IDEES GENERALS
Aquest text d’Epicur es basa en els seus principis relacionats amb el plaer. L’autor afirma que les persones calculem el plaer i el dolor, és a dir, que de molts plaers, seleccionem el que més ens convé per arribar a la felicitat però d’altra banda solem fugir dels dolors però no si aquest dolor ens comportarà un plaer més durador.
TÍTOL DEL TEXT
Selecció del plaer i el dolor
ANÁLISI DEL TEXT
L’autor en aquest text ens plasma els seus principis sobre la felicitat. Epicur afirma i constata que per arribar a tenir una vida feliç culminada ve relacionada amb les prioritats dels plaers i del dolor.
En la frase textual del text A raó d’això tot ho fem per no tenir dolor en el cos ni torbament en l’ànima es refereix a que nosaltres mateixos ja sabem quines són les nostres prioritats i per tants de quins dolors hem de fugir per tal d’arribar a la completa felicitat.
Per tant,segons l’autor, podríem diferenciar dos fases per arribar a la felicitat que començaria en un plaer que acceptem i ens omple de felicitat momentània i la segona fase seria la suma de plaers constants que t’omplen de felicitat. Epicur també ens diu que normalment també fugim de plaers i d’altra banda acceptem dolors perquè considerem que la recompensa de tant dolor o sofriment, aporta una felicitat molt més gran. No tots els plaers els podem elegir ni molt menys però tampoc podem evitar sempre un dolor. Per tant, l’autor conclou aquest text amb la següent frase: Convé jutjar totes aquestes coses amb el càlcul i la consideració d’allò útil i d’allò útil i d’allò inconvenient, que és la que constata que es tracta d’una visió hedonista és a dir, filòsofs o pensadors que pensen que tots els plaers i dolors no són iguals i per tant necessitem l’ús de la raó per elegir entre aquests elements.
COMPARACIÓ DEL TEXT
Com ja he dit anteriorment aquest autor Epicur pertanyeria a la visió hedonista que proposa la felicitat com a un plaer, però a més a l’epicureisme que consisteix en gaudi ben calculat. Aquesta concepció de la felicitat pot ser fàcilment comparable amb l’utilitarisme ja que l’objectiu propi d’aquest a diferencia de l’epicureisme és aconseguir la major felicitat pel major nombre de persones, per tant en aquesta concepció intervé la pròpia moral en tot moment.
Quant a la visió general hedonista aquesta la podem comparar amb la felicitat com a autosuficiència dels cínics i dels estoics i de la felicitat com a autorealització.
Pel que fa a la primera, aquesta es basa en el terme saviesa i diuen que és savi el que sap ser feliç. Quant als cínics que formen part d’aquesta visió consideren que per arribar a la felicitat, l’ésser humà ha de ser feliç en tots els aspectes. L’ésser humà es bo per naturalesa, per tant ha de ser qui viu segons la naturalesa. Els estoics també afirmen que el savi viu segons la natura però aquests a més volent descobrir com és aquesta naturalesa.
Per últim, la felicitat com a autorealització es basa en la idea que el fi últim és la felicitat la qual segons aquests és un bé perfecte, suficient i humà. Aristòtil és el filòsof més característic d’aquesta visió.
Com a conclusió podem extreure que les diferencies entre aquestes visions són els propis objectius per assolir la felicitat, mentre per als utilitaristes consideren felicitat compartir-la amb un gran nombre de persones, els cínics consideren que la saviesa és la felicitat i l’epicureisme es basa en la selecció de plaers i dolors mitjançant el càlcul, és a dir, fent un bon ús de la raó com dirien els epicuris.
Aquest text d’Epicur es basa en els seus principis relacionats amb el plaer. L’autor afirma que les persones calculem el plaer i el dolor, és a dir, que de molts plaers, seleccionem el que més ens convé per arribar a la felicitat però d’altra banda solem fugir dels dolors però no si aquest dolor ens comportarà un plaer més durador.
TÍTOL DEL TEXT
Selecció del plaer i el dolor
ANÁLISI DEL TEXT
L’autor en aquest text ens plasma els seus principis sobre la felicitat. Epicur afirma i constata que per arribar a tenir una vida feliç culminada ve relacionada amb les prioritats dels plaers i del dolor.
En la frase textual del text A raó d’això tot ho fem per no tenir dolor en el cos ni torbament en l’ànima es refereix a que nosaltres mateixos ja sabem quines són les nostres prioritats i per tants de quins dolors hem de fugir per tal d’arribar a la completa felicitat.
Per tant,segons l’autor, podríem diferenciar dos fases per arribar a la felicitat que començaria en un plaer que acceptem i ens omple de felicitat momentània i la segona fase seria la suma de plaers constants que t’omplen de felicitat. Epicur també ens diu que normalment també fugim de plaers i d’altra banda acceptem dolors perquè considerem que la recompensa de tant dolor o sofriment, aporta una felicitat molt més gran. No tots els plaers els podem elegir ni molt menys però tampoc podem evitar sempre un dolor. Per tant, l’autor conclou aquest text amb la següent frase: Convé jutjar totes aquestes coses amb el càlcul i la consideració d’allò útil i d’allò útil i d’allò inconvenient, que és la que constata que es tracta d’una visió hedonista és a dir, filòsofs o pensadors que pensen que tots els plaers i dolors no són iguals i per tant necessitem l’ús de la raó per elegir entre aquests elements.
COMPARACIÓ DEL TEXT
Com ja he dit anteriorment aquest autor Epicur pertanyeria a la visió hedonista que proposa la felicitat com a un plaer, però a més a l’epicureisme que consisteix en gaudi ben calculat. Aquesta concepció de la felicitat pot ser fàcilment comparable amb l’utilitarisme ja que l’objectiu propi d’aquest a diferencia de l’epicureisme és aconseguir la major felicitat pel major nombre de persones, per tant en aquesta concepció intervé la pròpia moral en tot moment.
Quant a la visió general hedonista aquesta la podem comparar amb la felicitat com a autosuficiència dels cínics i dels estoics i de la felicitat com a autorealització.
Pel que fa a la primera, aquesta es basa en el terme saviesa i diuen que és savi el que sap ser feliç. Quant als cínics que formen part d’aquesta visió consideren que per arribar a la felicitat, l’ésser humà ha de ser feliç en tots els aspectes. L’ésser humà es bo per naturalesa, per tant ha de ser qui viu segons la naturalesa. Els estoics també afirmen que el savi viu segons la natura però aquests a més volent descobrir com és aquesta naturalesa.
Per últim, la felicitat com a autorealització es basa en la idea que el fi últim és la felicitat la qual segons aquests és un bé perfecte, suficient i humà. Aristòtil és el filòsof més característic d’aquesta visió.
Com a conclusió podem extreure que les diferencies entre aquestes visions són els propis objectius per assolir la felicitat, mentre per als utilitaristes consideren felicitat compartir-la amb un gran nombre de persones, els cínics consideren que la saviesa és la felicitat i l’epicureisme es basa en la selecció de plaers i dolors mitjançant el càlcul, és a dir, fent un bon ús de la raó com dirien els epicuris.
A l'autor trobem l'autor del text, Epicur. Clica sobre la fotografia per conéixer més sobre aquest gran filòsof
0 comentarios:
Publicar un comentario