no podem distingir entre els diversos plaers sense la virtut del seny.
Quan diu: “El savi creu que val més ser assenyadament desgraciat que insensatament feliç” vol dir que és millor tenir seny i actuar bé i que per mala sort actuem malament que l’insensat encara que se senti bé amb ell mateix no s’ha parat a pensar si les seves accions són correctes o no, perquè es mostra indiferent, perquè actua sense seny i només mirant per complaure desitjos que poden ser vans.

COMPARACIÓ

Podríem establir una comparació amb els atomistes qui creuen igual que Epicur que la matèria està formada per partícules indivisibles, que presenten qualitat pròpia, és a dir, els àtoms.
Els estoics mostren una posició contrària a Epicur a causa de que el seu objectiu principal és arribar a la felicitat a la qual només es pot accedir a través del saber i la virtut.

A continuació, podeu veure una petita introducció animada sobre la filosofia d'Epicur.


TOP

ACTIVITAT 41. El moviment i la deducció del primer motor immòbil.

Publicado por Col·legi Sant Andreu viernes, 19 de noviembre de 2010 comentarios (0)

IDEES PRINCIPALS

El text d’Aristòtil fa referència a l’existència del primer motor que s’encarrega de donar lloc a unes altres. Es defensa una posició que afirma que tot és mogut o condicionat per una altra cosa de manera successiva i infinita, trobant-nos amb el problema de que si hi ha primers motors de manera infinita, és impossible trobar-ne el primer que mou tot, sinó que aquest s’ha de moure independentment.


TÍTOL
Allò que mou tot

ANÀLISI
Aquest fragment filosòfic forma part del llibre VIII de la Física d’Aristòtil, on s’explica una realitat suprema, el primer motor immòbil, que explica el moviment partint que el moviment és etern.
El text comença afirmant que tot allò és mogut per una altra cosa, és a dir, que les coses són dependents d’altres per poder moure’s o també que les coses es mouen per elles mateixes. Aquesta teoria del primer motor immòbil és tractada en el text mitjançant un exemple: el bastó i la pedra. En aquest cas: el bastó és el PMI de la pedra, mou la pedra, aquesta la mou la mà i la mà la mou l’home. Per tant, en aquest exemple, l’home seria el primer motor immòbil.
Aristòtil, alhora diu que les coses com són mogudes per unes altres, aquestes altres també han de ser mogudes per altres i així successivament, per això hi ha un que és mou per ell sol ja que no existeix res que el pugui moure.
Aquesta existència d’un primer motor pot ser entesa en alguns casos per una divinitat a partir de la qual tot és mou i podria ser comparable amb el Déu cristià

COMPARACIÓ

Es pot comparar el PMI amb el demiürg de Plató que feia de mitjaner entre la matèria i les idees, no el final.
També s’assembla al nous d’Anaxàgoras (homeomeries) i el final comú també és la idea de bé.

TOP

SEGON TRIMESTRE

Publicado por Col·legi Sant Andreu jueves, 18 de noviembre de 2010 comentarios (0)

TOP

Conclusió del 1r. TRIMESTRE

Publicado por Col·legi Sant Andreu sábado, 6 de noviembre de 2010 comentarios (0)

Aquest curs avança sense adonar-nos, però pel que fa aquesta matèria no hem avançat sinó hem endarrerit en el temps per endinsar-nos en l’origen de la filosofia, aquest origen el trobem a les colònies de l’Àsia menor on neix la filosofia per necessitar de substituir al mite, que no podia trobar solucions a problemes que presentava la societat jònica. Dels presocràtics que es caracteritzaven per enfocar la seva filosofia en els fenòmens naturals, hem passat als sofistes i a Plató que centren la seva filosofia en la organització de la ciutat i dels ciutadans en sí.
Ha estat un curiós però intens començament de curs!
Aquest trimestre s’ha caracteritzat també per la creació d’un nou grup integrat per tots els alumnes de segon de Batxillerat a una xarxa social que ens ha permès la interacció per part de tothom i la millora de la comunicació actualitzada entre professor i alumne. D’aquesta manera hem creat un petit racó filosòfic als nostres facebook per consultar sobre aspectes de la matèria, informar-nos a través d’enllaços i participar activament en una sèrie de debats.
MOLT BONA FEINA SEGON DE BATXILLERAT!



Ànims, descanseu una setmaneta i torneu amb més força en aquest darrer segon trimestre al Sant Andreu.

TOP

ACTIVITAT 40. Llibre VII de la República de Plató

Publicado por Col·legi Sant Andreu comentarios (0)


IDEES PRINCIPALS Aquest text presenta les principals necessitats de la polis a partir dun diàleg entre Sòcrates i Glaucó i afirma que el més important és ser amo d’un mateix, característica pròpia de la temprança, i alhora que cadascú realitzi la seva propia tasca regida per la justicia.

