Relacions d’idees i qüestions de fet
IDEES PRINCIPALS
Aquest fragment filosòfic pertanyent a David Hume fa referència als dos tipus d’enunciats que són les relacions d’idees i les qüestions de fet. L’autor afirma que les primeres són constituïdes per les idees logicomatemàtiques que no depenen dels sentits i d’altra banda estan les qüestions de fet que aporten un coneixement altament probable basat en els sentits.
TÍTOL DEL TEXT
Veritats a priori i a posteriori
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest Text és de David Hume, filòsof escocès que va enfocar la seva filosofia tant en l’acció humana com a la manera de dirigir l’enteniment. Aquestes paraules fan referència concretament a part de la seva teoria que exposa una classificació dels objectes de la raó o investigació humanes.
A les primeres línies l’autor ja ens parla d’aquests dos tipus: les relacions d’idees i les qüestions de fet. Hume engloba la geometria, l’àlgebra i l’aritmètica, és a dir, totes les c
iències exactes i lògiques de les quals res no es pot dubtat, en el primer grup, en les relacions d’idees. Simplement són veritats universals i el contrari d’aquestes proposicions impliquen una no contradicció. Per que sigui de millor entesa l’autor dóna un exemple de relacions d’idees com ara la clara evidència que el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels catets.Són enunciats clarament certs però no reals encara que no intervinguin els sentits. Seguidament Hume parla de les qüestions de fet que es contraposen a les relacions d’idees en diversos punts com ara que el contrari d’aquestes qüestions no poden ser ni implicar una contradicció. Aquestes qüestions es presenten molt clares a través dels sentits i per tant, de l’experiència.
L’exemple que l’ empirista proposa és la que “que el sol no sortirà demà és igual d’intel•ligible que dir que sortirà” perquè a través de l’experiència podem arribar al punt de dir que és molt probable que el sol surti però no és del tot cert. Per tant, les previsions del futur basades en d’experiències tan sols ens poden aportar un coneixement provable. Tampoc podem demostrar la falsedat de les qüestions de fet perquè això significaria una contradicció i no es podrien concebre de manera clara a la ment. COMPARACIÓ Aquesta teoria exposada per Hume, l’autor empirista s’assembla molt a la teoria de coneixement de Leibniz en la que podríem establir un paral•lelisme de les veritats de raó amb les relacions d’idees i les veritats de fet amb les qüestions de fet. La idea fonamental de Hume es manté en aquests dos punts. L’empirisme també podria ser contradictori amb part de la filosofia platònica i racionalista els quals accedeixen al coneixement per via de la raó i no per la de la veritat.
0 comentarios:
Publicar un comentario