IDEES PRINCIPALS Aquest text presenta les principals necessitats de la polis a partir dun diàleg entre Sòcrates i Glaucó i afirma que el més important és ser amo d’un mateix, característica pròpia de la temprança, i alhora que cadascú realitzi la seva propia tasca regida per la justicia.
TÍTOL DEL TEXT
L’estat perfecte
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text filosòfic forma part del llibre VII de la República de Plató, redactat durant l’etapa de maduresa de l’autor i s’estableix una relació entre la temprança i la justicia. El principal tret que esmenta Plató en l’organització amb la polis és que qualsevol equilibri entre totes les virtuts està relacionat amb l’ànima i en certa manera amb les seves parts: la part racional, la part irascible i la part concupiscible. L’autor fa un paral•lelisme en l’organització de la ciutat amb les persones, en aquest es diu que les persones són amos d’elles mateixes i per tant, són alhora esclaves d’elles mateixes i quan això succeeix és el que s’anomena la temprança que és també la capacitat de controlar els nostres desitjos i passions. Les persones han de dominar el que es bo per sobre del que és dolent i d’aquesta manera arribaran a ser ciutadans virtuosos. Aquest aspecte el traslladem a la ciutat fent una generalització: si una ciutat o la polis dominen les coses bones sobre les dolentes la ciutat serà virtuosa.
COMPARACIÓ
Aquesta posició reflectida per l’autor sobre la seva política que parla en llibres eticopolítics com La República o les lleis, reflexa aspectes relacionats amb l’ànima en què l’estratificació social d’una ciutat coincideix amb la part racional, irascible i concupiscible de l’ànima i és difícilment comparable amb altres autors pre-platònics perquè no es donava tant èmfasi a la política fins l’inici dels sofistes.
TÍTOL DEL TEXT
L’estat perfecte
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text filosòfic forma part del llibre VII de la República de Plató, redactat durant l’etapa de maduresa de l’autor i s’estableix una relació entre la temprança i la justicia. El principal tret que esmenta Plató en l’organització amb la polis és que qualsevol equilibri entre totes les virtuts està relacionat amb l’ànima i en certa manera amb les seves parts: la part racional, la part irascible i la part concupiscible. L’autor fa un paral•lelisme en l’organització de la ciutat amb les persones, en aquest es diu que les persones són amos d’elles mateixes i per tant, són alhora esclaves d’elles mateixes i quan això succeeix és el que s’anomena la temprança que és també la capacitat de controlar els nostres desitjos i passions. Les persones han de dominar el que es bo per sobre del que és dolent i d’aquesta manera arribaran a ser ciutadans virtuosos. Aquest aspecte el traslladem a la ciutat fent una generalització: si una ciutat o la polis dominen les coses bones sobre les dolentes la ciutat serà virtuosa.
COMPARACIÓ
Aquesta posició reflectida per l’autor sobre la seva política que parla en llibres eticopolítics com La República o les lleis, reflexa aspectes relacionats amb l’ànima en què l’estratificació social d’una ciutat coincideix amb la part racional, irascible i concupiscible de l’ànima i és difícilment comparable amb altres autors pre-platònics perquè no es donava tant èmfasi a la política fins l’inici dels sofistes.
A continuació en aquest video podeu trobar resumida la política ideal de Plató
0 comentarios:
Publicar un comentario