TÍTOL DEL TEXT
L’estat perfecte

ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text filosòfic forma part del llibre VII de la República de Plató, redactat durant l’etapa de maduresa de l’autor i s’estableix una relació entre la temprança i la justicia. El principal tret que esmenta Plató en l’organització amb la polis és que qualsevol equilibri entre totes les virtuts està relacionat amb l’ànima i en certa manera amb les seves parts: la part racional, la part irascible i la part concupiscible. L’autor fa un paral•lelisme en l’organització de la ciutat amb les persones, en aquest es diu que les persones són amos d’elles mateixes i per tant, són alhora esclaves d’elles mateixes i quan això succeeix és el que s’anomena la temprança que és també la capacitat de controlar els nostres desitjos i passions. Les persones han de dominar el que es bo per sobre del que és dolent i d’aquesta manera arribaran a ser ciutadans virtuosos. Aquest aspecte el traslladem a la ciutat fent una generalització: si una ciutat o la polis dominen les coses bones sobre les dolentes la ciutat serà virtuosa.

COMPARACIÓ

Aquesta posició reflectida per l’autor sobre la seva política que parla en llibres eticopolítics com La República o les lleis, reflexa aspectes relacionats amb l’ànima en què l’estratificació social d’una ciutat coincideix amb la part racional, irascible i concupiscible de l’ànima i és difícilment comparable amb altres autors pre-platònics perquè no es donava tant èmfasi a la política fins l’inici dels sofistes.

A continuació en aquest video podeu trobar resumida la política ideal de Plató

TOP

ACTIVITAT 39. Ciència (episteme) i opinió (doxa)

Publicado por Col·legi Sant Andreu viernes, 22 de octubre de 2010 comentarios (0)

"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.
- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i
d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures
boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és
incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.
- Doncs sí, és ben bé així -observà.
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-la
en la seva essència.
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i
és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,
aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a
l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i
també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa
d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o
despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com
sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.
- Això mateix."


IDEES PRINCIPALS

Aquest diàleg de Plató esmenta als filòsofs com als únics coneixedors de les coses en sí, tal i com són, a diferència de les persones que només reconeixen les coses boniques, no la idea de bellesa. Per tant, el seu coneixement no és veritable ni fiable.

POSA UN TÍTOL AL TEXT
El filòsof, l'únic coneixedor de la veritat

ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text es tracta d'un fragment del llibre V de la República de Plató. És un diàleg que reflecteix clarament la teoria del coneixement de Plató, introduint els aspectes o conceptes d'opinió ( doxa) i ciència (episteme).
El diàleg s'introdueix amb una pregunta per part de l'autor sobre qui són els veritables filòsofs i la resposta són els mateixos filòsofs, els únics coneixedors de la veritat, ja que les altres persones no coneixen les coses ni la bellesa en si, és a dir, de les coses boniques, les coses
senzilles.

Segons els filòsofs no es pot tenir coneixement dels objectes sensibles ja que els sentits són dinàmics, canvien i per això no són fiables. No pot haber coneixement de les coses que canvien, allò que és blanc demà esdevé negre, és a dir, no es pot agafar l'essència d'allò que no canvia. Llavors la ciència o el veritable coneixement, no es pot reduir a allò que canvia, però si a allò que no canvia, que seria la idea de bellesa en si que s'esmenta en el text.
Les persones han de seguir al filòsof qui actua com a guia per a transmetre l'únic coneixement veritable i fer-lis arribar les idees.
.

TOP

ACTIVITAT 38. Comentari de text del Parmènides

Publicado por Col·legi Sant Andreu lunes, 18 de octubre de 2010 comentarios (0)

IDEES PRINCIPALS

El tret característic d’aquest diàleg és que és autocrític i intervé la posició de Sòcrates sobre l’existència de les idees de les coses naturals, posició que Parmènides s’oposa frontalment ja que només hi pot haver idees de coses que no són sensibles, és a dir, intel•ligibles.



TÍTOL DEL TEXT
La veritat a les coses naturals.

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest fragment filosòfic pertany a Plató en la seva obra Parmènides, que forma part de l’època de vellesa de l’autor caracteritzada pel carácter autocrític presents en els seus diàlegs, criticant les seves teories anteriors.

En aquest text concretament contradiu a la seva idea en l’època de maduresa sobre l’existència de les idees de les coses naturals, però en aquest text mitjançant Sòcrates, arriba a una maduresa en què canvia aquesta teoria i admet que no existeixen les idees de les coses naturals ja que la idea d’humanitat no podria existir sense la idea d’home, són aspectes que s’interrelacionen i es necessiten entre ells. L’home en aquest cas representa la part sensible o cosa natural i d’altra banda la idea d’humanitat és pròpia del món intel•ligible. Però al final del text,n Sòcrates acaba
sotmès a la crítica de Parmènides.

COMPARACIÓ

Aquest text filosòfic reflexa perfectament l’existència de la varietat d’idees i la única comparació que podem establir és la del concepte d’idea amb el tractament que Parmènides fa del seu ésser, és a dir, les idees coincideixen amb l’ésser de Parmènides ja que tots dos conceptes són eterns, immutables, immòbils i homogenis.

TOP

ACTIVITAT 37. El mite de la caverna i els seus signes

Publicado por Col·legi Sant Andreu jueves, 14 de octubre de 2010 comentarios (0)

En el mite de la caverna ( República , llibre VII) Plató compara la idea de Bé amb el Sol. El Sol demana un esforç de la vista si el volem contemplar i alhora il·lumina i dóna vida a totes les coses. També la idea de bé, exigeix l'esforç de la ment, alhora que il·lumina i dóna sentit a totes les altres Idees.


