ACTIVITAT 34. Diferències i similituds entre els PRESOCRÀTICS




Tots els filòsofs presocràtics esmentats anteriorment tenen en comú que són pluralistes, és a dir, que troben el seu principi en més d'una cosa. Per a Empèdocles el principi es reflexa en la esfera de Parmènides que inclou els elements de foc, aire, aigua i vent. D'altra banda per a Anaxàgoras l'origen de les coses es troba en les homeomeries, és a dir, en petites llavors que fan el fet diferencial en cada persona. Per últim els atomistes es diferencien dels altres en que són els àtoms els elements que formen tota la matèria.


ACTIVITAT 33. Comentari de PARMÈNIDES


IDEES PRINCIPALS

La idea principal que podem extreure d'aquest fragment, és el fonament de la idea de la veritat. L'ésser és ara i sempre, és a dir, és immutable i etern contradint la teoria d'Heràclit d'Efes.

POSA UN TÍTOL AL TEXT

L'eternitat de l'ésser de Parmènides.

ANÀLISI DEL TEXT


Aquest fragment filosòfic pertany a Parmènides la teoria del qual es basa en la següent afirmació: Només podem dir i pensar que l’ésser és.

Al llarg del fragment apareixen trets característics de l’ésser com l’eternitat d’aquest o el fet que sigui continu, immòbil, present, és a dir, és perfecte.

Posa èmfasi a d’immutabilitat i a que no pot desaparèixer, ja que l’ésser és perfecte i la seva destrucció seria cometre una imperfecció la qual no és possible.
A diferència d’ Heràclit aquest defuig de l’existència del canvi per tant, l’origen de nous éssers només pot venir d’altres éssers.
Reflexem la via de la veritat de l’autor, ja que és un text que tracta de l’ésser en profunditat.

COMPARACIÓ

Heràclit qui és considerat el mestre del canvi, és a dir, que totes les coses són dinàmiques (MONISME DINÀMIC) és l'autor que pot ser comparat amb Parmènides que a diferència del primer defensa un ésser immutable i etern, negant el canvi d'Heràclit. Pel que fa a les teories, el primer defensa una lluita de contraris en què sense el seu contrari les coses no poden existir i el segon l'eternitat de l'ésser.

ACTIVITAT 32. Heràclit d'Efes i Parmènides d''Elea

TEXT 1 HERÀCLIT
“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

IDEES PRINCIPALS

Aquest petit fragment del filòsof Heràclit tracta de donar la seva opinió en quant a l’origen de les coses, les quals considera que canvien constantment , però a més afirma que el foc és l’arkhé de totes les coses, un foc qu
e s’encén i s’apaga.

POSA UN TÍTOL

El foc que encén i apaga

ANÀLISI DEL TEXT


El text pertany al filòsof Heràclit d’Efes, qui es coneix per ser una persona obscura, solitària i misantropa i per tenir por a l’aigua. Ens trobem davant d’un fragment que reflexa el nou tipus de gènere literari que crea: l’aforisme, una curta frase però en canvi, profunda.
En ell podem verificar el pensament sobre l’origen de les coses que tenia el filòsof, qui deia que l’arkhé de totes les coses era el foc, que com diu en el text, s’encèn i s’apaga en la seva mesura, és a dir, podríem representar al foc com al sol que seria el seu principi.
El cosmos seria com un foc que s’encèn i s’apaga.
D’altra banda defensa una posició de que el cosmos canvia sempre per alguna raó, la naturalesa evoluciona a través dels contraris, els quals es necessiten, és a dir, seria com una lluita de la presència i no presència.
La natura és la clau del seu pensament que consisteix fins al punt d’arribar a la seva frase: “
La saviesa consisteix en dir la veritat i obrar segons amb la natura”

TEXT 2. PARMÈNIDES


“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquesla qualels homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser iel no-ésser són consideratsel mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.

TÍTOL DEL TEXT
La via de la veritat

ANÀLISI DEL TEXT
El text de Parmènides fa referència ala seva filosofia sobre l’ésser és i l’ésser no és, és a dir, que el que és, ha estat ara, sempre i sempre estarà. Per tant, el filòsof està posant èmfasi en l’eternitat de les coses. En el moment en el que esmenta que allò que es pot dir i pensar fa referència a l’ésser formant part de la seva via de la veritat. L’ésser no està sotmès a canvi ja que aquest és etern i al ser etern, des del punt de vista del logos, el filòsof diu que no pot haver-hi mort perquè no es pot passar de l’ésser al no ésser perquè si ho fes seria per una imperfecció, i l’ésser és perfecte. Com que no és pot passar del no ésser al ésser Parmènides esmenta a tothom qui si que ho creu, com a uns ignorants.

COMPARACIÓ



Aquest dos textos són el reflex de dues clares teories oposades. La primera correspon a Heràclit qui és considerat el mestre del canvi, és a dir que totes les coses són dinàmiques (MONISME DINÀMIC)
D'altra banda l'ésser de Parmènides defensa ser immutable i etern, negant el canvi d'Heràclit. Pel que fa a les teories, el primer defensa una lluita de contraris en què sense el seu contrari les coses no poden existir i el segon l'eternitat de l'ésser.

ACTIVITAT 31. Anaximandre de Milet


D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps.


IDEES GENERALS

Aquest petit fragment del filòsof de Milet fa referència a l’ordre del cosmos, és a dir, tracta sobre l’origen de les coses, de nosaltres, és a dir, de tot allò que compon el nostre món, però aquest particularment defensa una posició en la que s’afirma que tot comença en un fons determinat.




ANÀLISI DEL TEXT

Pel que fa al petit text d’Anaximandre, veiem un clar exemple del pensament del filòsof sobre l’origen de totes les coses.

Aquest defensa que tota cosa té el seu començament en un fons indeterminat, és a dir, les coses existeixen a partir d’una altra i així successivament fins al punt que trobem un fons que no té límit.

L’autor fa referència al terme justícia, tema molt comú en l’Àsia menor del segle VI ac, en que l’origen de les coses dependria de les injustícies comeses, en forma de retribucions.

COMPARACIÓ

Aquest pensament filosòfic proposat per Anaximandre pot ser comparat amb d’altres propis dels mateixos anys, com ara Tales de Millet.

La principal diferencia entre tots dos pensaments era simplement el fet que per a Tales, l’origen de la vida, del cosmos, de tot, es trobava en l’aigua, per tant sempre feia referència a aquesta matèria alhora d’explicar el començament de les coses, i per Anaximandre l’origen es trobava en aquest fons indeterminat del qual ja he esmentat anteriorment.

Ens tornem a posar les pil·les!

Dormir, relaxar-nos a la platja, despreocupar-nos, desconcentrar-nos, viure al nostre aire…

Tot això torna a acabar-se, però hem de ser optimistes, només acaba per tornar a començar encara millor.

Ens acomiadem de l’estiu en el qual potser hem filosofat més del que ens pensem, però tornem al Sant Andreu per últim cop.
Aquest any totes les aules, tots els alumnes i tots els professors quedaran als nostres records per sempre, és per això que aquest últim any s’ha d’aprofitar al màxim. Per tant, el bloc de filosofia es torna a obrir per enriquir-nos de coneixements i teories filosòfiques platòniques, kantianes, entre altres.

Benvinguts un altre cop, petits però grans filòsofs!