ACTIVITAT 39. Ciència (episteme) i opinió (doxa)

"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.
- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i
d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures
boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és
incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.
- Doncs sí, és ben bé així -observà.
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-la
en la seva essència.
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i
és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,
aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a
l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i
també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa
d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o
despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com
sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.
- Això mateix."


IDEES PRINCIPALS

Aquest diàleg de Plató esmenta als filòsofs com als únics coneixedors de les coses en sí, tal i com són, a diferència de les persones que només reconeixen les coses boniques, no la idea de bellesa. Per tant, el seu coneixement no és veritable ni fiable.

POSA UN TÍTOL AL TEXT
El filòsof, l'únic coneixedor de la veritat

ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text es tracta d'un fragment del llibre V de la República de Plató. És un diàleg que reflecteix clarament la teoria del coneixement de Plató, introduint els aspectes o conceptes d'opinió ( doxa) i ciència (episteme).
El diàleg s'introdueix amb una pregunta per part de l'autor sobre qui són els veritables filòsofs i la resposta són els mateixos filòsofs, els únics coneixedors de la veritat, ja que les altres persones no coneixen les coses ni la bellesa en si, és a dir, de les coses boniques, les coses
senzilles.


Segons els filòsofs no es pot tenir coneixement dels objectes sensibles ja que els sentits són dinàmics, canvien i per això no són fiables. No pot haber coneixement de les coses que canvien, allò que és blanc demà esdevé negre, és a dir, no es pot agafar l'essència d'allò que no canvia. Llavors la ciència o el veritable coneixement, no es pot reduir a allò que canvia, però si a allò que no canvia, que seria la idea de bellesa en si que s'esmenta en el text.
Les persones han de seguir al filòsof qui actua com a guia per a transmetre l'únic coneixement veritable i fer-lis arribar les idees.
.

ACTIVITAT 38. Comentari de text del Parmènides

IDEES PRINCIPALS

El tret característic d’aquest diàleg és que és autocrític i intervé la posició de Sòcrates sobre l’existència de les idees de les coses naturals, posició que Parmènides s’oposa frontalment ja que només hi pot haver idees de coses que no són sensibles, és a dir, intel•ligibles.



TÍTOL DEL TEXT
La veritat a les coses naturals.

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest fragment filosòfic pertany a Plató en la seva obra Parmènides, que forma part de l’època de vellesa de l’autor caracteritzada pel carácter autocrític presents en els seus diàlegs, criticant les seves teories anteriors.

En aquest text concretament contradiu a la seva idea en l’època de maduresa sobre l’existència de les idees de les coses naturals, però en aquest text mitjançant Sòcrates, arriba a una maduresa en què canvia aquesta teoria i admet que no existeixen les idees de les coses naturals ja que la idea d’humanitat no podria existir sense la idea d’home, són aspectes que s’interrelacionen i es necessiten entre ells. L’home en aquest cas representa la part sensible o cosa natural i d’altra banda la idea d’humanitat és pròpia del món intel•ligible. Però al final del text,n Sòcrates acaba
sotmès a la crítica de Parmènides.

COMPARACIÓ

Aquest text filosòfic reflexa perfectament l’existència de la varietat d’idees i la única comparació que podem establir és la del concepte d’idea amb el tractament que Parmènides fa del seu ésser, és a dir, les idees coincideixen amb l’ésser de Parmènides ja que tots dos conceptes són eterns, immutables, immòbils i homogenis.

ACTIVITAT 37. El mite de la caverna i els seus signes

En el mite de la caverna ( República , llibre VII) Plató compara la idea de Bé amb el Sol. El Sol demana un esforç de la vista si el volem contemplar i alhora il·lumina i dóna vida a totes les coses. També la idea de bé, exigeix l'esforç de la ment, alhora que il·lumina i dóna sentit a totes les altres Idees.


Al llarg del mite podem observar el conjunt d'elements els quals els podem situar al món sensible o al món intel·ligible.
Les ombres que reflexen les coses a dins de la caverna on estan els presoners simbolitzen el món sensible per a ells. D'altra banda, les cadenes simbolitzen la unió del cos i ànima, que aquest es separa quan es surt de la caverna aquesta separació els hi permet arribar al món intel·ligible de les idees.

L'element principal del que es parla en el mite, és el foc o millor dit el Sol, que simbolitza la idea de bé en el món intel·ligible, és la màxima felicitat que només es pot trobar a l'exterior de la caverna, al món intel·ligible.

