Bye bye philosophy

Publicado por Col·legi Sant Andreu sábado, 14 de mayo de 2011 comentarios (0)

Tal i com va dir Heràclit, les coses canvien, estem en un continu progrés i nosaltres acabem una etapa inolvidable i plena de coneixements, per iniciar-ne una altra amb moltes ganes i il·lusió.
Per tant, dono per finalitzat aquest blog amb l'esperança que pugui ser útil per tot aquell que ho desitgi.

Bye bye school, hello summer! Gaudiu de les vacances i tingueu molta sort en els vostres nous camins




Espero que us agradi el video!

TOP

ACTIVITAT 58. L'utilitarisme de John Stuart Mill

Publicado por Col·legi Sant Andreu jueves, 12 de mayo de 2011 comentarios (0)

8

IDEES PRINCIPALS


Aquest text de John Stuart Mill fa un equilibri entre la idea de felicitat i satisfacció- Considera que els qui solen gaudir menys, segurament ho satisfaran totalment i els qui volen o ansien aspirar una major felicitat, els costa més aconseguir-lo.

TÍTOL DEL TEXT
Vies per aconseguir la felicitat

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest fragment filosòfic utilitarista és propi del màxim representat d’aquesta tendència, John Stuart Mill. Les primeres frases introdueixen que sentir-se superior a un altre, en circumstàncies proporcionalment iguals, no sempre comporta a sentir-se millor satisfet que el que se sent inferior. A continuació, introdueix la idea de felicitat i de satisfacció de les quals, la primera seria pròpia de la ètica materialista d’Aristòtil i la segona la podríem relacionar directament amb una ètica hedonista com ara la d’Epicur en la recerca del plaer. El filòsof afirma que normalment els qui situen un baix nivell la seva capacitat de gaudir, tenen millors probabilitats de satisfer-les totalment, mentre que els qui no es conformen amb un determinat plaer els hi costa molt més de satisfer-ne. D’aquesta manera el nivell de felicitat al qual podrà arribar serà imperfecte, però aquesta felicitat imperfecte la pot suportar si no és greu.- Per tant, d’aquí es deriva la frase coneguda de l’autor: “És millor ser un home satisfet que un porc satisfet” i “És millor ser un Sòcrates insatisfet que un boig satisfet” i està també relacionant el porc i el boig amb ignorants que només coneixen part de la seva qüestió.

 COMPARACIÓ

Aquesta teoria utilitarista té com a objectiu assolir la felicitat per al major nombre de persones que es podria comparar, ja que s’assembla a Aristòtil en el fet de ser una ètica heterònoma i teleològica i mostra alguns punts en comú amb la teoria hedonista d’Epicur. Amb aquesta darrera la única diferència es que sol ser una ètica que tendeix més als interessos individuals que no pas als de la col•lectivitat. Per últim, podem contrastar la opinió de Mill amb l’ètica formal de Kant basada en un racionalisme moderat i establint principalment dos imperatius categòrics per definir bé aquesta ètica.



TOP

ACTIVITAT 57. La moral kantiana

Publicado por Col·legi Sant Andreu lunes, 2 de mayo de 2011 comentarios (0)

En aquesta presentació podeu trobar una síntesi de la moral kantiana

La Moral Kantiana. Patricia Cazorla F.
View more presentations from patry030.

TOP

ACTIVITAT 56. Diferències entre l'ètica de Kant i d'Aristòtil

Publicado por Col·legi Sant Andreu domingo, 1 de mayo de 2011 comentarios (0)

Ètica formal VS Ètica teleològica

La concepció de la moral entre aquests dos grans filòsofs ha estat oposada totalment. Aristòtil presentava una ètica teleològica en la qual les seves accions estaven orientades a obtenir un fi el qual era assolir la felicitat. D’altra banda al segle XIII el filosof empiricoracional Kant planteja una ètica formal allunyada de la heteronímia pròpia de qualsevol de les ètiques que persegueixen un fi. Les ètiques materials són empíriques, a posteriori, és a dir, el seu contingut està extret de l’experiència. Kant, per la seva banda, pretendrà formular una ètica amb imperatius universals i a priori que, per tant, no poden provenir de l’experiència.


