ACTIVITAT 25. Definicions del tema 9


DEFINICIONS Tema 9: Fonaments de l'acció moral


- Temperament: Conjunt de sentiments i passions difícilment modificables.

- Amoralitat: No distingir entre el bé i el mal.

- Consciència moral: Capacitat de distingir entre el bé i el mal.

- Responsabilitat: És la capacitat de respondre als nostres actes.

- Llibertat externa: Manca de coacció externa.

- Llibertat interna: Manca de coacció interna.

- Condicionament: És considera que som lliures en la mesura que estem condicionats per una sèrie de factors.

- Raó Universal: És la llei que regeix l'univers i implica l'existència del destí.

- Predestinacionisme: És la teoria que defensa que tot està predestinat. Tot ha estat determinat des d'un principi, per tant, el nostre marge de llibertat és mínim.

- Monisme Fisicalista: És aquell que redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.

- Principi de causalitat: és el principi del determinisme físic, tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.

- Determinisme genètic: Estem determinats per la nostra dotació genètica la qual difícilment podem evitar.

- Volició: acte de la voluntat

- Indeterminisme: Defensa que l'ésser humà és lliure i no està determinat.

- Existencialisme: És la teoria que defensa que l'existència és anterior a l'essència.

- Autonomia moral: Aplicar-se la llei moral a un mateix.

- Nivell preconvencional: Una persona distingeix entre el que és just i el que no ho és segons els seus interessos.

- Nivel convencional: La persona considera just allò que concorda amb les lleis morals pròpies de la societat.

- Nivell postconvencional: La persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

- Ètica de l'atenció o de la cura: Compassió per les persones més properes

- Principi de responsabilitat (Hans Jonas): Principi de sostenibilitat en el que hem de deixar a el nostre entorn tal i com ens l'hem trobat a les nostres generacions futures.




ACTIVITAT 24. Un dilema hipotètic

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.
Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.

PREGUNTES:

1. Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Sí, l’ha de robar, perquè el que més estima és la seva dona i en cas que la dona mori, la càrrega de consciència del marit seria molt dolorosa, ja que ell hagués pogut fer alguna cosa per evitar tal desgràcia.

2. Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?
Està clar que el que Heinz faria, seria cometre un delicte, i un delicte, des del meu punt de vista, només el faria per les persones que amb seguretat sé que ho farien per a mí, i que els estimo.

3. Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?
Si, perquè és la persona que està amb ella en tot moment, i no la pot deixar morir sabent que hi ha un medicament que la pot curar.

4. SI suposem que la persona malalta no és la seva dona sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Ha de robar per salvar a qualsevol, però no ho faria, no s’arriscaria a anar a la presó per un estrany.

5. La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
Ho ha d’intentar, però sense desobeir les lleis de l’Estat.

6. El fet que Heinz robi contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar en contra de la llei?
Al revés, les dificultats econòmiques no haurien de ser motiu per no poder salvar a una persona. Encara que aniríem en contra de la llei, és la llei qui moralment seria dolenta.

A continuació podeu observar una animació sobre una història d'amor de dos animalets que s'estimen, però quan un d'ells té un problema, l'altre ha de fer tot el possible per ajudar-lo, encara que no sigui legal, però moral sí que ho serà. L'animació podria ser comparada amb la del text de Kohlberg però no fins a una situació tan extrema, només per fer-se a la idea.




ACTIVITAT 23. Valoració personal del text de Sèneca

VALORACIÓ PERSONAL de Sèneca

En el text de Sèneca, aquest defensa una mica el fet que la nostra llibertat està condicionada per factors externs, esmentant en aquest cas, la natura, per tant, aquesta llibertat és determinada segons el punt de vista religiòs si es considera que Déu dominaria la naturalesa, i a més a més segons el determinisme cosmològic si es considera que la naturalesa està regida per una foça sobrenatural que controlaria el destí.
Però cal destacar que totes aquestes posicions serien acceptades perquè varien segons les creençes interiors pròpies de cada persona.

Crec que la posició de l'autor és força interessant i jo estic totalment d'acord amb el que Sèneca afirma, ja que som lliures en la mesura que estem condicionats per la naturalesa: herència genètica i entorn social.

ACTIVITAT 22. Comentari pàgina 183


IDEES GENERALS

Aquest text de Sèneca fa referència a una posició de defensa de la llibertat de l'èsser humà. L'autor transmet que qualsevol persona, està sotmesa a la naturalesa la qual ens condiciona, però d'altra banda no ens haurien de poder influir altres factors externs.

TÍTOL DEL TEXT

Llibertat, destí i natura

ANÀLISI DEL TEXT


L'autor introdueix el fragment amb un enunciat sobre la manera de vida de les persones, aquest diu que aquests viuen benaventuradament, és a dir, felços en llibertat.
Hem de controlar la nostra vida per nosaltres mateixos, per tant, hem de conservar les nostres facultats corporals en front del fets fugaços ( són necessaris i els hem de fer front), els quals no tornaran a passar. És aquí on es fa referència a l'harmonia de l'home amb la natura, ja que aquest s'ha d'adaptar a les circumstàncies que pot donar la natura, per tant segons els estoics estem determinats cosmològicament.


Davant de factors externs hem d'adquirir una personalitat forta per no ser dominats ni influenciats. No hem de ser esclaus de les coses, sinó autosuficients per adquirir la independència de l'esperit humà. En conclusió, hem de ser impertorbables "apatheia", no ens hem de deixar condicionar per cap causa externa.

COMPARACIÓ


Pel que fa a la teoria defensada en aqeust text com ja he esmentat a l'anàlisi seria el condicionament, ja que per un principi som lliures però ho vulguem o no, estem condicionats per altres factors externs.
Aquesta teoria pot ser fàcilment comparable amb la determinació que seria el contrari de la primera.

En la determinació es nega absolutament la possibilitat de comportar-se amb llibertat, per tant, cal destaclar que hi ha diverses classes de determinismes: aquell en el que actúa el destí, és a dir, el cosmològic, també aquell anomenat teològic en el que es defensa que Déu ho prediu tot i els fets serien inevitables i per últim, el determinisme científic que considera que la ciència determina la llibertat de les persones des d'aquest punt.