Trencant la cadena de la ignorància

Què són les paraules?

Per a les persones les paraules són la vida, són la representació de tot el que ens envolta i és el principal medi de comunicació amb la societat.

En elles trobem paraules de les més habituals fins a les més intenses. Si ens parem a pensar-ho bé un dels nostres sentiments més profunds pot estar traduït en un conjunt de símbols com el que podria ser l’amor.

Encara que les paraules puguin definir objectes, persones, idees, aquestes es refereixen a aquestes coses de manera genèrica però hi ha sentiments tan profunds que no poden ser explicats de manera general.

L’exemple més comú pot ser l’enamorament, encara aquest fet es denomina enamorament com diu la paraula, cada persona la interpreta subjectivament. Hi ha vegades que no podem fer entendre a una altra persona el sentiment que hi ha cap a ell, perquè només un mateix ho pot saber, per això no hi ha cap paraula que descrigui aquesta sensació subjectiva.

No hi ha paraules suficients per explicar-ho tot en aquest món!

IDEES PRINCIPALS

DEFINICIONS TEMA 6

Animal cultural: és la denominació de que l’ésser humà és un animal peculiar amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica..

Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una espècie sigui animal o vegetal.

Individualisme possessiu: És una teoria basada en què cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res.

Sociabilitat natural (ARISTÒTIL): Teoria defensada per Aristòtil en la que afirma que l’ésser humà necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.

Estat de natura: és el nostre estat natural que ha partir d’un pacte social ho transformen en estat civil formant una societat.

Guerra de tots contra tots: és un estat en el qual segons Thomas Hobbes, l’èsser humà es mogut per l’egoisme propi i està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural: És la ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que aquests han experimentat.

Socialització primària: És la primera part del procés pel qual un individu interioritza la cultura de la societat en què viu, i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: És el procés pel qual s’interioritzen mons constitucionals que contrasten amb el món de base que hem adquirit a la sociabilització primària.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i consum que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: Són les diferències existents dins d’una pròpia cultura originades per l’edat, el nivell socioeconòmic, classe social..., i no es discuteix.

Contracultura: És un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: Són moviments originats pels grups socials alternatius, que responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert i un present efímer, l’objectiu dels quals és torbar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Etnocentrisme: És la ciència que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura.

Racisme: Discriminació a éssers humans estrangers.

Aporofòbia: És el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

Intercultura: És l’actitud que cal prendre davant del multi culturalisme.

3. Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.



- Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Persona partidària d’un relativisme cultural però amb elements racistes ja que no vol admetre cap estranger al seu país.

- Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida. És una posició relativista cultural en la què conserva tots els costums separant amb altres cultures (ENRIQUIMENT).

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Persona que defensa el relativisme cultural però duen a terme una separació entre cultures perquè no vol establir un diàleg entre elles.

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.
Clarament es tracta d’un cas d’aporòfobia, que és odi envers el pobre. En canvi un interculturalista tracta de fer arribar el bé a tothom.

- És impossible entendre’s amb els paios!
Xenofòbia: odi als estrangers. Una persona interculturalista diria que podem aprendre uns dels altres

- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Xovinisme: Superioritat de la seva ètnia per damunt de les altres, dins i tot, racisme. L’interculturalista defensa el diàleg entre aquestes cultures.