Al llarg del mite podem observar el conjunt d'elements els quals els podem situar al món sensible o al món intel·ligible.
Les ombres que reflexen les coses a dins de la caverna on estan els presoners simbolitzen el món sensible per a ells. D'altra banda, les cadenes simbolitzen la unió del cos i ànima, que aquest es separa quan es surt de la caverna aquesta separació els hi permet arribar al món intel·ligible de les idees.

L'element principal del que es parla en el mite, és el foc o millor dit el Sol, que simbolitza la idea de bé en el món intel·ligible, és la màxima felicitat que només es pot trobar a l'exterior de la caverna, al món intel·ligible.

  • Podem veure el següent video per situar-nos completament dins del mite.

TOP

ACTIVITAT 36. La naturalesa de les idees de Plató

Publicado por Col·legi Sant Andreu sábado, 9 de octubre de 2010 comentarios (0)

La naturalesa de les idees: Fedó, 78.

"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres
preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic
estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,
cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O
constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si
mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic
estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?
- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma
i en idèntic estat."

IDEES PRINCIPALS DEL TEXT

En aquest fragment, Plató es pregunta sobre l’estat de la realitat. Es formula si la realitat varia per a tots o és una única realitat exemplificant-lo amb la bellesa o la igualtat. Per últim s’arriba a la conclusió de que és necessària una realitat que sigui de la mateixa forma i no canviin respecte els altres.


POSA UN TÍTOL AL TEXT
És la realitat universal?

ANÁLISI DEL TEXT

Aquest text filosòfic pertany al Fedó de Plató, que pertany a l’època de maduresa de l’autor, la qual es caracteritzar per l’ús de la tècnica del diàleg dogmàtic.
La tesis exposada en el text està clarament defensant una postura socràtica en diversos aspectes. Primer, la formulació de preguntes retòriques i l’ús del diàleg són clarament tècniques de Sòcrates, però en quant al contingut s’expressa la idea de realitat.
L’autor es pregunta si la realitat en si mateixa es presenta a les persones de manera objectiva de tal manera que hauria de ser la mateixa per a tothom. També intenta saber si l’ésser admet varietats de la realitat objectiva, és a dir, si la bellesa és universal, si tothom tenim el mateix concepte de les coses. Per això s’ha de parlar que com diu plató estem en un Món intel•ligible, és a dir, el món de les idees, ja que no existeix una realitat de bellesa per exemple, però sí l’idea de bellesa que s’ajusta a uns models per a tots.
Per tant, en aquesta teoria trobem una força influència del seu mestre Sòcrates, qui deia que la veritat era universal, era la mateixa per a tothom, només que en el text es veu expressat amb idees diferents com ara la igualtat o la bellesa, realitats que han de tenir la mateixa forma i no poden canviar, segons diria Plató.

COMPARACIÓ AMB ALTRES TEORIES

En la teoria platònica s'arriba a una veritat absoluta igual que Sòcrates feia. El model de veritat de Plató és molt més complex que el de Sòcrates perquè afirma l'existència de dos mons, el món sensible (les coses) i el mon intel·ligible( les idees), dels quals només s'arriba a la veritat absoluta en el món intel·ligible.
El fet d'arribar a una veritat absoluta s'està oposant a la teoria relativista dels sofistes, els qui defensen que no existeix tan sols una veritat, ja que tot està determinat o condicionat, en definitiva, la veritat és relativa.
Podem observar certes similituds en quant a les característiques de l'ésser de Parmènides i també pel que fa a la via de la opinió i a la via de la veritat que simbolitzen els dos mons de Plató.

A continuació podeu veure aquesta presentació Power Point, que explica d'una manera resumida, la teoria de les idees.


TOP

ACTIVITAT 35. La ignorància socràtica

Publicado por Col·legi Sant Andreu jueves, 7 de octubre de 2010 comentarios (0)

Comentari de l'Apologia de Sòcrates- Plató.

IDEES PRINCIPALS

Aquest diàleg filosòfic de Plató, tracta sobre la saviesa i la ignorància socràtica. L'autor es pregunta on està la màxima saviesa i en troba a un home que per a ell no és tan savi com creu, només pensa saber que diferència de l'autor que com no en sap, no es pensa saber, es considera ser ignorant.

POSA UN TÍTOL AL TEXT

On està la saviesa?

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest text filosòfic pertany a Plató, i en ell inclou la teoria de Sòcrates, és a dir, la seva filosofia en general.
Pel que fa a l'estructura podem destacar un gran nombre de preguntes que l'autor es formula a si mateix, intentant averiguar que és ser savi, on estar els límits del saber.
La seva frase que resumeix la seva teoria es troba en el text es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res no em penso saber.
Per tant, podem veure com Sòcrates s'atribueix a si mateix un paper d'ignorant.
És clarament el mètode socràtic ja que és irònic, mostra una aparent ignorància vers el tema i l'interlocutor respon sempre creient que ho sap i en el cas del text, que en sap més. fins al punt de no arribar a una clara conclusió entre ens dos locutors per prendre consciència de la seva ignorància. " Jo només sé que no sé res".





