ACTIVITAT 20. Què no podem expressar amb paraules?

Què són les paraules?

Per a les persones les paraules són la vida, són la representació de tot el que ens envolta i és el principal medi de comunicació amb la societat.

En elles trobem paraules de les més habituals fins a les més intenses. Si ens parem a pensar-ho bé un dels nostres sentiments més profunds pot estar traduït en un conjunt de símbols com el que podria ser l’amor.

Encara que les paraules puguin definir objectes, persones, idees, aquestes es refereixen a aquestes coses de manera genèrica però hi ha sentiments tan profunds que no poden ser explicats de manera general.

L’exemple més comú pot ser l’enamorament, encara aquest fet es denomina enamorament com diu la paraula, cada persona la interpreta subjectivament. Hi ha vegades que no podem fer entendre a una altra persona el sentiment que hi ha cap a ell, perquè només un mateix ho pot saber, per això no hi ha cap paraula que descrigui aquesta sensació subjectiva.

No hi ha paraules suficients per explicar-ho tot en aquest món!



IDEES PRINCIPALS

La idea principal que em transmet aquest text és que l’home des de que neix està sotmès a la vida en un món que no és només físic sinó que incorpora elements culturals que complementen a aquest primer.

TÍTOL DEL text

L'home és simbòlic

ANÀLISI DEL TEXT


El text comença amb una expressió del filòsof Rousseau en la què considera l’home com a un animal depravat que literalment vol dir persona viciada en les seves costums i destaca el fet que sobrepassar els límits no sempre és beneficiós ni un avanç, sovint, aquest és un deteriorament. Més endavant, trobem la relació existent entre el món físic i el món simbòlic. L’home està vinculat a aquests mons durant tota la vida mai es troba en un món físic solament, és a dir, el món no són objectes aïllats, sinó es necessiten elements culturals com el llenguatge o art per atribuir un símbol a aquest objecte. Per tant, l’home s’ha d’adaptar a un món simbòlic on intervé tant el llenguatge, com l’art i com la religió entre altres.

COMPARACIÓ

A l'hora de comparar aquest fet amb altres continguts o teories podem fer referència a la relació entre llenguatge, símbols, paraules... El llenguatge per una banda, engloba totes les paraules i permet dir el que es necesita. En quant a les paraules, aquestes són signes i aquests últims es pot diferenciar en dos: el significant i el significat.

ACTIVITAT 18. Definicions tema 6

DEFINICIONS TEMA 6

Animal cultural: és la denominació de que l’ésser humà és un animal peculiar amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica..

Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una espècie sigui animal o vegetal.

Individualisme possessiu: És una teoria basada en què cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res.

Sociabilitat natural (ARISTÒTIL): Teoria defensada per Aristòtil en la que afirma que l’ésser humà necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.

Estat de natura: és el nostre estat natural que ha partir d’un pacte social ho transformen en estat civil formant una societat.

Guerra de tots contra tots: és un estat en el qual segons Thomas Hobbes, l’èsser humà es mogut per l’egoisme propi i està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural: És la ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que aquests han experimentat.

Socialització primària: És la primera part del procés pel qual un individu interioritza la cultura de la societat en què viu, i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: És el procés pel qual s’interioritzen mons constitucionals que contrasten amb el món de base que hem adquirit a la sociabilització primària.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i consum que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: Són les diferències existents dins d’una pròpia cultura originades per l’edat, el nivell socioeconòmic, classe social..., i no es discuteix.

Contracultura: És un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: Són moviments originats pels grups socials alternatius, que responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert i un present efímer, l’objectiu dels quals és torbar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Etnocentrisme: És la ciència que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura.

Racisme: Discriminació a éssers humans estrangers.

Aporofòbia: És el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

Intercultura: És l’actitud que cal prendre davant del multi culturalisme.


Per finalitzar aquest tema, he trobat un spot publicitari que fa referència a la contradicció del racisme.




3. Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.



- Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Persona partidària d’un relativisme cultural però amb elements racistes ja que no vol admetre cap estranger al seu país.

- Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida. És una posició relativista cultural en la què conserva tots els costums separant amb altres cultures (ENRIQUIMENT).

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Persona que defensa el relativisme cultural però duen a terme una separació entre cultures perquè no vol establir un diàleg entre elles.

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.
Clarament es tracta d’un cas d’aporòfobia, que és odi envers el pobre. En canvi un interculturalista tracta de fer arribar el bé a tothom.

- És impossible entendre’s amb els paios!
Xenofòbia: odi als estrangers. Una persona interculturalista diria que podem aprendre uns dels altres

- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?

Xovinisme: Superioritat de la seva ètnia per damunt de les altres, dins i tot, racisme. L’interculturalista defensa el diàleg entre aquestes cultures.

ACTIVITAT 16. Redacció: Què podem fer per conviure amb més cultures?

