
IDEES PRINCIPALS
La idea principal que podem extreure d'aquest fragment, és el fonament de la idea de la veritat. L'ésser és ara i sempre, és a dir, és immutable i etern contradint la teoria d'Heràclit d'Efes.
POSA UN TÍTOL AL TEXTL'eternitat de l'ésser de Parmènides.
ANÀLISI DEL TEXTAquest fragment filosòfic pertany a Parmènides la teoria del qual es basa en la següent afirmació: Només podem dir i pensar que l’ésser és.
Al llarg del fragment apareixen trets característics de l’ésser com l’eternitat d’aquest o el fet que sigui continu, immòbil, present, és a dir, és perfecte.
Posa èmfasi a d’immutabilitat i a que no pot desaparèixer, ja que l’ésser és perfecte i la seva destrucció seria cometre una imperfecció la qual no és possible.
A diferència d’ Heràclit aquest defuig de l’existència del canvi per tant, l’origen de nous éssers només pot venir d’altres éssers. Reflexem la via de la veritat de l’autor, ja que és un text que tracta de l’ésser en profunditat.
COMPARACIÓ
Heràclit qui és considerat el mestre del canvi, és a dir, que totes les coses són dinàmiques (MONISME DINÀMIC) és l'autor que pot ser comparat amb Parmènides que a diferència del primer defensa un ésser immutable i etern, negant el canvi d'Heràclit. Pel que fa a les teories, el primer defensa una lluita de contraris en què sense el seu contrari les coses no poden existir i el segon l'eternitat de l'ésser.