Una ètica formal com la que proposa Kant, d’aquesta mena és buida de contingut, no estableix cap bé o fi que hagi de ser perseguit i no ens diu el que hem de fer, sinó com hem d’actuar. Un home actua moralment, per tant, quan actua per deure no està perseguint cap fi.


TOP

ACTIVITAT 55. Sobre el sentiment moral

Publicado por Col·legi Sant Andreu sábado, 26 de marzo de 2011 comentarios (0)

IDEES PRINCIPALS

Aquest text de Hume reflecteix la seva concepció sobre la moral que la basa en el sentiment. Creu que la moral serveix per distingir entre el bé i el mal i aquesta tasca no la pot realitzar la raó sinó els sentiments que omplen les persones com ara les passions o emocions.

TÍTOL DEL TEXT
El sentiment, com a base moral

ANÀLISI DEL TEXT

El fragment anterior de l’escocès David Hume es troba inclòs en la Investigació sobre els principis morals de David Hume que ocupen un gruix important en la teoria de l’autor. Per tal de poder diferenciar el bé i el mal la única via fiable segons l’autor és basar-se en els sentiments, no mitjançant la raó com dirien la major de racionalistes. Aquesta moral es caracteritza també per estar enfocada a un món solidari per tal d’assolir una ètica comunitària que beneficií al major nombre de persones com més tard desenvoluparia Bentham o John Stuart Mill en d’utilitarisme.

COMPARACIÓ DEL TEXT

El tema de la moral ha estat discutit per la majoria de filòsofs però les diverses relacions que es poden establir, van lligades estretament amb Epicur quan considera aquest cosmopolitisme hel•lenístic fomentat en una moral utilitària. La de Hume és molt semblant també a la de Stuart Mill qui centra el seu objectiu utilitarista en aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones. I per últim, la fal•làcia naturalista d’aquest principal s’oposa a la moral kantiana basada en una ètica formal que considera que s’ha d’actuar per un deure moral no com faria Mill i sovint Hume.


Cliqueu a la imatge per ampliar el vostre coneixement sobre la teoria emotivista de Hume

TOP

ACTIVITAT 54. El principi de causalitat de Hume

Publicado por Col·legi Sant Andreu domingo, 20 de marzo de 2011 comentarios (0)


Anàlisi de la causalitat

IDEES PRINCIPALS

La idea principal que podem extreure d’aquest text de Hume és la seva concepció del principi de causalitat, el qual considera que no tenim cap certesa que d’un mateix efecte es derivarà una mateixa causa, ja que el coneixement és probable, no cert i a més quan sobretot ens fonamentem en la experiència com a partida d’aquest coneixement. Considera que l’hàbit i el costum de la repetició de les mateixes relacions de causa-efecte no impliquen una veracitat.


TÍTOL
És la causa a priori?


ANÀLISI

Aquest text pertany al filòsof empirista David Hume on ens està sintetitzant part de la seva teoria del coneixement centrant-se en el principi de causalitat tot afirmant que no existeix una relació necessària entre la causa i l’efecte.

L’autor afirma que la causa no és a priori, és a dir, que a partir de la raó no podem conèixer que d’una causa es deriva un efecte per això podem dir que no hi ha cap punt per a esperar que en el futur es derivin els mateixos efectes de les mateixes causes ja que l’hàbit i la successió d’aquests no ens aporta un coneixement cert.

