La ciència ha anat adquirint importància al llarg del temps i aquesta s’ha classificat de moltes maneres. Actualment la ciència és considerada com a tal si segueix un mètode particular, és a dir, si segueix un propi camí per arribar a un fi. Entre aquests mètodes, trobem el que segueixen les ciències naturals i les ciències socials.
Les ciències naturals es basen sobretot en la inducció i la deducció. Quan ens referim a la inducció aquesta tracta d’obtenir una conclusió clara i lògica a partir de l’experiència.
El mètode més complet dins de les ciències naturals és el hipoteticodeductiu, que tracta en la formulació d’hipòtesis. Aquest és classificat en tres nivells: els enunciats protocol·laris, que descriuen directament una experiència, les lleis que són hipòtesis verificades i les teories les quals donen unitat a la ciència i permeten trobar noves lleis.
D’altra banda el mètode de les ciències socials és bàsicament la realitat humana, per tant, dificulta el fet de ser estudiat seguint el mètode científic perquè la qüestió és molt subjectiva, ja que no es poden estudiar tots els humans un per un.
Algunes diferències a destacar entre aquests dos mètodes és la capacitat de predicció en les ciències socials, que és menor que en les naturals. Una altra a destacar és la subjectivitat per tal de el segon mètode citat i la objectivitat del primer.
Alguns filòsofs afirmen que hi hauria d’haver un mètode propi per a les ciències socials “hermenèutica” i altres creuen que s’hauria d’aplicar també el mètode hipoteticodeductiu a les ciències socials “empiricoanalítica”.
KARL POPPER (s. XX) "Una hipòtesi no pot ser mai demostrada del tot"
0 comentarios:
Publicar un comentario