Aquesta és una de les qüestions que es planteja Descartes per donar lloc a la demostració de l’existència dels cossos.
Personalment, considero que tinc una posició bastant realista envers aquesta qüestió ja que crec que els cossos són tal i com els percebem nosaltres, és a dir, relatius a la nostra manera de captar les coses.
El fet de veure un cos, comporta la participació dels nostres sentits els quals no són comuns a tothom, perquè tenim la nostra opinió, per això hi ha tants cossos com persones en el món, perquè cadascú té la visió del seu cos, amb les seves característiques relacionades amb el color, la llum.
El cos en sí seria la suma de totes aquestes perspectives segons el meu parer, teoria del perspectivisme desenvolupada anys més tard per Gasset.
Com a conclusió, els cossos els veiem i per a nosaltres els cossos són així, però aquesta perspectiva de l’objecte no s’estén de manera universal.
Personalment, considero que tinc una posició bastant realista envers aquesta qüestió ja que crec que els cossos són tal i com els percebem nosaltres, és a dir, relatius a la nostra manera de captar les coses.
El fet de veure un cos, comporta la participació dels nostres sentits els quals no són comuns a tothom, perquè tenim la nostra opinió, per això hi ha tants cossos com persones en el món, perquè cadascú té la visió del seu cos, amb les seves característiques relacionades amb el color, la llum.
El cos en sí seria la suma de totes aquestes perspectives segons el meu parer, teoria del perspectivisme desenvolupada anys més tard per Gasset.
Com a conclusió, els cossos els veiem i per a nosaltres els cossos són així, però aquesta perspectiva de l’objecte no s’estén de manera universal.
0 comentarios:
Publicar un comentario