Trencant la cadena de la ignorància

Podem definir el realisme i l’idealisme com a posicions diferents de la veritat. La majoria dels éssers humans som realistes, ja que aquesta és la del sentit comú que tenim totes les persones i aquella que ens permet arribar a l’essència, és a dir, allò que són les coses i fa que siguin.

La societat és real perquè ningú dubta de la realitat. “Hi ha tantes realitats com persones”.
Quan penso en quina posició de la veritat em trobo, em decantaria per l’idealisme perquè defenso l’argument de que no podem conèixer la realitat tal i com és, i que per poder arribar a aquesta depenem d’un subjecte, és a dir, del “jo” i no de que necessitem un objecte per arribar a aquesta.

Segons els realistes, la realitat és tot allò que és intel•ligible en si mateix sense més preàmbuls, no com els idealistes, que afirmen que allò real i intel•ligible és molt subjectiu depenent de cada persona. La proposta idealista afirma que un objecte existeix en la mesura que el puc conèixer per tant depenem del propi subjecte per arribar-lo a conèixer. “El món és el meu món”.

Cal destacar a Aristòtil com a model realista més característic, i a Descartes com a idealista entre d’altres.