IDEES PRINCIPALS
El text d’Aristòtil fa referència a l’existència del primer motor que s’encarrega de donar lloc a unes altres. Es defensa una posició que afirma que tot és mogut o condicionat per una altra cosa de manera successiva i infinita, trobant-nos amb el problema de que si hi ha primers motors de manera infinita, és impossible trobar-ne el primer que mou tot, sinó que aquest s’ha de moure independentment.
TÍTOL
Allò que mou tot
ANÀLISI
Aquest fragment filosòfic forma part del llibre VIII de la Física d’Aristòtil, on s’explica una realitat suprema, el primer motor immòbil, que explica el moviment partint que el moviment és etern.
El text comença afirmant que tot allò és mogut per una altra cosa, és a dir, que les coses són dependents d’altres per poder moure’s o també que les coses es mouen per elles mateixes. Aquesta teoria del primer motor immòbil és tractada en el text mitjançant un exemple: el bastó i la pedra. En aquest cas: el bastó és el PMI de la pedra, mou la pedra, aquesta la mou la mà i la mà la mou l’home. Per tant, en aquest exemple, l’home seria el primer motor immòbil.
Aristòtil, alhora diu que les coses com són mogudes per unes altres, aquestes altres també han de ser mogudes per altres i així successivament, per això hi ha un que és mou per ell sol ja que no existeix res que el pugui moure.
Aquesta existència d’un primer motor pot ser entesa en alguns casos per una divinitat a partir de la qual tot és mou i podria ser comparable amb el Déu cristià
COMPARACIÓ
Es pot comparar el PMI amb el demiürg de Plató que feia de mitjaner entre la matèria i les idees, no el final.
També s’assembla al nous d’Anaxàgoras (homeomeries) i el final comú també és la idea de bé.
El text d’Aristòtil fa referència a l’existència del primer motor que s’encarrega de donar lloc a unes altres. Es defensa una posició que afirma que tot és mogut o condicionat per una altra cosa de manera successiva i infinita, trobant-nos amb el problema de que si hi ha primers motors de manera infinita, és impossible trobar-ne el primer que mou tot, sinó que aquest s’ha de moure independentment.
TÍTOL
Allò que mou tot
ANÀLISI
Aquest fragment filosòfic forma part del llibre VIII de la Física d’Aristòtil, on s’explica una realitat suprema, el primer motor immòbil, que explica el moviment partint que el moviment és etern.
El text comença afirmant que tot allò és mogut per una altra cosa, és a dir, que les coses són dependents d’altres per poder moure’s o també que les coses es mouen per elles mateixes. Aquesta teoria del primer motor immòbil és tractada en el text mitjançant un exemple: el bastó i la pedra. En aquest cas: el bastó és el PMI de la pedra, mou la pedra, aquesta la mou la mà i la mà la mou l’home. Per tant, en aquest exemple, l’home seria el primer motor immòbil.
Aristòtil, alhora diu que les coses com són mogudes per unes altres, aquestes altres també han de ser mogudes per altres i així successivament, per això hi ha un que és mou per ell sol ja que no existeix res que el pugui moure.
Aquesta existència d’un primer motor pot ser entesa en alguns casos per una divinitat a partir de la qual tot és mou i podria ser comparable amb el Déu cristià
COMPARACIÓ
Es pot comparar el PMI amb el demiürg de Plató que feia de mitjaner entre la matèria i les idees, no el final.
També s’assembla al nous d’Anaxàgoras (homeomeries) i el final comú també és la idea de bé.