TOP

ACTIVITAT 34. Diferències i similituds entre els PRESOCRÀTICS

Publicado por Col·legi Sant Andreu viernes, 24 de septiembre de 2010 comentarios (0)




Tots els filòsofs presocràtics esmentats anteriorment tenen en comú que són pluralistes, és a dir, que troben el seu principi en més d'una cosa. Per a Empèdocles el principi es reflexa en la esfera de Parmènides que inclou els elements de foc, aire, aigua i vent. D'altra banda per a Anaxàgoras l'origen de les coses es troba en les homeomeries, és a dir, en petites llavors que fan el fet diferencial en cada persona. Per últim els atomistes es diferencien dels altres en que són els àtoms els elements que formen tota la matèria.


TOP

ACTIVITAT 33. Comentari de PARMÈNIDES

Publicado por Col·legi Sant Andreu miércoles, 22 de septiembre de 2010 comentarios (0)


IDEES PRINCIPALS

La idea principal que podem extreure d'aquest fragment, és el fonament de la idea de la veritat. L'ésser és ara i sempre, és a dir, és immutable i etern contradint la teoria d'Heràclit d'Efes.

POSA UN TÍTOL AL TEXT

L'eternitat de l'ésser de Parmènides.

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest fragment filosòfic pertany a Parmènides la teoria del qual es basa en la següent afirmació: Només podem dir i pensar que l’ésser és.

Al llarg del fragment apareixen trets característics de l’ésser com l’eternitat d’aquest o el fet que sigui continu, immòbil, present, és a dir, és perfecte.

Posa èmfasi a d’immutabilitat i a que no pot desaparèixer, ja que l’ésser és perfecte i la seva destrucció seria cometre una imperfecció la qual no és possible.
A diferència d’ Heràclit aquest defuig de l’existència del canvi per tant, l’origen de nous éssers només pot venir d’altres éssers. Reflexem la via de la veritat de l’autor, ja que és un text que tracta de l’ésser en profunditat.

COMPARACIÓ

Heràclit qui és considerat el mestre del canvi, és a dir, que totes les coses són dinàmiques (MONISME DINÀMIC) és l'autor que pot ser comparat amb Parmènides que a diferència del primer defensa un ésser immutable i etern, negant el canvi d'Heràclit. Pel que fa a les teories, el primer defensa una lluita de contraris en què sense el seu contrari les coses no poden existir i el segon l'eternitat de l'ésser.

TOP

ACTIVITAT 32. Heràclit d'Efes i Parmènides d''Elea

Publicado por Col·legi Sant Andreu lunes, 20 de septiembre de 2010 comentarios (0)

TEXT 1 HERÀCLIT
“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

IDEES PRINCIPALS

Aquest petit fragment del filòsof Heràclit tracta de donar la seva opinió en quant a l’origen de les coses, les quals considera que canvien constantment , però a més afirma que el foc és l’arkhé de totes les coses, un foc que s’encén i s’apaga.

POSA UN TÍTOL
El foc que encén i apaga

ANÀLISI DEL TEXT

El text pertany al filòsof Heràclit d’Efes, qui es coneix per ser una persona obscura, solitària i misantropa i per tenir por a l’aigua. Ens trobem davant d’un fragment que reflexa el nou tipus de gènere literari que crea: l’aforisme, una curta frase però en canvi, profunda.
En ell podem verificar el pensament sobre l’origen de les coses que tenia el filòsof, qui deia que l’arkhé de totes les coses era el foc, que com diu en el text, s’encèn i s’apaga en la seva mesura, és a dir, podríem representar al foc com al sol que seria el seu principi.
El cosmos seria com un foc que s’encèn i s’apaga.
D’altra banda defensa una posició de que el cosmos canvia sempre per alguna raó, la naturalesa evoluciona a través dels contraris, els quals es necessiten, és a dir, seria com una lluita de la presència i no presència.
La natura és la clau del seu pensament que consisteix fins al punt d’arribar a la seva frase: “La saviesa consisteix en dir la veritat i obrar segons amb la natura”

TEXT 2. PARMÈNIDES

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquesla qualels homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser iel no-ésser són consideratsel mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.
TÍTOL DEL TEXT
La via de la veritat

ANÀLISI DEL TEXT
El text de Parmènides fa referència ala seva filosofia sobre l’ésser és i l’ésser no és, és a dir, que el que és, ha estat ara, sempre i sempre estarà. Per tant, el filòsof està posant èmfasi en l’eternitat de les coses. En el moment en el que esmenta que allò que es pot dir i pensar fa referència a l’ésser formant part de la seva via de la veritat. L’ésser no està sotmès a canvi ja que aquest és etern i al ser etern, des del punt de vista del logos, el filòsof diu que no pot haver-hi mort perquè no es pot passar de l’ésser al no ésser perquè si ho fes seria per una imperfecció, i l’ésser és perfecte. Com que no és pot passar del no ésser al ésser Parmènides esmenta a tothom qui si que ho creu, com a uns ignorants.

