Hace 15 años
Autors de les PAU
Dades Personals
- Col·legi Sant Andreu
- Em dic Patricia Cazorla i sòc alumna de l'escola Sant Andreu. Aquest blog està destinat a la matèria de filosofia on consten totes les activitats realitzades a classe.
Música
La meva llista de blogs
-
-
Hace 15 años
-
Hace 15 años
-
-
Hace 15 años
-
Hace 15 años
Jo considero que aquest món es pot mirar des de tants llocs com persones que el veuen, no existeix un sol món, o sí, però sí és veritat que cadascú tenim la visió del nostre propi món.
Per a persones com nosaltres, plenes d'oportunitats i facilitats, aquest món no ens hauria de semblar malament, simplement ho fem per avarícia de voler-ne més, perquè si d'altra banda ens comparéssim amb un nen del tercer món, suposo que estaria convençuda que hi ha d'existir un món millor que el que ell està vivint. I si ara em preguntés per un moment en com hauria de ser un món millor, la meva resposta es reduiria a evitar tot el dolor possible que em podrien causar les dificultats que se'm poden anar presentant al llarg del temps, però considero que no ens podem queixar de la sort que tenim, per això no solem parar-nos a pensar en la possible existència d'un món millor.
Si així fos, i hi hagués un altre món, aquest hauria de comptar amb totes les meravelles que disposa el món actual juntament amb els obstacles i maldats actuals superades completament, per garantir una igualtat de felicitat.
Però sincerament. és difícil imaginar un altre món perquè no coneixem un altre com aquest, amb les característiques pròpies que el defineixen.
IDEES PRINCIPALS
Aquest fragment filòsofic pertany a René Descartes I en ell podem veure un cert dualism del cos i la seva ment. L’autor defensa que l’únic vertader que hi ha és el jo, perquè encara no ha expressat la seva teoría sobre la demostració dels cossos i de les coses.
TÍTOL DEL TEXT
Cos i ment
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text pertany al filòsof francès, Descartes, un dels autors més característics del racionalisme. Aquest fragment el trobem en la sisena de les seves Meditacions Metafísiques, les quals sintetitzen una bona part de la teoria del filòsof. L’autor considera que la evidencia, és a dir, les idees clares i distintes ens les transmet Déu. Al llarg del fragment està presentant una unió estreta entre cos i ànima els quals són explicats com una unió accidental igual que ho afirmava Plató. El cos i l’ànima diu l’autor que se’ns presenta de forma evident per tant, no podem negar la seva existència. Descartes està dient que l’ànima pot existir independentment del cos, i això li està suposant l’afirmació de la immortalitat de l’ànima com ho feia Plató.
COMPARACIÓ
L’antropologia cartesiana pot ser facilment comparada amb els dos autors clàssics més influients, tot mostrant una certa relació cap a Plató, però clarament una forta oposició amb Aristòtil. Per a Aristòtil, l’ànima i el cos es troben a la mateixa realitat com a fruit d’una unió substancial, a diferència de la de Descartes que és substancial, i s’assemblaria bastant a la teoria platònica sobre la separació del cos i ànima en dues realitats oposades. Descartes està dient que l’ànima pot existir independentment del cos, i això li està suposant l’afirmació de la immortalitat de l’ànima com ho feia Plató. A continuació, trobeu una síntesi de tota la teoria cartesiana en la qual s'inclou l'antropologia
Aquesta és una de les qüestions que es planteja Descartes per donar lloc a la demostració de l’existència dels cossos.
Personalment, considero que tinc una posició bastant realista envers aquesta qüestió ja que crec que els cossos són tal i com els percebem nosaltres, és a dir, relatius a la nostra manera de captar les coses.
El fet de veure un cos, comporta la participació dels nostres sentits els quals no són comuns a tothom, perquè tenim la nostra opinió, per això hi ha tants cossos com persones en el món, perquè cadascú té la visió del seu cos, amb les seves característiques relacionades amb el color, la llum.
El cos en sí seria la suma de totes aquestes perspectives segons el meu parer, teoria del perspectivisme desenvolupada anys més tard per Gasset.
