ACTIVITAT 32. Heràclit d'Efes i Parmènides d''Elea

TEXT 1 HERÀCLIT
“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

IDEES PRINCIPALS

Aquest petit fragment del filòsof Heràclit tracta de donar la seva opinió en quant a l’origen de les coses, les quals considera que canvien constantment , però a més afirma que el foc és l’arkhé de totes les coses, un foc qu
e s’encén i s’apaga.

POSA UN TÍTOL

El foc que encén i apaga

ANÀLISI DEL TEXT


El text pertany al filòsof Heràclit d’Efes, qui es coneix per ser una persona obscura, solitària i misantropa i per tenir por a l’aigua. Ens trobem davant d’un fragment que reflexa el nou tipus de gènere literari que crea: l’aforisme, una curta frase però en canvi, profunda.
En ell podem verificar el pensament sobre l’origen de les coses que tenia el filòsof, qui deia que l’arkhé de totes les coses era el foc, que com diu en el text, s’encèn i s’apaga en la seva mesura, és a dir, podríem representar al foc com al sol que seria el seu principi.
El cosmos seria com un foc que s’encèn i s’apaga.
D’altra banda defensa una posició de que el cosmos canvia sempre per alguna raó, la naturalesa evoluciona a través dels contraris, els quals es necessiten, és a dir, seria com una lluita de la presència i no presència.
La natura és la clau del seu pensament que consisteix fins al punt d’arribar a la seva frase: “
La saviesa consisteix en dir la veritat i obrar segons amb la natura”

TEXT 2. PARMÈNIDES


“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquesla qualels homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser iel no-ésser són consideratsel mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.

TÍTOL DEL TEXT
La via de la veritat

ANÀLISI DEL TEXT
El text de Parmènides fa referència ala seva filosofia sobre l’ésser és i l’ésser no és, és a dir, que el que és, ha estat ara, sempre i sempre estarà. Per tant, el filòsof està posant èmfasi en l’eternitat de les coses. En el moment en el que esmenta que allò que es pot dir i pensar fa referència a l’ésser formant part de la seva via de la veritat. L’ésser no està sotmès a canvi ja que aquest és etern i al ser etern, des del punt de vista del logos, el filòsof diu que no pot haver-hi mort perquè no es pot passar de l’ésser al no ésser perquè si ho fes seria per una imperfecció, i l’ésser és perfecte. Com que no és pot passar del no ésser al ésser Parmènides esmenta a tothom qui si que ho creu, com a uns ignorants.

COMPARACIÓ



Aquest dos textos són el reflex de dues clares teories oposades. La primera correspon a Heràclit qui és considerat el mestre del canvi, és a dir que totes les coses són dinàmiques (MONISME DINÀMIC)
D'altra banda l'ésser de Parmènides defensa ser immutable i etern, negant el canvi d'Heràclit. Pel que fa a les teories, el primer defensa una lluita de contraris en què sense el seu contrari les coses no poden existir i el segon l'eternitat de l'ésser.

ACTIVITAT 31. Anaximandre de Milet


D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps.


IDEES GENERALS

Aquest petit fragment del filòsof de Milet fa referència a l’ordre del cosmos, és a dir, tracta sobre l’origen de les coses, de nosaltres, és a dir, de tot allò que compon el nostre món, però aquest particularment defensa una posició en la que s’afirma que tot comença en un fons determinat.




ANÀLISI DEL TEXT

Pel que fa al petit text d’Anaximandre, veiem un clar exemple del pensament del filòsof sobre l’origen de totes les coses.

Aquest defensa que tota cosa té el seu començament en un fons indeterminat, és a dir, les coses existeixen a partir d’una altra i així successivament fins al punt que trobem un fons que no té límit.

L’autor fa referència al terme justícia, tema molt comú en l’Àsia menor del segle VI ac, en que l’origen de les coses dependria de les injustícies comeses, en forma de retribucions.

COMPARACIÓ

Aquest pensament filosòfic proposat per Anaximandre pot ser comparat amb d’altres propis dels mateixos anys, com ara Tales de Millet.

La principal diferencia entre tots dos pensaments era simplement el fet que per a Tales, l’origen de la vida, del cosmos, de tot, es trobava en l’aigua, per tant sempre feia referència a aquesta matèria alhora d’explicar el començament de les coses, i per Anaximandre l’origen es trobava en aquest fons indeterminat del qual ja he esmentat anteriorment.

Ens tornem a posar les pil·les!

Dormir, relaxar-nos a la platja, despreocupar-nos, desconcentrar-nos, viure al nostre aire…

Tot això torna a acabar-se, però hem de ser optimistes, només acaba per tornar a començar encara millor.

Ens acomiadem de l’estiu en el qual potser hem filosofat més del que ens pensem, però tornem al Sant Andreu per últim cop.
Aquest any totes les aules, tots els alumnes i tots els professors quedaran als nostres records per sempre, és per això que aquest últim any s’ha d’aprofitar al màxim. Per tant, el bloc de filosofia es torna a obrir per enriquir-nos de coneixements i teories filosòfiques platòniques, kantianes, entre altres.

Benvinguts un altre cop, petits però grans filòsofs!





BYE BYE Primer de Batxillerat


Aquest tercer i darrer trimestre acaba, i amb aquest conclou el nostre curs, el primer de batxillerat ja s’ha acabat. Aquest any ha està replet de noves experiències, nous professors, convivències, un viatge únic i noves matèries.