COMPARACIÓ



Aquest dos textos són el reflex de dues clares teories oposades. La primera correspon a Heràclit qui és considerat el mestre del canvi, és a dir que totes les coses són dinàmiques (MONISME DINÀMIC)
D'altra banda l'ésser de Parmènides defensa ser immutable i etern, negant el canvi d'Heràclit. Pel que fa a les teories, el primer defensa una lluita de contraris en què sense el seu contrari les coses no poden existir i el segon l'eternitat de l'ésser.

TOP

ACTIVITAT 31. Anaximandre de Milet

Publicado por Col·legi Sant Andreu domingo, 19 de septiembre de 2010 comentarios (0)


D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps.


IDEES GENERALS

Aquest petit fragment del filòsof de Milet fa referència a l’ordre del cosmos, és a dir, tracta sobre l’origen de les coses, de nosaltres, és a dir, de tot allò que compon el nostre món, però aquest particularment defensa una posició en la que s’afirma que tot comença en un fons determinat.



ANÀLISI DEL TEXT

Pel que fa al petit text d’Anaximandre, veiem un clar exemple del pensament del filòsof sobre l’origen de totes les coses.

Aquest defensa que tota cosa té el seu començament en un fons indeterminat, és a dir, les coses existeixen a partir d’una altra i així successivament fins al punt que trobem un fons que no té límit.

L’autor fa referència al terme justícia, tema molt comú en l’Àsia menor del segle VI ac, en que l’origen de les coses dependria de les injustícies comeses, en forma de retribucions.

COMPARACIÓ

Aquest pensament filosòfic proposat per Anaximandre pot ser comparat amb d’altres propis dels mateixos anys, com ara Tales de Millet.

La principal diferencia entre tots dos pensaments era simplement el fet que per a Tales, l’origen de la vida, del cosmos, de tot, es trobava en l’aigua, per tant sempre feia referència a aquesta matèria alhora d’explicar el començament de les coses, i per Anaximandre l’origen es trobava en aquest fons indeterminat del qual ja he esmentat anteriorment.

TOP

Ens tornem a posar les pil·les!

Publicado por Col·legi Sant Andreu comentarios (0)

Dormir, relaxar-nos a la platja, despreocupar-nos, desconcentrar-nos, viure al nostre aire…

Tot això torna a acabar-se, però hem de ser optimistes, només acaba per tornar a començar encara millor.

Ens acomiadem de l’estiu en el qual potser hem filosofat més del que ens pensem, però tornem al Sant Andreu per últim cop. Aquest any totes les aules, tots els alumnes i tots els professors quedaran als nostres records per sempre, és per això que aquest últim any s’ha d’aprofitar al màxim. Per tant, el bloc de filosofia es torna a obrir per enriquir-nos de coneixements i teories filosòfiques platòniques, kantianes, entre altres.

Benvinguts un altre cop, petits però grans filòsofs!





TOP

BYE BYE Primer de Batxillerat

Publicado por Col·legi Sant Andreu viernes, 28 de mayo de 2010 comentarios (0)


Aquest tercer i darrer trimestre acaba, i amb aquest conclou el nostre curs, el primer de batxillerat ja s’ha acabat. Aquest any ha està replet de noves experiències, nous professors, convivències, un viatge únic i noves matèries.

Dins d’aquestes noves matèries trobem aquesta, la filosofia, que és la assignatura que ens ha permet omplir aquest gran bloc. Gràcies a aquesta he aprés a reflexionar i a qüestionar-me diversos dubtes sobre mi, respostes de les quals no he trobat. I ara que ja hem acabat tal, puc dir que sóc feliç i sóc totalment lliure, encara que sempre estaré condicionada!


BONES VACANCES A TOTHOM i tornem al Setembre en el nostre últim any al col•legi!

TOP

ACTIVITAT 30. Definicions del Tema 10

Publicado por Col·legi Sant Andreu jueves, 27 de mayo de 2010 comentarios (0)

DEFINICIONS

Virtut: Excel•lència, la capacitat de sobresortir.

Intel•lectualisme moral. És aquella posició filosòfica que defensava Sòcrates: i identifica la saviesa amb la virtut.

Eudonisme. Teoria d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat o capacitat d'autorealitzar-se.

Hedonisme: Teoria que identifica el bé moral amb el plaer.(Epicur)

Felicitat (Aristòtil).La felicitat s'identifica amb la activitat intel•lectual.

Virtut moral (Aristòtil):És el terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excés.

Apatia (estoics): És la capacitat de no sentir dolor, de fer-se insensible per assolir la felicitat.

Simpatia: Capacitat de posar-se en el lloc de qualsevol altre (empàtica).

Utilitarisme: Teoria que té com objectiu ètic aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Aritmètica dels plaers: El plaer es pot mesurar ja que tots els plaers són iguals en qualitat.

Ètica deontològica: Es planteja que la moral s'ha de basar en el deure i no en la finalitat.

Imperatiu hipotètic: Imperatiu que obliga només a les persones que volen aconseguir un fi.

Imperatiu categòric: Imperatius que obliguen de forma universal.Fes A!

 Dignitat humana: Els éssers humans han de ser tractats com un fí no com un mitjà.

Intuïcionisme dels valors : Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà dels sentiments.


