ACTIVITAT 48. Són els cossos tal i com els percebem?

Publicado por Col·legi Sant Andreu jueves, 10 de febrero de 2011 comentarios (0)

Aquesta és una de les qüestions que es planteja Descartes per donar lloc a la demostració de l’existència dels cossos.
Personalment, considero que tinc una posició bastant realista envers aquesta qüestió ja que crec que els cossos són tal i com els percebem nosaltres, és a dir, relatius a la nostra manera de captar les coses.
El fet de veure un cos, comporta la participació dels nostres sentits els quals no són comuns a tothom, perquè tenim la nostra opinió, per això hi ha tants cossos com persones en el món, perquè cadascú té la visió del seu cos, amb les seves característiques relacionades amb el color, la llum.
El cos en sí seria la suma de totes aquestes perspectives segons el meu parer, teoria del perspectivisme desenvolupada anys més tard per Gasset.

Com a conclusió, els cossos els veiem i per a nosaltres els cossos són així, però aquesta perspectiva de l’objecte no s’estén de manera universal.



TOP

ACTIVITAT 49. El jo com a substància pensant i la qüestió de l'ànima

Publicado por Col·legi Sant Andreu jueves, 20 de enero de 2011 comentarios (0)

IDEES PRINCIPALS
Aquest fragment filòsofic forma part del Discurs del Mètode de Descartes quan ens mostra la relació que té el cos amb l’ànima, la qual és identificada per la raó, és a dir, la propia de la realitat intel•ligible.

TÍTOL
Cos i ànima, matèria i raó

ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text és del Discurs del mètode del filòsof René Descartes. El filosof racionalista comença aquest discurs amb la seva partida de la filosofía, és a dir, el del jo.
 D’aquesta manera ens esta afirmant que quan veu les coses, pot dubtar de que siguin o no siguin, però del que no pot dubtar és de que està dubtant i per tant, existeix. D’aquí la seva frase repetida i coneguda: “Penso, per tant, existeixo. Cogito ergo sum. El procès de dubte té lloc a la nostra ànima i per això forma part d’una substància separada del cos, la qual és inmortal a diferencia d’aquest anterior.

COMPARACIÓ

L’antropologia cartesiana pot ser fàcilment comparada amb els dos autors clàssics més influents, tot mostrant una certa relació cap a Plató, però clarament una forta oposició amb Aristòtil. Per a Aristòtil, l’ànima i el cos es troben a la mateixa realitat com a fruit d’una unió substancial, a diferència de la de Descartes que és substancial, i s’assemblaria bastant a la teoria platònica sobre la separació del cos i ànima en dues realitats oposades. Descartes està dient que l’ànima pot existir independentment del cos, i això li està suposant l’afirmació de la immortalitat de l’ànima com ho feia Plató.

TOP

ACTIVITAT 47." Cogito ergo sum"

Publicado por Col·legi Sant Andreu miércoles, 12 de enero de 2011 comentarios (0)

IDEES PRINCIPALS


Aquest text, pertany a René Descartes i el seu objectiu principal és arribar a la primera veritat que constitueix una partida de la filosofia, el jo. Intervé la figura del geni maligne com a divinitat enganyadora que el fa posar en dubte i el fa enganyar, però el fet de dubtar, vol dir que està pensant i en conseqüència existeix.


TÍTOL
Demostració de l’existència

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest text és del filòsof racionalista Descartes, en ell es fa referència a la demostració de la existència de la filosofia primera que és el jo, però el que està intentant afirmar el filòsof és la capacitat de Déu de posar la idea en les coses, és a dir, que les idees les trobem en les coses.

Però principalment l’autor ens vol transmetre el fet que ell necessita arribar a la certesa i això li suposa haver de passar per un cert grau de dubte per tal d’arribar a allò evident o cert. Descartes incorpora la personalitat del geni maligne que és com una divinitat que intenta enganyar-nos perquè dubtem fins i tot de nosaltres mateixos, però no podem dubtar del jo, perquè és la primera veritat i dubtar del geni maligne és que estic pensant i si penso, existeixo. “ Cogito ergo sum”.


COMPARACIÓ

Aquesta teoría de la demostració de l’existència de Déu i de les coses la podem comparar amb les cinc vies de Sant Tomàs d’Aquino les quals mitjançant uns arguments en conclou sempre dient que Déu és únic i el més perfecte.


A continuació podeu veure la següent animació que fa una crítica a la societat actual, que está deixant de pensar i per tant, d'existir:


TOP

ACTIVITAT 46. Distinció entre el somni i la vigília

Publicado por Col·legi Sant Andreu domingo, 9 de enero de 2011 comentarios (0)

IDEES GENERALS

Aquest fragment sintetitza clarament una de les regles del mètode cartesià: l’evidència: ja que l’autor afirma que a vegades per considerar una cosa com a certa o falsa, sovint els sentits ens enganyen per no haver utilitzat la prudència o la raó. També qüestiona tot un seguit d’exemples que el fan confondre els somnis amb la realitat.

TÍTOL DEL TEXT

Són els somnis una realitat?