Com a conclusió, els cossos els veiem i per a nosaltres els cossos són així, però aquesta perspectiva de l’objecte no s’estén de manera universal.
Personalment, considero que tinc una posició bastant realista envers aquesta qüestió ja que crec que els cossos són tal i com els percebem nosaltres, és a dir, relatius a la nostra manera de captar les coses.
El fet de veure un cos, comporta la participació dels nostres sentits els quals no són comuns a tothom, perquè tenim la nostra opinió, per això hi ha tants cossos com persones en el món, perquè cadascú té la visió del seu cos, amb les seves característiques relacionades amb el color, la llum.
El cos en sí seria la suma de totes aquestes perspectives segons el meu parer, teoria del perspectivisme desenvolupada anys més tard per Gasset.
Com a conclusió, els cossos els veiem i per a nosaltres els cossos són així, però aquesta perspectiva de l’objecte no s’estén de manera universal.
IDEES PRINCIPALS
Aquest fragment filòsofic forma part del Discurs del Mètode de Descartes quan ens mostra la relació que té el cos amb l’ànima, la qual és identificada per la raó, és a dir, la propia de la realitat intel•ligible.
TÍTOL
Cos i ànima, matèria i raó
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text és del Discurs del mètode del filòsof René Descartes. El filosof racionalista comença aquest discurs amb la seva partida de la filosofía, és a dir, el del jo.
D’aquesta manera ens esta afirmant que quan veu les coses, pot dubtar de que siguin o no siguin, però del que no pot dubtar és de que està dubtant i per tant, existeix. D’aquí la seva frase repetida i coneguda: “Penso, per tant, existeixo. Cogito ergo sum. El procès de dubte té lloc a la nostra ànima i per això forma part d’una substància separada del cos, la qual és inmortal a diferencia d’aquest anterior.
COMPARACIÓ
L’antropologia cartesiana pot ser fàcilment comparada amb els dos autors clàssics més influents, tot mostrant una certa relació cap a Plató, però clarament una forta oposició amb Aristòtil. Per a Aristòtil, l’ànima i el cos es troben a la mateixa realitat com a fruit d’una unió substancial, a diferència de la de Descartes que és substancial, i s’assemblaria bastant a la teoria platònica sobre la separació del cos i ànima en dues realitats oposades. Descartes està dient que l’ànima pot existir independentment del cos, i això li està suposant l’afirmació de la immortalitat de l’ànima com ho feia Plató.
Aquest fragment filòsofic forma part del Discurs del Mètode de Descartes quan ens mostra la relació que té el cos amb l’ànima, la qual és identificada per la raó, és a dir, la propia de la realitat intel•ligible.
TÍTOL
Cos i ànima, matèria i raó
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text és del Discurs del mètode del filòsof René Descartes. El filosof racionalista comença aquest discurs amb la seva partida de la filosofía, és a dir, el del jo.
D’aquesta manera ens esta afirmant que quan veu les coses, pot dubtar de que siguin o no siguin, però del que no pot dubtar és de que està dubtant i per tant, existeix. D’aquí la seva frase repetida i coneguda: “Penso, per tant, existeixo. Cogito ergo sum. El procès de dubte té lloc a la nostra ànima i per això forma part d’una substància separada del cos, la qual és inmortal a diferencia d’aquest anterior.
COMPARACIÓ
L’antropologia cartesiana pot ser fàcilment comparada amb els dos autors clàssics més influents, tot mostrant una certa relació cap a Plató, però clarament una forta oposició amb Aristòtil. Per a Aristòtil, l’ànima i el cos es troben a la mateixa realitat com a fruit d’una unió substancial, a diferència de la de Descartes que és substancial, i s’assemblaria bastant a la teoria platònica sobre la separació del cos i ànima en dues realitats oposades. Descartes està dient que l’ànima pot existir independentment del cos, i això li està suposant l’afirmació de la immortalitat de l’ànima com ho feia Plató.
IDEES PRINCIPALS
Aquest text, pertany a René Descartes i el seu objectiu principal és arribar a la primera veritat que constitueix una partida de la filosofia, el jo. Intervé la figura del geni maligne com a divinitat enganyadora que el fa posar en dubte i el fa enganyar, però el fet de dubtar, vol dir que està pensant i en conseqüència existeix.