TOP

ACTIVITAT 31. Presentació. Tema 11. La construcció filosòfica de la ciutadania

Publicado por Col·legi Sant Andreu miércoles, 26 de mayo de 2010 comentarios (0)

Tema 11 Ciutadania Patricia Cazorla
View more presentations from patry030.

TOP

ACTIVITAT 29. Comentari de text pàgina 197

Publicado por Col·legi Sant Andreu viernes, 21 de mayo de 2010 comentarios (0)

IDEES GENERALS

Aquest text d’Epicur es basa en els seus principis relacionats amb el plaer. L’autor afirma que les persones calculem el plaer i el dolor, és a dir, que de molts plaers, seleccionem el que més ens convé per arribar a la felicitat però d’altra banda solem fugir dels dolors però no si aquest dolor ens comportarà un plaer més durador.

TÍTOL DEL TEXT

Selecció del plaer i el dolor

ANÁLISI DEL TEXT

L’autor en aquest text ens plasma els seus principis sobre la felicitat. Epicur afirma i constata que per arribar a tenir una vida feliç culminada ve relacionada amb les prioritats dels plaers i del dolor.
En la frase textual del text A raó d’això tot ho fem per no tenir dolor en el cos ni torbament en l’ànima es refereix a que nosaltres mateixos ja sabem quines són les nostres prioritats i per tants de quins dolors hem de fugir per tal d’arribar a la completa felicitat.
Per tant,segons l’autor, podríem diferenciar dos fases per arribar a la felicitat que començaria en un plaer que acceptem i ens omple de felicitat momentània i la segona fase seria la suma de plaers constants que t’omplen de felicitat. Epicur també ens diu que normalment també fugim de plaers i d’altra banda acceptem dolors perquè considerem que la recompensa de tant dolor o sofriment, aporta una felicitat molt més gran. No tots els plaers els podem elegir ni molt menys però tampoc podem evitar sempre un dolor. Per tant, l’autor conclou aquest text amb la següent frase: Convé jutjar totes aquestes coses amb el càlcul i la consideració d’allò útil i d’allò útil i d’allò inconvenient, que és la que constata que es tracta d’una visió hedonista és a dir, filòsofs o pensadors que pensen que tots els plaers i dolors no són iguals i per tant necessitem l’ús de la raó per elegir entre aquests elements.


COMPARACIÓ DEL TEXT

Com ja he dit anteriorment aquest autor Epicur pertanyeria a la visió hedonista que proposa la felicitat com a un plaer, però a més a l’epicureisme que consisteix en gaudi ben calculat. Aquesta concepció de la felicitat pot ser fàcilment comparable amb l’utilitarisme ja que l’objectiu propi d’aquest a diferencia de l’epicureisme és aconseguir la major felicitat pel major nombre de persones, per tant en aquesta concepció intervé la pròpia moral en tot moment.
Quant a la visió general hedonista aquesta la podem comparar amb la felicitat com a autosuficiència dels cínics i dels estoics i de la felicitat com a autorealització.
Pel que fa a la primera, aquesta es basa en el terme saviesa i diuen que és savi el que sap ser feliç. Quant als cínics que formen part d’aquesta visió consideren que per arribar a la felicitat, l’ésser humà ha de ser feliç en tots els aspectes. L’ésser humà es bo per naturalesa, per tant ha de ser qui viu segons la naturalesa. Els estoics també afirmen que el savi viu segons la natura però aquests a més volent descobrir com és aquesta naturalesa.
Per últim, la felicitat com a autorealització es basa en la idea que el fi últim és la felicitat la qual segons aquests és un bé perfecte, suficient i humà. Aristòtil és el filòsof més característic d’aquesta visió.
Com a conclusió podem extreure que les diferencies entre aquestes visions són els propis objectius per assolir la felicitat, mentre per als utilitaristes consideren felicitat compartir-la amb un gran nombre de persones, els cínics consideren que la saviesa és la felicitat i l’epicureisme es basa en la selecció de plaers i dolors mitjançant el càlcul, és a dir, fent un bon ús de la raó com dirien els epicuris.

A l'autor trobem l'autor del text, Epicur. Clica sobre la fotografia per conéixer més sobre aquest gran filòsof


TOP

ACTIVITAT 28. Redacció. Què és el que necessitem per ser feliços?

Publicado por Col·legi Sant Andreu miércoles, 19 de mayo de 2010 comentarios (0)

QUÈ CONDICIONA LA NOSTRA FELICITAT?


La felicitat és un estat suprem que sol ser el desig de la majoria de la gent. Però assolir aquesta plena felicitat pot ser fàcil o difícil segons les prioritats de cada persona. Aquestes prioritats venen determinades per criteris sociodemogràfics com ara l'edat o el sexe.

Pel que fa a un adolescent, es considera que està en plena felicitat si manté un bon estat familiar, té bones relacions d'amistat i fins i tot es té en compte l'amor. Però cal afegir que molta gent necessita complementar la seva felicitat amb un enriquiment cultural que els fa ser encara més feliços que els altres.

En el cas d'un adult, la felicitat variaria segons l'estil de vida, per exemple, la plena felicitat d'un hippie podria ser aconseguir la màxima tranquil·litat, però per altres ho seria una família.

