IDEES PRINCIPALS
Aquest text de John Stuart Mill fa un equilibri entre la idea de felicitat i satisfacció- Considera que els qui solen gaudir menys, segurament ho satisfaran totalment i els qui volen o ansien aspirar una major felicitat, els costa més aconseguir-lo.
TÍTOL DEL TEXT
Vies per aconseguir la felicitat
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest fragment filosòfic utilitarista és propi del màxim representat d’aquesta tendència, John Stuart Mill. Les primeres frases introdueixen que sentir-se superior a un altre, en circumstàncies proporcionalment iguals, no sempre comporta a sentir-se millor satisfet que el que se sent inferior. A continuació, introdueix la idea de felicitat i de satisfacció de les quals, la primera seria pròpia de la ètica materialista d’Aristòtil i la segona la podríem relacionar directament amb una ètica hedonista com ara la d’Epicur en la recerca del plaer. El filòsof afirma que normalment els qui situen un baix nivell la seva capacitat de gaudir, tenen millors probabilitats de satisfer-les totalment, mentre que els qui no es conformen amb un determinat plaer els hi costa molt més de satisfer-ne. D’aquesta manera el nivell de felicitat al qual podrà arribar serà imperfecte, però aquesta felicitat imperfecte la pot suportar si no és greu.- Per tant, d’aquí es deriva la frase coneguda de l’autor: “És millor ser un home satisfet que un porc satisfet” i “És millor ser un Sòcrates insatisfet que un boig satisfet” i està també relacionant el porc i el boig amb ignorants que només coneixen part de la seva qüestió.
COMPARACIÓ
Aquesta teoria utilitarista té com a objectiu assolir la felicitat per al major nombre de persones que es podria comparar, ja que s’assembla a Aristòtil en el fet de ser una ètica heterònoma i teleològica i mostra alguns punts en comú amb la teoria hedonista d’Epicur. Amb aquesta darrera la única diferència es que sol ser una ètica que tendeix més als interessos individuals que no pas als de la col•lectivitat. Per últim, podem contrastar la opinió de Mill amb l’ètica formal de Kant basada en un racionalisme moderat i establint principalment dos imperatius categòrics per definir bé aquesta ètica.
Aquest text de John Stuart Mill fa un equilibri entre la idea de felicitat i satisfacció- Considera que els qui solen gaudir menys, segurament ho satisfaran totalment i els qui volen o ansien aspirar una major felicitat, els costa més aconseguir-lo.
TÍTOL DEL TEXT
Vies per aconseguir la felicitat
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest fragment filosòfic utilitarista és propi del màxim representat d’aquesta tendència, John Stuart Mill. Les primeres frases introdueixen que sentir-se superior a un altre, en circumstàncies proporcionalment iguals, no sempre comporta a sentir-se millor satisfet que el que se sent inferior. A continuació, introdueix la idea de felicitat i de satisfacció de les quals, la primera seria pròpia de la ètica materialista d’Aristòtil i la segona la podríem relacionar directament amb una ètica hedonista com ara la d’Epicur en la recerca del plaer. El filòsof afirma que normalment els qui situen un baix nivell la seva capacitat de gaudir, tenen millors probabilitats de satisfer-les totalment, mentre que els qui no es conformen amb un determinat plaer els hi costa molt més de satisfer-ne. D’aquesta manera el nivell de felicitat al qual podrà arribar serà imperfecte, però aquesta felicitat imperfecte la pot suportar si no és greu.- Per tant, d’aquí es deriva la frase coneguda de l’autor: “És millor ser un home satisfet que un porc satisfet” i “És millor ser un Sòcrates insatisfet que un boig satisfet” i està també relacionant el porc i el boig amb ignorants que només coneixen part de la seva qüestió.
COMPARACIÓ
Aquesta teoria utilitarista té com a objectiu assolir la felicitat per al major nombre de persones que es podria comparar, ja que s’assembla a Aristòtil en el fet de ser una ètica heterònoma i teleològica i mostra alguns punts en comú amb la teoria hedonista d’Epicur. Amb aquesta darrera la única diferència es que sol ser una ètica que tendeix més als interessos individuals que no pas als de la col•lectivitat. Per últim, podem contrastar la opinió de Mill amb l’ètica formal de Kant basada en un racionalisme moderat i establint principalment dos imperatius categòrics per definir bé aquesta ètica.
0 comentarios:
Publicar un comentario