En el text intervé una figura religiosa, del Gènesis de la Bíblia, Adam i se li atribueix que fou el primer home de tot el món i suposant que no ha pogut aprendre res de ningú no podria demostrar que de les mateixes causes en derivarien els mateixos efectes, ja que aquest home no havia tingut experiència anteriorment.
En conclusió, l’autor afirma que no podem basar-nos en l’experiència per previsions empíriques i per tant, el costum de la repetició dels mateixos efectes no significa que sigui sempre estàtica, la naturalesa és dinàmica, tot flueix i canvia com deia Heràclit.
D'aquí prenem com a exemple la seva teoria sobre les boles de bitllar les quals compten amb uns efectes diferents de les mateixes causes, no tenen moviments certs del tot.

A continuació podeu disposar d'unes diapositives que fan referència al principi de causalitat de l'autor. Us les recomano ja que personalment em van ser molt útils per acabar d'entendre la seva posició.
David Hume i la causalitat.



COMPARACIÓ

Aquest concepte del costum i de la repetició dels mateixos efectes derivats de les mateixes causes el podem relacionar amb Locke qui mantenia una posició gairebé igual. Tot seguit podem considerar una altra relació amb Heràclit d’Efes que és el filòsof del canvi quan diu que tot flueix i canvia i d’aquesta manera els hàbits i el costum no ens aporten el coneixement veritablement.

TOP

ACTIVITAT 53. Relació d'idees i qüestions de fet

Publicado por Col·legi Sant Andreu martes, 15 de marzo de 2011 comentarios (0)

Relacions d’idees i qüestions de fet

IDEES PRINCIPALS

Aquest fragment filosòfic pertanyent a David Hume fa referència als dos tipus d’enunciats que són les relacions d’idees i les qüestions de fet. L’autor afirma que les primeres són constituïdes per les idees logicomatemàtiques que no depenen dels sentits i d’altra banda estan les qüestions de fet que aporten un coneixement altament probable basat en els sentits.

TÍTOL DEL TEXT
Veritats a priori i a posteriori

ANÀLISI DEL TEXT
Aquest Text és de David Hume, filòsof escocès que va enfocar la seva filosofia tant en l’acció humana com a la manera de dirigir l’enteniment. Aquestes paraules fan referència concretament a part de la seva teoria que exposa una classificació dels objectes de la raó o investigació humanes.

A les primeres línies l’autor ja ens parla d’aquests dos tipus: les relacions d’idees i les qüestions de fet. Hume engloba la geometria, l’àlgebra i l’aritmètica, és a dir, totes les ciències exactes i lògiques de les quals res no es pot dubtat, en el primer grup, en les relacions d’idees. Simplement són veritats universals i el contrari d’aquestes proposicions impliquen una no contradicció. Per que sigui de millor entesa l’autor dóna un exemple de relacions d’idees com ara la clara evidència que el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels catets.

Són enunciats clarament certs però no reals encara que no intervinguin els sentits. Seguidament Hume parla de les qüestions de fet que es contraposen a les relacions d’idees en diversos punts com ara que el contrari d’aquestes qüestions no poden ser ni implicar una contradicció. Aquestes qüestions es presenten molt clares a través dels sentits i per tant, de l’experiència.

L’exemple que l’ empirista proposa és la que “que el sol no sortirà demà és igual d’intel•ligible que dir que sortirà” perquè a través de l’experiència podem arribar al punt de dir que és molt probable que el sol surti però no és del tot cert. Per tant, les previsions del futur basades en d’experiències tan sols ens poden aportar un coneixement provable. Tampoc podem demostrar la falsedat de les qüestions de fet perquè això significaria una contradicció i no es podrien concebre de manera clara a la ment. COMPARACIÓ Aquesta teoria exposada per Hume, l’autor empirista s’assembla molt a la teoria de coneixement de Leibniz en la que podríem establir un paral•lelisme de les veritats de raó amb les relacions d’idees i les veritats de fet amb les qüestions de fet. La idea fonamental de Hume es manté en aquests dos punts. L’empirisme també podria ser contradictori amb part de la filosofia platònica i racionalista els quals accedeixen al coneixement per via de la raó i no per la de la veritat.



TOP

Suscribirse a: Entradas (Atom)