ACTIVITAT 45. Les Regles del Mètode Cartesià

IDEES PRINCIPALS
Aquest text pertanyent a Descartes està fent referencia a l’objectiu del mètode cartesià, és a dir, arribar a l’evidència o certesa i d’aquesta manera descartar el dubte. L’autor explica totes les normes que cal seguir per cumplir aquest camí i qui l’assoleixi será capaç de distingir entre el que és fals i el que és veritat.

POSA UN TÍTOL
El camí a la certesa

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest fragment filosòfic pertany al Discurs del Mètode de l’autor francès René Descartes. L’objecte de la filosofia de Descartes podríem dir que és arribar a la certesa sense passar per dubte i considerant aquelles coses que són evidents i que han de ser així. Per tal de poder arribar a la veritat o certesa, l’autor proposa un mètode: el Mètode Cartesià. Aquest mètode està caracteritzat per quatre fases o lleis les quals es troben explicades en l’anterior fragment. La primera regla és l’evidència és a dir, sotmetre un argument a l’evidència o a la primera intuïció que ens ve a la ment. Seguidament l’anàlisi consisteix en seleccionar els elements més bàsics que després a la tercera fase, a la síntesi s’ordenen de forma pujant del més complex al més simple. Per últim estaria l’enumeració que simplement seria una revisió de les parts anteriors. Si seguim aquestes quatre fases podem arribar a assolir la certesa.



ACTIVITAT 44. El temps va ser creat amb el món

IDEES PRINCIPALS

Aquest text reflexa bàsicament la teoria de Sant Agustí relacionada amb Déu i el temps. Considera a Déu com un ésser superiors que hi ha creat tot incloent el temps i al text es qüestiona què feia Déu abans de la creació si no existia el temps.

TÍTOL DEL TEXT

Déu, el creador del temps

ANÀLISI DEL TEXT

Pel que fa a aquest text, pertany a Sant Agustí i podem dir que el fragment està dividit clarament per temes. Per començar, fa referència a la seva religiositat on afirma que Déu és el creador de tot. Per tant, és una força superior que ho ha fet tot.
Seguidament, introdueix l’aspecte del temps, tema molt propi de la seva filosofia. L’autor es pregunta: Podia existir el temps que no fos creat per tu? O existia el temps abans que ell? Llavors l’autor es qüestiona que què feia Déu abans de la creació de Déu si no existia cap mesura del temps.
L’autor considera que Déu és omnipotent i per tant pot dominar el temps futur.
Per últim finalitza el text afirmant que Déu és etern a diferència de nosaltres que tenim un límit d’anys.
Per concloure, podem destacar que la creació del cel i la Terra està lligada estretament amb el temps d’aquí al títol original. El temps va ser creat amb el món. Déu no és matèria, és abstracte.
Podríem comparar l’autor amb Parmènides pel que fa a l’afirmació de l’eternitat.



ACTIVITAT 43. Argument ontològic de Sant Anselm

L'argument ontològic és considerat com a una de les vies d'accés al coneixement de l'existència de Déu. Sant Anselm el va formular així: “Déu és allò del qual no es pot pensar res major”

Es a dir, Déu és allò més gran i perfecte que el nostre pensament pot tindre. Diguem que més que un argument ontològic, és un argument lògic, ja que el que es fa és una argumentació lògica de com en el nostre pensament existeix la categoria d'allò més perfecte. Descartes el va utilitzar per a demostrar l'existència de Déu, la qual necessitava per a demostrar l'existència de la matèria.

Enllaç directe a una explicació més extensa de Sant Anselm i del seu argument ontològic que manté una estreta relació amb el pensament cartesià.