  • Podem veure el següent video per situar-nos completament dins del mite.

ACTIVITAT 36. La naturalesa de les idees de Plató

La naturalesa de les idees: Fedó, 78.

"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres
preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic
estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,
cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O
constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si
mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic
estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?
- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma
i en idèntic estat."


IDEES PRINCIPALS DEL TEXT

En aquest fragment, Plató es pregunta sobre l’estat de la realitat. Es formula si la realitat varia per a tots o és una única realitat exemplificant-lo amb la bellesa o la igualtat. Per últim s’arriba a la conclusió de que és necessària una realitat que sigui de la mateixa forma i no canviin respecte els altres.


POSA UN TÍTOL AL TEXT
És la realitat universal?

ANÁLISI DEL TEXT

Aquest text filosòfic pertany al Fedó de Plató, que pertany a l’època de maduresa de l’autor, la qual es caracteritzar per l’ús de la tècnica del diàleg dogmàtic.
La tesis exposada en el text està clarament defensant una postura socràtica en diversos aspectes. Primer, la formulació de preguntes retòriques i l’ús del diàleg són clarament tècniques de Sòcrates, però en quant al contingut s’expressa la idea de realitat.
L’autor es pregunta si la realitat en si mateixa es presenta a les persones de manera objectiva de tal manera que hauria de ser la mateixa per a tothom. També intenta saber si l’ésser admet varietats de la realitat objectiva, és a dir, si la bellesa és universal, si tothom tenim el mateix concepte de les coses. Per això s’ha de parlar que com diu plató estem en un Món intel•ligible, és a dir, el món de les idees, ja que no existeix una realitat de bellesa per exemple, però sí l’idea de bellesa que s’ajusta a uns models per a tots.
Per tant, en aquesta teoria trobem una força influència del seu mestre Sòcrates, qui deia que la veritat era universal, era la mateixa per a tothom, només que en el text es veu expressat amb idees diferents com ara la igualtat o la bellesa, realitats que han de tenir la mateixa forma i no poden canviar, segons diria Plató.

COMPARACIÓ AMB ALTRES TEORIES

En la teoria platònica s'arriba a una veritat absoluta igual que Sòcrates feia. El model de veritat de Plató és molt més complex que el de Sòcrates perquè afirma l'existència de dos mons, el món sensible (les coses) i el mon intel·ligible( les idees), dels quals només s'arriba a la veritat absoluta en el món intel·ligible.
El fet d'arribar a una veritat absoluta s'està oposant a la teoria relativista dels sofistes, els qui defensen que no existeix tan sols una veritat, ja que tot està determinat o condicionat, en definitiva, la veritat és relativa.
Podem observar certes similituds en quant a les característiques de l'ésser de Parmènides i també pel que fa a la via de la opinió i a la via de la veritat que simbolitzen els dos mons de Plató.

A continuació podeu veure aquesta presentació Power Point, que explica d'una manera resumida, la teoria de les idees.


ACTIVITAT 35. La ignorància socràtica

Comentari de l'Apologia de Sòcrates- Plató.

IDEES PRINCIPALS

Aquest diàleg filosòfic de Plató, tracta sobre la saviesa i la ignorància socràtica. L'autor es pregunta on està la màxima saviesa i en troba a un home que per a ell no és tan savi com creu, només pensa saber que diferència de l'autor que com no en sap, no es pensa saber, es considera ser ignorant.

POSA UN TÍTOL AL TEXT

On està la saviesa?

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest text filosòfic pertany a Plató, i en ell inclou la teoria de Sòcrates, és a dir, la seva filosofia en general.
Pel que fa a l'estructura podem destacar un gran nombre de preguntes que l'autor es formula a si mateix, intentant averiguar que és ser savi, on estar els límits del saber.

La seva frase que resumeix la seva teoria es troba en el text es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res no em penso saber.
Per tant, podem veure com Sòcrates s'atribueix a si mateix un paper d'ignorant.
És clarament el mètode socràtic ja que és irònic, mostra una aparent ignorància vers el tema i l'interlocutor respon sempre creient que ho sap i en el cas del text, que en sap més. fins al punt de no arribar a una clara conclusió entre ens dos locutors per prendre consciència de la seva ignorància. " Jo només sé que no sé res".