IDEES PRINCIPALS
Aquest fragment filòsofic forma part del Discurs del Mètode de Descartes quan ens mostra la relació que té el cos amb l’ànima, la qual és identificada per la raó, és a dir, la propia de la realitat intel•ligible.
TÍTOL
Cos i ànima, matèria i raó
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text és del Discurs del mètode del filòsof René Descartes. El filosof racionalista comença aquest discurs amb la seva partida de la filosofía, és a dir, el del jo.
D’aquesta manera ens esta afirmant que quan veu les coses, pot dubtar de que siguin o no siguin, però del que no pot dubtar és de que està dubtant i per tant, existeix. D’aquí la seva frase repetida i coneguda: “Penso, per tant, existeixo. Cogito ergo sum. El procès de dubte té lloc a la nostra ànima i per això forma part d’una substància separada del cos, la qual és inmortal a diferencia d’aquest anterior.
COMPARACIÓ
L’antropologia cartesiana pot ser fàcilment comparada amb els dos autors clàssics més influents, tot mostrant una certa relació cap a Plató, però clarament una forta oposició amb Aristòtil. Per a Aristòtil, l’ànima i el cos es troben a la mateixa realitat com a fruit d’una unió substancial, a diferència de la de Descartes que és substancial, i s’assemblaria bastant a la teoria platònica sobre la separació del cos i ànima en dues realitats oposades. Descartes està dient que l’ànima pot existir independentment del cos, i això li està suposant l’afirmació de la immortalitat de l’ànima com ho feia Plató.
Aquest fragment filòsofic forma part del Discurs del Mètode de Descartes quan ens mostra la relació que té el cos amb l’ànima, la qual és identificada per la raó, és a dir, la propia de la realitat intel•ligible.
TÍTOL
Cos i ànima, matèria i raó
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text és del Discurs del mètode del filòsof René Descartes. El filosof racionalista comença aquest discurs amb la seva partida de la filosofía, és a dir, el del jo.
D’aquesta manera ens esta afirmant que quan veu les coses, pot dubtar de que siguin o no siguin, però del que no pot dubtar és de que està dubtant i per tant, existeix. D’aquí la seva frase repetida i coneguda: “Penso, per tant, existeixo. Cogito ergo sum. El procès de dubte té lloc a la nostra ànima i per això forma part d’una substància separada del cos, la qual és inmortal a diferencia d’aquest anterior.
COMPARACIÓ
L’antropologia cartesiana pot ser fàcilment comparada amb els dos autors clàssics més influents, tot mostrant una certa relació cap a Plató, però clarament una forta oposició amb Aristòtil. Per a Aristòtil, l’ànima i el cos es troben a la mateixa realitat com a fruit d’una unió substancial, a diferència de la de Descartes que és substancial, i s’assemblaria bastant a la teoria platònica sobre la separació del cos i ànima en dues realitats oposades. Descartes està dient que l’ànima pot existir independentment del cos, i això li està suposant l’afirmació de la immortalitat de l’ànima com ho feia Plató.
