ACTIVITAT 41. El moviment i la deducció del primer motor immòbil.

IDEES PRINCIPALS

El text d’Aristòtil fa referència a l’existència del primer motor que s’encarrega de donar lloc a unes altres. Es defensa una posició que afirma que tot és mogut o condicionat per una altra cosa de manera successiva i infinita, trobant-nos amb el problema de que si hi ha primers motors de manera infinita, és impossible trobar-ne el primer que mou tot, sinó que aquest s’ha de moure independentment.


TÍTOL
Allò que mou tot

ANÀLISI
Aquest fragment filosòfic forma part del llibre VIII de la Física d’Aristòtil, on s’explica una realitat suprema, el primer motor immòbil, que explica el moviment partint que el moviment és etern.
El text comença afirmant que tot allò és mogut per una altra cosa, és a dir, que les coses són dependents d’altres per poder moure’s o també que les coses es mouen per elles mateixes. Aquesta teoria del primer motor immòbil és tractada en el text mitjançant un exemple: el bastó i la pedra. En aquest cas: el bastó és el PMI de la pedra, mou la pedra, aquesta la mou la mà i la mà la mou l’home. Per tant, en aquest exemple, l’home seria el primer motor immòbil.
Aristòtil, alhora diu que les coses com són mogudes per unes altres, aquestes altres també han de ser mogudes per altres i així successivament, per això hi ha un que és mou per ell sol ja que no existeix res que el pugui moure.
Aquesta existència d’un primer motor pot ser entesa en alguns casos per una divinitat a partir de la qual tot és mou i podria ser comparable amb el Déu cristià

COMPARACIÓ

Es pot comparar el PMI amb el demiürg de Plató que feia de mitjaner entre la matèria i les idees, no el final.
També s’assembla al nous d’Anaxàgoras (homeomeries) i el final comú també és la idea de bé.

SEGON TRIMESTRE

Conclusió del 1r. TRIMESTRE

Aquest curs avança sense adonar-nos, però pel que fa aquesta matèria no hem avançat sinó hem endarrerit en el temps per endinsar-nos en l’origen de la filosofia, aquest origen el trobem a les colònies de l’Àsia menor on neix la filosofia per necessitar de substituir al mite, que no podia trobar solucions a problemes que presentava la societat jònica. Dels presocràtics que es caracteritzaven per enfocar la seva filosofia en els fenòmens naturals, hem passat als sofistes i a Plató que centren la seva filosofia en la organització de la ciutat i dels ciutadans en sí.
Ha estat un curiós però intens començament de curs!

Aquest trimestre s’ha caracteritzat també per la creació d’un nou grup integrat per tots els alumnes de segon de Batxillerat a una xarxa social que ens ha permès la interacció per part de tothom i la millora de la comunicació actualitzada entre professor i alumne. D’aquesta manera hem creat un petit racó filosòfic als nostres facebook per consultar sobre aspectes de la matèria, informar-nos a través d’enllaços i participar activament en una sèrie de debats.
MOLT BONA FEINA SEGON DE BATXILLERAT!



Ànims, descanseu una setmaneta i torneu amb més força en aquest darrer segon trimestre al Sant Andreu.


IDEES PRINCIPALS Aquest text presenta les principals necessitats de la polis a partir dun diàleg entre Sòcrates i Glaucó i afirma que el més important és ser amo d’un mateix, característica pròpia de la temprança, i alhora que cadascú realitzi la seva propia tasca regida per la justicia.

TÍTOL DEL TEXT
L’estat perfecte

ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text filosòfic forma part del llibre VII de la República de Plató, redactat durant l’etapa de maduresa de l’autor i s’estableix una relació entre la temprança i la justicia. El principal tret que esmenta Plató en l’organització amb la polis és que qualsevol equilibri entre totes les virtuts està relacionat amb l’ànima i en certa manera amb les seves parts: la part racional, la part irascible i la part concupiscible. L’autor fa un paral•lelisme en l’organització de la ciutat amb les persones, en aquest es diu que les persones són amos d’elles mateixes i per tant, són alhora esclaves d’elles mateixes i quan això succeeix és el que s’anomena la temprança que és també la capacitat de controlar els nostres desitjos i passions. Les persones han de dominar el que es bo per sobre del que és dolent i d’aquesta manera arribaran a ser ciutadans virtuosos. Aquest aspecte el traslladem a la ciutat fent una generalització: si una ciutat o la polis dominen les coses bones sobre les dolentes la ciutat serà virtuosa.

COMPARACIÓ

Aquesta posició reflectida per l’autor sobre la seva política que parla en llibres eticopolítics com La República o les lleis, reflexa aspectes relacionats amb l’ànima en què l’estratificació social d’una ciutat coincideix amb la part racional, irascible i concupiscible de l’ànima i és difícilment comparable amb altres autors pre-platònics perquè no es donava tant èmfasi a la política fins l’inici dels sofistes.