TÍTOL
Demostració de l’existència
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text és del filòsof racionalista Descartes, en ell es fa referència a la demostració de la existència de la filosofia primera que és el jo, però el que està intentant afirmar el filòsof és la capacitat de Déu de posar la idea en les coses, és a dir, que les idees les trobem en les coses.
Però principalment l’autor ens vol transmetre el fet que ell necessita arribar a la certesa i això li suposa haver de passar per un cert grau de dubte per tal d’arribar a allò evident o cert. Descartes incorpora la personalitat del geni maligne que és com una divinitat que intenta enganyar-nos perquè dubtem fins i tot de nosaltres mateixos, però no podem dubtar del jo, perquè és la primera veritat i dubtar del geni maligne és que estic pensant i si penso, existeixo. “ Cogito ergo sum”.
COMPARACIÓ
Aquesta teoría de la demostració de l’existència de Déu i de les coses la podem comparar amb les cinc vies de Sant Tomàs d’Aquino les quals mitjançant uns arguments en conclou sempre dient que Déu és únic i el més perfecte.
A continuació podeu veure la següent animació que fa una crítica a la societat actual, que está deixant de pensar i per tant, d'existir:
IDEES GENERALS
Aquest fragment sintetitza clarament una de les regles del mètode cartesià: l’evidència: ja que l’autor afirma que a vegades per considerar una cosa com a certa o falsa, sovint els sentits ens enganyen per no haver utilitzat la prudència o la raó. També qüestiona tot un seguit d’exemples que el fan confondre els somnis amb la realitat.
TÍTOL DEL TEXT
Són els somnis una realitat?
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text pertany al filòsof francès René Descartes i en ell podem notar alguns trets del mètode cartesià. L’autor diu que els sentits sovint poden enganyar-nos i impedir-nos trobar les coses evidents o cartes del tot.
Per a Descartes un cop ens ha enganyat hem de ser prou prudents per no tornar a caure. Per tant, aquest punt el podem incloure en la primera fase del dubte cartesià en el que diu que hem de dubtar de tot allò que ens arriba dels sentits perquè ens poden enganyar com ara la perspectiva, els miratges i les il•lusions òptimes.
Però tot seguit, Descartes mostra en el text un segon motiu de dubte, que és el dubte sobre la realitat. El pensador francès posa un exemple, que ell quan dorm, igual que la majoria somia amb les coses en sí i que aquestes coses el fan situar-se en una realitat, sent el somni si més no com la realitat en si, fent-lo dubtar de la realitat, ja que ¿ no podria ser que aquest món no fos més que fantasia i il•lusió? La realitat és simplement dubtosa.
Aquest fragment sintetitza clarament una de les regles del mètode cartesià: l’evidència: ja que l’autor afirma que a vegades per considerar una cosa com a certa o falsa, sovint els sentits ens enganyen per no haver utilitzat la prudència o la raó. També qüestiona tot un seguit d’exemples que el fan confondre els somnis amb la realitat.
TÍTOL DEL TEXT
Són els somnis una realitat?
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text pertany al filòsof francès René Descartes i en ell podem notar alguns trets del mètode cartesià. L’autor diu que els sentits sovint poden enganyar-nos i impedir-nos trobar les coses evidents o cartes del tot.
Per a Descartes un cop ens ha enganyat hem de ser prou prudents per no tornar a caure. Per tant, aquest punt el podem incloure en la primera fase del dubte cartesià en el que diu que hem de dubtar de tot allò que ens arriba dels sentits perquè ens poden enganyar com ara la perspectiva, els miratges i les il•lusions òptimes.
Però tot seguit, Descartes mostra en el text un segon motiu de dubte, que és el dubte sobre la realitat. El pensador francès posa un exemple, que ell quan dorm, igual que la majoria somia amb les coses en sí i que aquestes coses el fan situar-se en una realitat, sent el somni si més no com la realitat en si, fent-lo dubtar de la realitat, ja que ¿ no podria ser que aquest món no fos més que fantasia i il•lusió? La realitat és simplement dubtosa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)