QUÈ PODEM FER PER CONVIURE AMB ALTRES CULTURES?

Aquesta és una de les grans preguntes que es formula la majoria de gent, des de persones de la classe mitjana fins els alts càrrecs polítics internacionals.
Cal destacar que la diversitat actual de cultures i ideologies esdevé un paper molt important en la nostra societat. Aquest paper no és vist de la mateixa perspectiva per tothom, sinó que cada persona manté la seva pròpia opinió respecte a aquest tema.

Potser el problema principal relacionat amb aquesta diversitat cultural és quan s’imposen unes tradicions i lleis pròpies del país que no sempre són acceptades per immigrants que es troben al nostre país. Aquest fet considero que és respectable fins a un cert punt, ja que no totes les religions i/o ideologies són èticament correctes si les apliquem als nostres principis morals.

En el cas de la cultura àrab discrimina brutalment el paper de la dona, fent-la portar un distintiu, en aquest cas el vel o el burka.

Arribar a una solució a aquesta pregunta és molt difícil ja que ni tan sols els polítics han pogut arribar a cap ni una.
Jo crec que la base per arribar a qualsevol objectiu d’aquest tipus és mitjançant el diàleg, sempre amb tot respecte cap a qualsevol cultura. Mitjançant aquest, podem arribar a resoldre diverses diferències.

Encara que considero que el mètode més efectiu seria conscienciar a la societat basant-nos en la igualtat per mitjà dels medis de comunicació i evitar d’aquesta manera l’augment de persones racistes arreu del món que tan sols defensen la seva pàtria per a ells i no acullen a estrangers.



IDEES PRINCIPALS

La idea principal que ens transmet aquest text en relació amb la cultura, és que aquesta està integrada dins la societat, és a dir, tot el que som les persones ho trobem reflectit a la cultura des de la nostra llengua fins els nostres sentiments.

ANÀLISI DEL TEXT

El concepte de cultura queda reflectit al text de la següent manera: afirma que tot el que són els éssers humans està inclòs dins la cultura. D’aquesta manera, la cultura proveeix les necessitats, els serveis, idees de les persones per tal de civilitzar a les persones.
Podem distingir entre la cultura mental quan es refereix a la creació d’institucions, idees, idiomes i sentiments per part de l’home i per la cultura material,és a dir, els materials i artefactes.
Destaca que la cultura és un mitjà. Considero que el terme mitjà fa referència al procés en el que mitjançant la cultura permet a l’ésser adquirir una sèrie de valors i educació en la vida. La cultura no s’imposa a la vida, sinó s’implanta, interpreto aquesta expressió com que la cultura és essencial per a viure en societat i no es un concepte imposat.
Per últim concretar que la cultura no deixa de ser la font de coneixement humana.


COMPARACIÓ

Referint-nos al concepte de cultura que mostra l’autor d’aquest text és totalment oposat al que seria la subcultura i la contracultura.
En quant a la subcultura es pot contrastar amb la del text perquè aquestes persones que la defensen a la seva manera però no son tan radicals per tant respecten altres concepcions de la cultura.
D’altra banda hi ha d’altres que defensen la contracultura que es diferencia amb la del text perquè és l’oposició a la del text, mentre que una és molt variable aquesta es rebel·la contra aquesta cultura hegemònica presentant un projecte de cultura i societat alternatives.

TÍTOL DEL TEXT

L’ÉSSER HUMÀ, DINS LA CULTURA.

TÍTOL DEL TEXT
La ciutat ens fa éssers civilitzats


IDEES PRINCIPALS DEL TEXT

Aquest text ens mostra una relació entre la ciutat física amb els civilitzats, l’home.
La ciutat és considerada un espai lliure en el que cadascú pot expressar-se tal i co
m vulgui i és on l’home ha de comportar-se de manera correcta.


ANÀLISI DEL TEXT

En aquest text s’identifica a la ciutat com un espai on hi conviuen els civilitzats. Però ¿què és un ésser civilitzat?, segons l’autor, defensa que l’ésser humà és civilitzat en el moment en que s’adapta de manera correcta a la vida de la ciutat.
Per poder dur això a terme calen establir diverses mesures com ara facilitar la comunicació entre els civilitzats i establint igualtats entre tots ells.


En quant a la ciutat, és un espai en el que tots els civilitzats poden compartir els seus punts de vista i opinions en aquest ambient de llibertat i és allà on neixen els valors propis de les persones que fan possible la convivència dins la gran civilització.


COMPARACIÓ

Aquest text defensa el fet que viure en societat no es una exigència imposada per la naturalesa perquè un home natural solitari es independent de la societat, en canvi, la societat sempre condicionarà favorablement la vida de l’home.

Per tant, aquesta teoria, és la defensada per Rousseau i és comparable amb la de Hobbes que defensa que l’home és salvatge per naturalesa, concepte que també es presenta puntualment en el text de Lluís Racionero.