IDEES GENERALS
Aquest fragment sintetitza clarament una de les regles del mètode cartesià: l’evidència: ja que l’autor afirma que a vegades per considerar una cosa com a certa o falsa, sovint els sentits ens enganyen per no haver utilitzat la prudència o la raó. També qüestiona tot un seguit d’exemples que el fan confondre els somnis amb la realitat.
TÍTOL DEL TEXT
Són els somnis una realitat?
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text pertany al filòsof francès René Descartes i en ell podem notar alguns trets del mètode cartesià. L’autor diu que els sentits sovint poden enganyar-nos i impedir-nos trobar les coses evidents o cartes del tot.
Per a Descartes un cop ens ha enganyat hem de ser prou prudents per no tornar a caure. Per tant, aquest punt el podem incloure en la primera fase del dubte cartesià en el que diu que hem de dubtar de tot allò que ens arriba dels sentits perquè ens poden enganyar com ara la perspectiva, els miratges i les il•lusions òptimes.
Però tot seguit, Descartes mostra en el text un segon motiu de dubte, que és el dubte sobre la realitat. El pensador francès posa un exemple, que ell quan dorm, igual que la majoria somia amb les coses en sí i que aquestes coses el fan situar-se en una realitat, sent el somni si més no com la realitat en si, fent-lo dubtar de la realitat, ja que ¿ no podria ser que aquest món no fos més que fantasia i il•lusió? La realitat és simplement dubtosa.
Aquest fragment sintetitza clarament una de les regles del mètode cartesià: l’evidència: ja que l’autor afirma que a vegades per considerar una cosa com a certa o falsa, sovint els sentits ens enganyen per no haver utilitzat la prudència o la raó. També qüestiona tot un seguit d’exemples que el fan confondre els somnis amb la realitat.
TÍTOL DEL TEXT
Són els somnis una realitat?
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text pertany al filòsof francès René Descartes i en ell podem notar alguns trets del mètode cartesià. L’autor diu que els sentits sovint poden enganyar-nos i impedir-nos trobar les coses evidents o cartes del tot.
Per a Descartes un cop ens ha enganyat hem de ser prou prudents per no tornar a caure. Per tant, aquest punt el podem incloure en la primera fase del dubte cartesià en el que diu que hem de dubtar de tot allò que ens arriba dels sentits perquè ens poden enganyar com ara la perspectiva, els miratges i les il•lusions òptimes.
Però tot seguit, Descartes mostra en el text un segon motiu de dubte, que és el dubte sobre la realitat. El pensador francès posa un exemple, que ell quan dorm, igual que la majoria somia amb les coses en sí i que aquestes coses el fan situar-se en una realitat, sent el somni si més no com la realitat en si, fent-lo dubtar de la realitat, ja que ¿ no podria ser que aquest món no fos més que fantasia i il•lusió? La realitat és simplement dubtosa.
0 comentarios:
Publicar un comentario