"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.
- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i
d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures
boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és
incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.
- Doncs sí, és ben bé així -observà.
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-la
en la seva essència.
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i
és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,
aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a
l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i
també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa
d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o
despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com
sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.
- Això mateix."
- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i
d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures
boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és
incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.
- Doncs sí, és ben bé així -observà.
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-la
en la seva essència.
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i
és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,
aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a
l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i
també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa
d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o
despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com
sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.
- Això mateix."
IDEES PRINCIPALS
Aquest diàleg de Plató esmenta als filòsofs com als únics coneixedors de les coses en sí, tal i com són, a diferència de les persones que només reconeixen les coses boniques, no la idea de bellesa. Per tant, el seu coneixement no és veritable ni fiable.
POSA UN TÍTOL AL TEXT
El filòsof, l'únic coneixedor de la veritat
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text es tracta d'un fragment del llibre V de la República de Plató. És un diàleg que reflecteix clarament la teoria del coneixement de Plató, introduint els aspectes o conceptes d'opinió ( doxa) i ciència (episteme).
El diàleg s'introdueix amb una pregunta per part de l'autor sobre qui són els veritables filòsofs i la resposta són els mateixos filòsofs, els únics coneixedors de la veritat, ja que les altres persones no coneixen les coses ni la bellesa en si, és a dir, de les coses boniques, les coses
senzilles.
Segons els filòsofs no es pot tenir coneixement dels
objectes sensibles ja que els sentits són dinàmics, canvien i per això no són fiables. No pot haber coneixement de les coses que canvien, allò que és blanc demà esdevé negre, és a dir, no es pot agafar l'essència d'allò que no canvia. Llavors la ciència o el veritable coneixement, no es pot reduir a allò que canvia, però si a allò que no canvia, que seria la idea de bellesa en si que s'esmenta en el text.Les persones han de seguir al filòsof qui actua com a guia per a transmetre l'únic coneixement veritable i fer-lis arribar les idees.
.