Dins d’aquestes noves matèries trobem aquesta, la filosofia, que és la assignatura que ens ha permet omplir aquest gran bloc. Gràcies a aquesta he aprés a reflexionar i a qüestionar-me diversos dubtes sobre mi, respostes de les quals no he trobat. I ara que ja hem acabat tal, puc dir que sóc feliç i sóc totalment lliure, encara que sempre estaré condicionada!


BONES VACANCES A TOTHOM i tornem al Setembre en el nostre últim any al col•legi!






ACTIVITAT 30. Definicions del Tema 10

DEFINICIONS

Virtut: Excel•lència, la capacitat de sobresortir.

Intel•lectualisme moral. És aquella posició filosòfica que defensava Sòcrates: i identifica la saviesa amb la virtut.

Eudonisme. Teoria d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat o capacitat d'autorealitzar-se.

Hedonisme:
Teoria que identifica el bé moral amb el plaer.(Epicur)

Felicitat (Aristòtil).La felicitat s'identifica amb la activitat intel•lectual.

Virtut moral (Aristòtil):És el terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excés.

Apatia (estoics): És la capacitat de no sentir dolor, de fer-se insensible per assolir la felicitat.

Simpatia: Capacitat de posar-se en el lloc de qualsevol altre (empàtica).

Utilitarisme:
Teoria que té com objectiu ètic aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones.


Aritmètica dels plaers:
El plaer es pot mesurar ja que tots els plaers són iguals en qualitat.


Ètica deontològica:
Es planteja que la moral s'ha de basar en el deure i no en la finalitat.

Imperatiu hipotètic: Imperatiu que obliga només a les persones que volen aconseguir un fi.

Imperatiu categòric:
Imperatius que obliguen de forma universal.Fes A!

Dignitat humana: Els éssers humans han de ser tractats com un fí no com un mitjà.

Intuïcionisme dels valors : Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà dels sentiments.


ACTIVITAT 29. Comentari de text pàgina 197

IDEES GENERALS

Aquest text d’Epicur es basa en els seus principis relacionats amb el plaer. L’autor afirma que les persones calculem el plaer i el dolor, és a dir, que de molts plaers, seleccionem el que més ens convé per arribar a la felicitat però d’altra banda solem fugir dels dolors però no si aquest dolor ens comportarà un plaer més durador.

TÍTOL DEL TEXT

Selecció del plaer i el dolor

ANÁLISI DEL TEXT

L’autor en aquest text ens plasma els seus principis sobre la felicitat. Epicur afirma i constata que per arribar a tenir una vida feliç culminada ve relacionada amb les prioritats dels plaers i del dolor.
En la frase textual del text A raó d’això tot ho fem per no tenir dolor en el cos ni torbament en l’ànima es refereix a que nosaltres mateixos ja sabem quines són les nostres prioritats i per tants de quins dolors hem de fugir per tal d’arribar a la completa felicitat.
Per tant,segons l’autor, podríem diferenciar dos fases per arribar a la felicitat que començaria en un plaer que acceptem i ens omple de felicitat momentània i la segona fase seria la suma de plaers constants que t’omplen de felicitat. Epicur també ens diu que normalment també fugim de plaers i d’altra banda acceptem dolors perquè considerem que la recompensa de tant dolor o sofriment, aporta una felicitat molt més gran. No tots els plaers els podem elegir ni molt menys però tampoc podem evitar sempre un dolor. Per tant, l’autor conclou aquest text amb la següent frase: Convé jutjar totes aquestes coses amb el càlcul i la consideració d’allò útil i d’allò útil i d’allò inconvenient, que és la que constata que es tracta d’una visió hedonista és a dir, filòsofs o pensadors que pensen que tots els plaers i dolors no són iguals i per tant necessitem l’ús de la raó per elegir entre aquests elements.


COMPARACIÓ DEL TEXT

Com ja he dit anteriorment aquest autor Epicur pertanyeria a la visió hedonista que proposa la felicitat com a un plaer, però a més a l’epicureisme que consisteix en gaudi ben calculat. Aquesta concepció de la felicitat pot ser fàcilment comparable amb l’utilitarisme ja que l’objectiu propi d’aquest a diferencia de l’epicureisme és aconseguir la major felicitat pel major nombre de persones, per tant en aquesta concepció intervé la pròpia moral en tot moment.
Quant a la visió general hedonista aquesta la podem comparar amb la felicitat com a autosuficiència dels cínics i dels estoics i de la felicitat com a autorealització.
Pel que fa a la primera, aquesta es basa en el terme saviesa i diuen que és savi el que sap ser feliç. Quant als cínics que formen part d’aquesta visió consideren que per arribar a la felicitat, l’ésser humà ha de ser feliç en tots els aspectes. L’ésser humà es bo per naturalesa, per tant ha de ser qui viu segons la naturalesa. Els estoics també afirmen que el savi viu segons la natura però aquests a més volent descobrir com és aquesta naturalesa.
Per últim, la felicitat com a autorealització es basa en la idea que el fi últim és la felicitat la qual segons aquests és un bé perfecte, suficient i humà. Aristòtil és el filòsof més característic d’aquesta visió.
Com a conclusió podem extreure que les diferencies entre aquestes visions són els propis objectius per assolir la felicitat, mentre per als utilitaristes consideren felicitat compartir-la amb un gran nombre de persones, els cínics consideren que la saviesa és la felicitat i l’epicureisme es basa en la selecció de plaers i dolors mitjançant el càlcul, és a dir, fent un bon ús de la raó com dirien els epicuris.

A l'autor trobem l'autor del text, Epicur. Clica sobre la fotografia per conéixer més sobre aquest gran filòsof