A continuació en aquest video podeu trobar resumida la política ideal de Plató

ACTIVITAT 39. Ciència (episteme) i opinió (doxa)

"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.
- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i
d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures
boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és
incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.
- Doncs sí, és ben bé així -observà.
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-la
en la seva essència.
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i
és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,
aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a
l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i
també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa
d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o
despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com
sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.
- Això mateix."


IDEES PRINCIPALS

Aquest diàleg de Plató esmenta als filòsofs com als únics coneixedors de les coses en sí, tal i com són, a diferència de les persones que només reconeixen les coses boniques, no la idea de bellesa. Per tant, el seu coneixement no és veritable ni fiable.

POSA UN TÍTOL AL TEXT
El filòsof, l'únic coneixedor de la veritat

ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text es tracta d'un fragment del llibre V de la República de Plató. És un diàleg que reflecteix clarament la teoria del coneixement de Plató, introduint els aspectes o conceptes d'opinió ( doxa) i ciència (episteme).
El diàleg s'introdueix amb una pregunta per part de l'autor sobre qui són els veritables filòsofs i la resposta són els mateixos filòsofs, els únics coneixedors de la veritat, ja que les altres persones no coneixen les coses ni la bellesa en si, és a dir, de les coses boniques, les coses
senzilles.


Segons els filòsofs no es pot tenir coneixement dels objectes sensibles ja que els sentits són dinàmics, canvien i per això no són fiables. No pot haber coneixement de les coses que canvien, allò que és blanc demà esdevé negre, és a dir, no es pot agafar l'essència d'allò que no canvia. Llavors la ciència o el veritable coneixement, no es pot reduir a allò que canvia, però si a allò que no canvia, que seria la idea de bellesa en si que s'esmenta en el text.
Les persones han de seguir al filòsof qui actua com a guia per a transmetre l'únic coneixement veritable i fer-lis arribar les idees.
.

ACTIVITAT 38. Comentari de text del Parmènides

IDEES PRINCIPALS

El tret característic d’aquest diàleg és que és autocrític i intervé la posició de Sòcrates sobre l’existència de les idees de les coses naturals, posició que Parmènides s’oposa frontalment ja que només hi pot haver idees de coses que no són sensibles, és a dir, intel•ligibles.



TÍTOL DEL TEXT
La veritat a les coses naturals.

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest fragment filosòfic pertany a Plató en la seva obra Parmènides, que forma part de l’època de vellesa de l’autor caracteritzada pel carácter autocrític presents en els seus diàlegs, criticant les seves teories anteriors.

En aquest text concretament contradiu a la seva idea en l’època de maduresa sobre l’existència de les idees de les coses naturals, però en aquest text mitjançant Sòcrates, arriba a una maduresa en què canvia aquesta teoria i admet que no existeixen les idees de les coses naturals ja que la idea d’humanitat no podria existir sense la idea d’home, són aspectes que s’interrelacionen i es necessiten entre ells. L’home en aquest cas representa la part sensible o cosa natural i d’altra banda la idea d’humanitat és pròpia del món intel•ligible. Però al final del text,n Sòcrates acaba
sotmès a la crítica de Parmènides.

COMPARACIÓ

Aquest text filosòfic reflexa perfectament l’existència de la varietat d’idees i la única comparació que podem establir és la del concepte d’idea amb el tractament que Parmènides fa del seu ésser, és a dir, les idees coincideixen amb l’ésser de Parmènides ja que tots dos conceptes són eterns, immutables, immòbils i homogenis.

ACTIVITAT 37. El mite de la caverna i els seus signes

En el mite de la caverna ( República , llibre VII) Plató compara la idea de Bé amb el Sol. El Sol demana un esforç de la vista si el volem contemplar i alhora il·lumina i dóna vida a totes les coses. També la idea de bé, exigeix l'esforç de la ment, alhora que il·lumina i dóna sentit a totes les altres Idees.


Al llarg del mite podem observar el conjunt d'elements els quals els podem situar al món sensible o al món intel·ligible.
Les ombres que reflexen les coses a dins de la caverna on estan els presoners simbolitzen el món sensible per a ells. D'altra banda, les cadenes simbolitzen la unió del cos i ànima, que aquest es separa quan es surt de la caverna aquesta separació els hi permet arribar al món intel·ligible de les idees.

L'element principal del que es parla en el mite, és el foc o millor dit el Sol, que simbolitza la idea de bé en el món intel·ligible, és la màxima felicitat que només es pot trobar a l'exterior de la caverna, al món intel·ligible.

  • Podem veure el següent video per situar-nos completament dins del mite.