Em considero una persona feliç?
Jo crec que la majoria de nosaltres som molt exigents al determinar la nostra felicitat. Sí, si hem considero una persona feliç, encara que hi hagi dies en que només penso si hi haurà algú més infeliç que jo, aquests són només dies dolents, però crec que tots nosaltres som molt afortunats de la vida que tenim i si no som feliços, ho hem de ser.



Seguidament es pot observar el trailer de la pel·lícula: Happy, un cuento sobre la felicidad. Es tracta d'un film que us el recomano ja que al llarg de tota la història es tracta de buscar aquells motius pels quals ens sentim feliços.


TOP

ACTIVITAT 27. Preguntes sobre documental de Sartre

Publicado por Col·legi Sant Andreu jueves, 13 de mayo de 2010 comentarios (0)

1.A quin corrent filosòfic pertany?
A l’existencialisme, llibertat absoluta

2.Quina concepció de la llibertat defensa?
Defensa que som lliures ja que no hi ha res teològic que ens determini, és a dir, som lliures si Déu no existeix

3.On va estudiar?
A l’École normale Superior de Paris

4. Quin és el nom de la seva dona?
Simmone de Beauvoir

5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Husserl

6.Què vol dir que l'existència es contingent?
Que naixem per casualitat. Podríem existir o podríem no existir.

7.Titol de la seva primera novel•la important.
La nàusea

8.L'exsistència humana te sentit segons Sartre?
No, és l’ésser humà qui li dona sentit.

9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Què és la metafísica?

10.Títol de la revista de Sartre
Les temps modernes

11.Quina es la posició sobre Dèu te Sartre?
Ateu

12.Què significa que l'infern son els altres?
Que estem exposats a les mirades dels altres

13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.

14.En quin any va rebre el premi Nobel? Per què el va rebutjar?
1964. El va rebutjar perquè al donar-li simbolitzava que el perdonaven i segons ell no tenia res que perdonar.

15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensava les seves idees contra la opressió de l’Estat.

16.Com es titulava el diari extremista que va dirigir?
La causa du Peble

17.Què significa la revolució perpetua?
Permanent, constant

18.Què opinava sobre el terrorisme?
Defensava el terrorisme dels joves.

19.Què vol dir pensar sobre un mateix?
Pensar contra tot allò que has après al llarg de la vida.

20.Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Era qui guiava moralment a la població


A continuació podeu veure un muntatge fotogràfic de la vida de Jean-Paul Sartre on es pot observar des de la seva col·laboració en les revoltes parisines fins a la commemoració de la seva mort.


TOP

ACTIVITAT 26. Comentari de la tira còmica de Mafalda

Publicado por Col·legi Sant Andreu miércoles, 5 de mayo de 2010 comentarios (0)

TIRA CÒMICA DE MAFALDA


Aquestes vinyetes de Mafalda tracten sobre la recerca de la felicitat a canvi d’un bé material.
Per a mi la felicitat és un estat suprem d’alegria constant amb un mateix, per tant, no és fàcil arribar a ella perquè es necessita una estabilitat emocional. Aconseguir aquesta estabilitat depèn totalment de la persona i afecta molt el seu entorn que l’envolta.
Podríem dir que aquest seria el mitjà per arribar a la felicitat d’un mateix, que no pot comparar-se mai amb la felicitat d’un altre perquè ser feliç comporta ser el que has desitjat ser i hi ha tantes felicitats com persones en el món, no hi ha un únic model d’aquesta.

En general hi ha una sèrie d’aspectes que directament les podríem relacionar amb la felicitat com ara l’amor, la família, l’amistat, l’èxit laboral, estabilitat emociona..., és a dir, en la societat actual considerem que una persona que compta amb totes aquestes característiques, és feliç.

Et consideres una persona feliç?





TOP

ACTIVITAT 25. Definicions del tema 9

Publicado por Col·legi Sant Andreu miércoles, 28 de abril de 2010 comentarios (0)


DEFINICIONS Tema 9: Fonaments de l'acció moral


- Temperament: Conjunt de sentiments i passions difícilment modificables.

- Amoralitat: No distingir entre el bé i el mal.

- Consciència moral: Capacitat de distingir entre el bé i el mal.

- Responsabilitat: És la capacitat de respondre als nostres actes.

- Llibertat externa: Manca de coacció externa.

- Llibertat interna: Manca de coacció interna.

- Condicionament: És considera que som lliures en la mesura que estem condicionats per una sèrie de factors.

- Raó Universal: És la llei que regeix l'univers i implica l'existència del destí.

- Predestinacionisme: És la teoria que defensa que tot està predestinat. Tot ha estat determinat des d'un principi, per tant, el nostre marge de llibertat és mínim.

- Monisme Fisicalista: És aquell que redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.

- Principi de causalitat: és el principi del determinisme físic, tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.

- Determinisme genètic: Estem determinats per la nostra dotació genètica la qual difícilment podem evitar.

- Volició: acte de la voluntat

- Indeterminisme: Defensa que l'ésser humà és lliure i no està determinat.

- Existencialisme: És la teoria que defensa que l'existència és anterior a l'essència.

- Autonomia moral: Aplicar-se la llei moral a un mateix.

- Nivell preconvencional: Una persona distingeix entre el que és just i el que no ho és segons els seus interessos.

