Bye bye philosophy

Publicado por Col·legi Sant Andreu sábado, 14 de mayo de 2011 comentarios (0)

Tal i com va dir Heràclit, les coses canvien, estem en un continu progrés i nosaltres acabem una etapa inolvidable i plena de coneixements, per iniciar-ne una altra amb moltes ganes i il·lusió.
Per tant, dono per finalitzat aquest blog amb l'esperança que pugui ser útil per tot aquell que ho desitgi.

Bye bye school, hello summer! Gaudiu de les vacances i tingueu molta sort en els vostres nous camins




Espero que us agradi el video!

TOP

ACTIVITAT 58. L'utilitarisme de John Stuart Mill

Publicado por Col·legi Sant Andreu jueves, 12 de mayo de 2011 comentarios (0)

8

IDEES PRINCIPALS


Aquest text de John Stuart Mill fa un equilibri entre la idea de felicitat i satisfacció- Considera que els qui solen gaudir menys, segurament ho satisfaran totalment i els qui volen o ansien aspirar una major felicitat, els costa més aconseguir-lo.

TÍTOL DEL TEXT
Vies per aconseguir la felicitat

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest fragment filosòfic utilitarista és propi del màxim representat d’aquesta tendència, John Stuart Mill. Les primeres frases introdueixen que sentir-se superior a un altre, en circumstàncies proporcionalment iguals, no sempre comporta a sentir-se millor satisfet que el que se sent inferior. A continuació, introdueix la idea de felicitat i de satisfacció de les quals, la primera seria pròpia de la ètica materialista d’Aristòtil i la segona la podríem relacionar directament amb una ètica hedonista com ara la d’Epicur en la recerca del plaer. El filòsof afirma que normalment els qui situen un baix nivell la seva capacitat de gaudir, tenen millors probabilitats de satisfer-les totalment, mentre que els qui no es conformen amb un determinat plaer els hi costa molt més de satisfer-ne. D’aquesta manera el nivell de felicitat al qual podrà arribar serà imperfecte, però aquesta felicitat imperfecte la pot suportar si no és greu.- Per tant, d’aquí es deriva la frase coneguda de l’autor: “És millor ser un home satisfet que un porc satisfet” i “És millor ser un Sòcrates insatisfet que un boig satisfet” i està també relacionant el porc i el boig amb ignorants que només coneixen part de la seva qüestió.

 COMPARACIÓ

Aquesta teoria utilitarista té com a objectiu assolir la felicitat per al major nombre de persones que es podria comparar, ja que s’assembla a Aristòtil en el fet de ser una ètica heterònoma i teleològica i mostra alguns punts en comú amb la teoria hedonista d’Epicur. Amb aquesta darrera la única diferència es que sol ser una ètica que tendeix més als interessos individuals que no pas als de la col•lectivitat. Per últim, podem contrastar la opinió de Mill amb l’ètica formal de Kant basada en un racionalisme moderat i establint principalment dos imperatius categòrics per definir bé aquesta ètica.



TOP

ACTIVITAT 57. La moral kantiana

Publicado por Col·legi Sant Andreu lunes, 2 de mayo de 2011 comentarios (0)

En aquesta presentació podeu trobar una síntesi de la moral kantiana

La Moral Kantiana. Patricia Cazorla F.
View more presentations from patry030.

TOP

ACTIVITAT 56. Diferències entre l'ètica de Kant i d'Aristòtil

Publicado por Col·legi Sant Andreu domingo, 1 de mayo de 2011 comentarios (0)

Ètica formal VS Ètica teleològica

La concepció de la moral entre aquests dos grans filòsofs ha estat oposada totalment. Aristòtil presentava una ètica teleològica en la qual les seves accions estaven orientades a obtenir un fi el qual era assolir la felicitat. D’altra banda al segle XIII el filosof empiricoracional Kant planteja una ètica formal allunyada de la heteronímia pròpia de qualsevol de les ètiques que persegueixen un fi. Les ètiques materials són empíriques, a posteriori, és a dir, el seu contingut està extret de l’experiència. Kant, per la seva banda, pretendrà formular una ètica amb imperatius universals i a priori que, per tant, no poden provenir de l’experiència.


Una ètica formal com la que proposa Kant, d’aquesta mena és buida de contingut, no estableix cap bé o fi que hagi de ser perseguit i no ens diu el que hem de fer, sinó com hem d’actuar. Un home actua moralment, per tant, quan actua per deure no està perseguint cap fi.


TOP

Suscribirse a: Entradas (Atom)