Trencant la cadena de la ignorància

1. BREU RESUM DE LA VIDA DEL FILÒSOF

El 1918 Wittgenstein havia acabat el seu Tractatus logicus-philosophicus (1921), una obra que segons ell, subministrava la “solució definitiva” als problemes filosòfics. Més tard, es va apartar de la filosofia i durant anys va ensenyar als escolars d'un poble d'Àustria. El 1929 va tornar a Cambridge per tal de reprendre el seu treball en filosofia i va ser designat al Trinity College. Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus i a desenvolupar altres opinions reflectides en les seves Investigacions filosòfiques, obra publicada amb caràcter pòstum el 1953.
Home sensible i profund que sovint es mostrava solitari i amb tendència a la depressió, Wittgenstein odiava la petulància i va ser famós pel seu estil senzill de vida i de vestir.

Era de personalitat forta i segura, i va exercir una considerable influència en aquells amb els quals feia amistat. Wittgenstein es va retirar el 1947 i va morir a Cambridge el 29 d'abril de 1951.

2. IDEES PRINCIPALS DEL TEXT

El que ens vol fer arribar aquest text, és saber quina és la funció de la filosofia segons Wittgenstein. Aquest creu que es tracta de mantenir la coherència del pensament.
Afirma que la filosofia tracta d’aclarir els nostres pensaments més que parlar sobre el món, i és una tasca d’interpretació lingüística, per no crear cap confusió en el enunciat filosòfic.



3. COMENTARI DE TEXT .Quina és la funció de la filosofia segons el text? Per què Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat i comenta-ho.

Aquest text pertany al filòsof Ludwig Wittgenstein i forma part de la obra Tractatus, que pertany al seu primer període.
L’autor del text defensa el mètode analiticolingüístic que es basa en l’aclariment del llenguatge per tal d’evitar possibles confusions en els enunciats filosòfics.

L’anàlisi textual del text seria una tasca més complicada. A la frase “La filosofia és l’aclariment lògic del pensament” podem deduir clarament que es tracta d’intentar entendre el pensament i en aquest cas per mitjà del llenguatge.

Seguidament quan esmenta “La filosofia no és una teoria, sinó una activitat”, el filòsof creu que aquesta activitat consta en analitzar el llenguatge. “El resultat de la filosofia no són >, sinó l’aclariment de les proposicions”, amb això un filòsof ha de trobar sentit a totes les proposicions (no són falses sinó simplement no tenen sentit. Per tant la tasca és delimitar amb precisió sobre si la proposició té sentit o no.



4. QUIN MÈTODE DEFENSA L'AUTOR? Compara’l amb altres mètodes.

Les ciències naturals es basen sobretot en la inducció i la deducció. Quan ens referim a la inducció aquesta tracta d’obtenir una conclusió clara i lògica a partir de l’experiència.

El mètode més complet dins de les ciències naturals és el hipoteticodeductiu, que tracta en la formulació d’hipòtesis. Aquest és classificat en tres nivells: els enunciats protocol·laris, que descriuen directament una experiència, les lleis que són hipòtesis verificades i les teories les quals donen unitat a la ciència i permeten trobar noves lleis.

D’altra banda el mètode de les ciències socials és bàsicament la realitat humana, per tant, dificulta el fet de ser estudiat seguint el mètode científic perquè la qüestió és molt subjectiva, ja que no es poden estudiar tots els humans un per un.

Algunes diferències a destacar entre aquests dos mètodes és la capacitat de predicció en les ciències socials, que és menor que en les naturals. Una altra a destacar és la subjectivitat per tal de el segon mètode citat i la objectivitat del primer.

Alguns filòsofs afirmen que hi hauria d’haver un mètode propi per a les ciències socials “hermenèutica” i altres creuen que s’hauria d’aplicar també el mètode hipoteticodeductiu a les ciències socials “empiricoanalítica”.

KARL POPPER (s. XX) "Una hipòtesi no pot ser mai demostrada del tot"

Els mètodes del saber científic els podem classificar en tres:

1. Els mètodes de les ciències formals



2. Els mètodes de les ciències naturals


3. Els mètodes de les ciències socials

a) Escriu una definició de saber utilitzant les teves pròpies paraules.
Saber significa tenir coneixement sobre la realitat.

b)Què significa que les dades de l’experiència han d’incloure’s sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?
La experiència i la raó sempre estan mesclades. Tot allò que captem de la experiència, l’ordena la raó.


c) Quin tipus d’experiència, d’entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.
D’experiències pot ser l’estètica visual . En quant als sabers podríem tenir:
El saber comú: Ens pot fer saber el contingut del quadre, és a dir, l’escena que representa.
El saber filosòfic: Segons la nostra capacitat de pensar, ens podem qüestionar sobre el perquè de la situació que representa el quadre o imatge.
El saber artístic: Podem trobar en la representació, el reflex de la vida.

d) Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic?
Si, es clar, el saber tècnic podria anar derivat a partir del saber científic en el que a més de preguntar-se el què i el per què de les coses, també es preguntaria el “Com?, és a dir, el procés que es duu a terme.
En resum el saber científic aporta el principis a la tecnologia mentre que aquesta fa avançar a la ciència.