- Nivel convencional: La persona considera just allò que concorda amb les lleis morals pròpies de la societat.

- Nivell postconvencional: La persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

- Ètica de l'atenció o de la cura: Compassió per les persones més properes

- Principi de responsabilitat (Hans Jonas): Principi de sostenibilitat en el que hem de deixar a el nostre entorn tal i com ens l'hem trobat a les nostres generacions futures.

TOP

ACTIVITAT 24. Un dilema hipotètic

Publicado por Col·legi Sant Andreu miércoles, 21 de abril de 2010 comentarios (0)

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.
Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.

PREGUNTES:

1. Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Sí, l’ha de robar, perquè el que més estima és la seva dona i en cas que la dona mori, la càrrega de consciència del marit seria molt dolorosa, ja que ell hagués pogut fer alguna cosa per evitar tal desgràcia.

2. Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?
Està clar que el que Heinz faria, seria cometre un delicte, i un delicte, des del meu punt de vista, només el faria per les persones que amb seguretat sé que ho farien per a mí, i que els estimo.

3. Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?
Si, perquè és la persona que està amb ella en tot moment, i no la pot deixar morir sabent que hi ha un medicament que la pot curar.

4. SI suposem que la persona malalta no és la seva dona sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Ha de robar per salvar a qualsevol, però no ho faria, no s’arriscaria a anar a la presó per un estrany.

5. La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
Ho ha d’intentar, però sense desobeir les lleis de l’Estat.

6. El fet que Heinz robi contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar en contra de la llei?
Al revés, les dificultats econòmiques no haurien de ser motiu per no poder salvar a una persona. Encara que aniríem en contra de la llei, és la llei qui moralment seria dolenta.

A continuació podeu observar una animació sobre una història d'amor de dos animalets que s'estimen, però quan un d'ells té un problema, l'altre ha de fer tot el possible per ajudar-lo, encara que no sigui legal, però moral sí que ho serà. L'animació podria ser comparada amb la del text de Kohlberg però no fins a una situació tan extrema, només per fer-se a la idea.



TOP

ACTIVITAT 23. Valoració personal del text de Sèneca

Publicado por Col·legi Sant Andreu miércoles, 14 de abril de 2010 comentarios (0)

VALORACIÓ PERSONAL de Sèneca

En el text de Sèneca, aquest defensa una mica el fet que la nostra llibertat està condicionada per factors externs, esmentant en aquest cas, la natura, per tant, aquesta llibertat és determinada segons el punt de vista religiòs si es considera que Déu dominaria la naturalesa, i a més a més segons el determinisme cosmològic si es considera que la naturalesa està regida per una foça sobrenatural que controlaria el destí.
Però cal destacar que totes aquestes posicions serien acceptades perquè varien segons les creençes interiors pròpies de cada persona.

Crec que la posició de l'autor és força interessant i jo estic totalment d'acord amb el que Sèneca afirma, ja que som lliures en la mesura que estem condicionats per la naturalesa: herència genètica i entorn social.

TOP

ACTIVITAT 22. Comentari pàgina 183

Publicado por Col·legi Sant Andreu jueves, 8 de abril de 2010 comentarios (0)


IDEES GENERALS

Aquest text de Sèneca fa referència a una posició de defensa de la llibertat de l'èsser humà. L'autor transmet que qualsevol persona, està sotmesa a la naturalesa la qual ens condiciona, però d'altra banda no ens haurien de poder influir altres factors externs.

TÍTOL DEL TEXT
Llibertat, destí i natura

ANÀLISI DEL TEXT

L'autor introdueix el fragment amb un enunciat sobre la manera de vida de les persones, aquest diu que aquests viuen benaventuradament, és a dir, felços en llibertat.
Hem de controlar la nostra vida per nosaltres mateixos, per tant, hem de conservar les nostres facultats corporals en front del fets fugaços ( són necessaris i els hem de fer front), els quals no tornaran a passar. És aquí on es fa referència a l'harmonia de l'home amb la natura, ja que aquest s'ha d'adaptar a les circumstàncies que pot donar la natura, per tant segons els estoics estem determinats cosmològicament.

Davant de factors externs hem d'adquirir una personalitat forta per no ser dominats ni influenciats. No hem de ser esclaus de les coses, sinó autosuficients per adquirir la independència de l'esperit humà. En conclusió, hem de ser impertorbables "apatheia", no ens hem de deixar condicionar per cap causa externa.

COMPARACIÓ

Pel que fa a la teoria defensada en aqeust text com ja he esmentat a l'anàlisi seria el condicionament, ja que per un principi som lliures però ho vulguem o no, estem condicionats per altres factors externs. Aquesta teoria pot ser fàcilment comparable amb la determinació que seria el contrari de la primera.

En la determinació es nega absolutament la possibilitat de comportar-se amb llibertat, per tant, cal destaclar que hi ha diverses classes de determinismes: aquell en el que actúa el destí, és a dir, el cosmològic, també aquell anomenat teològic en el que es defensa que Déu ho prediu tot i els fets serien inevitables i per últim, el determinisme científic que considera que la ciència determina la llibertat de les persones des d'aquest punt.





TOP

Suscribirse a: Entradas (Atom)