Crítica del jo cartesià
IDEES PRINCIPALS
Aquest fragment filosòfic pertany a David Hume qui presenta la seva teoria de la substància oposant-se a l’exposada per Descartes. Segons aquest text, l’autor afirma que en el pensament es troven únicament les impressiones i per tant, el pensament seria un conjunt de totes les percempcios. La idea principal que podem extreure és que el pensament no és una substància, només hi ha impressions.
TÍTOL DEL TEXT
La particularitat de les impressions
ANÀLISI DEL TEXT
El text pertany al filòsof empirista David Hume qui intenta presentar part de la seva teoria oposant-se a René Descartes. Aquest darrer, considera que l’essència és el pensament entès de manera general.
D’altra banda Hume diu que el que exposa Descartes no és res intel•ligible i ell afirma que totes les coses tenen la seva pròpia identitat, és a dir, són particulars i aquestes percepcions particulars que tenim nosaltres són les que configuren la nostra pròpia ment.
Però també deixa constància que aquestes no pertanyen a la ment perquè aquesta no és una substància intel•ligible.
Seguint en la seva teoria empirista, destaca la inexistència d’idees de substàncies ja que només podem tenir idees de les impressions. Llavors, en el text anterior, Hume ens dóna l’exemple de la idea de cos o de préssec, ja que nosaltres per exemple, percebem la idea de les qualitats d’un préssec com podria ser la idea del color taronja o del tacte tan característic d’aquesta fruita. Per últim, Hume conclou el text tot dient que la nostra idea de ment és només la idea de percepcions particulars.
IDEES PRINCIPALS
Aquest fragment filosòfic pertany a David Hume qui presenta la seva teoria de la substància oposant-se a l’exposada per Descartes. Segons aquest text, l’autor afirma que en el pensament es troven únicament les impressiones i per tant, el pensament seria un conjunt de totes les percempcios. La idea principal que podem extreure és que el pensament no és una substància, només hi ha impressions.
TÍTOL DEL TEXT
La particularitat de les impressions
ANÀLISI DEL TEXT
El text pertany al filòsof empirista David Hume qui intenta presentar part de la seva teoria oposant-se a René Descartes. Aquest darrer, considera que l’essència és el pensament entès de manera general.
D’altra banda Hume diu que el que exposa Descartes no és res intel•ligible i ell afirma que totes les coses tenen la seva pròpia identitat, és a dir, són particulars i aquestes percepcions particulars que tenim nosaltres són les que configuren la nostra pròpia ment.
Però també deixa constància que aquestes no pertanyen a la ment perquè aquesta no és una substància intel•ligible.
Seguint en la seva teoria empirista, destaca la inexistència d’idees de substàncies ja que només podem tenir idees de les impressions. Llavors, en el text anterior, Hume ens dóna l’exemple de la idea de cos o de préssec, ja que nosaltres per exemple, percebem la idea de les qualitats d’un préssec com podria ser la idea del color taronja o del tacte tan característic d’aquesta fruita. Per últim, Hume conclou el text tot dient que la nostra idea de ment és només la idea de percepcions particulars.
