IDEES PRINCIPALS
El tret característic d’aquest diàleg és que és autocrític i intervé la posició de Sòcrates sobre l’existència de les idees de les coses naturals, posició que Parmènides s’oposa frontalment ja que només hi pot haver idees de coses que no són sensibles, és a dir, intel•ligibles.
TÍTOL DEL TEXT
La veritat a les coses naturals.
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest fragment filosòfic pertany a Plató en la seva obra Parmènides, que forma part de l’època de vellesa de l’autor caracteritzada pel carácter autocrític presents en els seus diàlegs, criticant les seves teories anteriors.
En aquest text concretament contradiu a la seva idea en l’època de maduresa sobre l’existència de les idees de les coses naturals, però en aquest text mitjançant Sòcrates, arriba a una maduresa en què canvia aquesta teoria i admet que no existeixen les idees de les coses naturals ja que la idea d’humanitat no podria existir sense la idea d’home, són aspectes que s’interrelacionen i es necessiten entre ells. L’home en aquest cas representa la part sensible o cosa natural i d’altra banda la idea d’humanitat és pròpia del món intel•ligible. Però al final del text,n Sòcrates acaba
sotmès a la crítica de Parmènides.
COMPARACIÓ
Aquest text filosòfic reflexa perfectament l’existència de la varietat d’idees i la única comparació que podem establir és la del concepte d’idea amb el tractament que Parmènides fa del seu ésser, és a dir, les idees coincideixen amb l’ésser de Parmènides ja que tots dos conceptes són eterns, immutables, immòbils i homogenis.
El tret característic d’aquest diàleg és que és autocrític i intervé la posició de Sòcrates sobre l’existència de les idees de les coses naturals, posició que Parmènides s’oposa frontalment ja que només hi pot haver idees de coses que no són sensibles, és a dir, intel•ligibles.
TÍTOL DEL TEXT
La veritat a les coses naturals.
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest fragment filosòfic pertany a Plató en la seva obra Parmènides, que forma part de l’època de vellesa de l’autor caracteritzada pel carácter autocrític presents en els seus diàlegs, criticant les seves teories anteriors.
En aquest text concretament contradiu a la seva idea en l’època de maduresa sobre l’existència de les idees de les coses naturals, però en aquest text mitjançant Sòcrates, arriba a una maduresa en què canvia aquesta teoria i admet que no existeixen les idees de les coses naturals ja que la idea d’humanitat no podria existir sense la idea d’home, són aspectes que s’interrelacionen i es necessiten entre ells. L’home en aquest cas representa la part sensible o cosa natural i d’altra banda la idea d’humanitat és pròpia del món intel•ligible. Però al final del text,n Sòcrates acaba
sotmès a la crítica de Parmènides.
COMPARACIÓ
Aquest text filosòfic reflexa perfectament l’existència de la varietat d’idees i la única comparació que podem establir és la del concepte d’idea amb el tractament que Parmènides fa del seu ésser, és a dir, les idees coincideixen amb l’ésser de Parmènides ja que tots dos conceptes són eterns, immutables, immòbils i homogenis.
0 comentarios:
Publicar un comentario