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest text pertany al filòsof francès René Descartes i en ell podem notar alguns trets del mètode cartesià. L’autor diu que els sentits sovint poden enganyar-nos i impedir-nos trobar les coses evidents o cartes del tot.
Per a Descartes un cop ens ha enganyat hem de ser prou prudents per no tornar a caure. Per tant, aquest punt el podem incloure en la primera fase del dubte cartesià en el que diu que hem de dubtar de tot allò que ens arriba dels sentits perquè ens poden enganyar com ara la perspectiva, els miratges i les il•lusions òptimes.
Però tot seguit, Descartes mostra en el text un segon motiu de dubte, que és el dubte sobre la realitat. El pensador francès posa un exemple, que ell quan dorm, igual que la majoria somia amb les coses en sí i que aquestes coses el fan situar-se en una realitat, sent el somni si més no com la realitat en si, fent-lo dubtar de la realitat, ja que ¿ no podria ser que aquest món no fos més que fantasia i il•lusió? La realitat és simplement dubtosa.



TOP

ACTIVITAT 45. Les Regles del Mètode Cartesià

Publicado por Col·legi Sant Andreu domingo, 19 de diciembre de 2010 comentarios (0)

IDEES PRINCIPALS
Aquest text pertanyent a Descartes està fent referencia a l’objectiu del mètode cartesià, és a dir, arribar a l’evidència o certesa i d’aquesta manera descartar el dubte. L’autor explica totes les normes que cal seguir per cumplir aquest camí i qui l’assoleixi será capaç de distingir entre el que és fals i el que és veritat.

POSA UN TÍTOL
El camí a la certesa

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest fragment filosòfic pertany al Discurs del Mètode de l’autor francès René Descartes. L’objecte de la filosofia de Descartes podríem dir que és arribar a la certesa sense passar per dubte i considerant aquelles coses que són evidents i que han de ser així. Per tal de poder arribar a la veritat o certesa, l’autor proposa un mètode: el Mètode Cartesià. Aquest mètode està caracteritzat per quatre fases o lleis les quals es troben explicades en l’anterior fragment. La primera regla és l’evidència és a dir, sotmetre un argument a l’evidència o a la primera intuïció que ens ve a la ment. Seguidament l’anàlisi consisteix en seleccionar els elements més bàsics que després a la tercera fase, a la síntesi s’ordenen de forma pujant del més complex al més simple. Per últim estaria l’enumeració que simplement seria una revisió de les parts anteriors. Si seguim aquestes quatre fases podem arribar a assolir la certesa.



TOP

ACTIVITAT 44. El temps va ser creat amb el món

Publicado por Col·legi Sant Andreu jueves, 16 de diciembre de 2010 comentarios (0)

IDEES PRINCIPALS

Aquest text reflexa bàsicament la teoria de Sant Agustí relacionada amb Déu i el temps. Considera a Déu com un ésser superiors que hi ha creat tot incloent el temps i al text es qüestiona què feia Déu abans de la creació si no existia el temps.

TÍTOL DEL TEXT

Déu, el creador del temps

ANÀLISI DEL TEXT

Pel que fa a aquest text, pertany a Sant Agustí i podem dir que el fragment està dividit clarament per temes. Per començar, fa referència a la seva religiositat on afirma que Déu és el creador de tot. Per tant, és una força superior que ho ha fet tot.
Seguidament, introdueix l’aspecte del temps, tema molt propi de la seva filosofia. L’autor es pregunta: Podia existir el temps que no fos creat per tu? O existia el temps abans que ell? Llavors l’autor es qüestiona que què feia Déu abans de la creació de Déu si no existia cap mesura del temps.
L’autor considera que Déu és omnipotent i per tant pot dominar el temps futur.
Per últim finalitza el text afirmant que Déu és etern a diferència de nosaltres que tenim un límit d’anys.
Per concloure, podem destacar que la creació del cel i la Terra està lligada estretament amb el temps d’aquí al títol original. El temps va ser creat amb el món. Déu no és matèria, és abstracte.
Podríem comparar l’autor amb Parmènides pel que fa a l’afirmació de l’eternitat.



TOP

ACTIVITAT 43. Argument ontològic de Sant Anselm

Publicado por Col·legi Sant Andreu viernes, 3 de diciembre de 2010 comentarios (0)

L'argument ontològic és considerat com a una de les vies d'accés al coneixement de l'existència de Déu. Sant Anselm el va formular així: “Déu és allò del qual no es pot pensar res major”

Es a dir, Déu és allò més gran i perfecte que el nostre pensament pot tindre. Diguem que més que un argument ontològic, és un argument lògic, ja que el que es fa és una argumentació lògica de com en el nostre pensament existeix la categoria d'allò més perfecte. Descartes el va utilitzar per a demostrar l'existència de Déu, la qual necessitava per a demostrar l'existència de la matèria.

Enllaç directe a una explicació més extensa de Sant Anselm i del seu argument ontològic que manté una estreta relació amb el pensament cartesià.



TOP

Suscribirse a: Entradas (Atom)