ACTIVITAT 45. Les Regles del Mètode Cartesià

IDEES PRINCIPALS
Aquest text pertanyent a Descartes està fent referencia a l’objectiu del mètode cartesià, és a dir, arribar a l’evidència o certesa i d’aquesta manera descartar el dubte. L’autor explica totes les normes que cal seguir per cumplir aquest camí i qui l’assoleixi será capaç de distingir entre el que és fals i el que és veritat.

POSA UN TÍTOL
El camí a la certesa

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest fragment filosòfic pertany al Discurs del Mètode de l’autor francès René Descartes. L’objecte de la filosofia de Descartes podríem dir que és arribar a la certesa sense passar per dubte i considerant aquelles coses que són evidents i que han de ser així. Per tal de poder arribar a la veritat o certesa, l’autor proposa un mètode: el Mètode Cartesià. Aquest mètode està caracteritzat per quatre fases o lleis les quals es troben explicades en l’anterior fragment. La primera regla és l’evidència és a dir, sotmetre un argument a l’evidència o a la primera intuïció que ens ve a la ment. Seguidament l’anàlisi consisteix en seleccionar els elements més bàsics que després a la tercera fase, a la síntesi s’ordenen de forma pujant del més complex al més simple. Per últim estaria l’enumeració que simplement seria una revisió de les parts anteriors. Si seguim aquestes quatre fases podem arribar a assolir la certesa.



ACTIVITAT 44. El temps va ser creat amb el món

IDEES PRINCIPALS

Aquest text reflexa bàsicament la teoria de Sant Agustí relacionada amb Déu i el temps. Considera a Déu com un ésser superiors que hi ha creat tot incloent el temps i al text es qüestiona què feia Déu abans de la creació si no existia el temps.

TÍTOL DEL TEXT

Déu, el creador del temps

ANÀLISI DEL TEXT

Pel que fa a aquest text, pertany a Sant Agustí i podem dir que el fragment està dividit clarament per temes. Per començar, fa referència a la seva religiositat on afirma que Déu és el creador de tot. Per tant, és una força superior que ho ha fet tot.
Seguidament, introdueix l’aspecte del temps, tema molt propi de la seva filosofia. L’autor es pregunta: Podia existir el temps que no fos creat per tu? O existia el temps abans que ell? Llavors l’autor es qüestiona que què feia Déu abans de la creació de Déu si no existia cap mesura del temps.
L’autor considera que Déu és omnipotent i per tant pot dominar el temps futur.
Per últim finalitza el text afirmant que Déu és etern a diferència de nosaltres que tenim un límit d’anys.
Per concloure, podem destacar que la creació del cel i la Terra està lligada estretament amb el temps d’aquí al títol original. El temps va ser creat amb el món. Déu no és matèria, és abstracte.
Podríem comparar l’autor amb Parmènides pel que fa a l’afirmació de l’eternitat.



ACTIVITAT 43. Argument ontològic de Sant Anselm

L'argument ontològic és considerat com a una de les vies d'accés al coneixement de l'existència de Déu. Sant Anselm el va formular així: “Déu és allò del qual no es pot pensar res major”

Es a dir, Déu és allò més gran i perfecte que el nostre pensament pot tindre. Diguem que més que un argument ontològic, és un argument lògic, ja que el que es fa és una argumentació lògica de com en el nostre pensament existeix la categoria d'allò més perfecte. Descartes el va utilitzar per a demostrar l'existència de Déu, la qual necessitava per a demostrar l'existència de la matèria.

Enllaç directe a una explicació més extensa de Sant Anselm i del seu argument ontològic que manté una estreta relació amb el pensament cartesià.




ACTIVITAT 42. Carta a Meneceu


IDEES PRINCIPALS

Aquest text filosòfic d’Epicur ens transmet que és innecessari tenir por a la mort perquè nosaltres hem d’enfocar la nostra vida a ser feliços assolint els plaers vitals diversos. D’altra banda això no significarà que haguem d’acceptar altres situacions més doloroses si aquestes ens poden donar plaers més intensos i duradors.

TÍTOL DEL TEXT

La felicitat, el màxim plaer





ANÀLISI DEL TEXT


Aquest text filosòfic forma part de La Carta a Meneceu, obra d’Epicur (431 aC- 270 aC), en la que es troben els ideals i la teoria característica d’Epicur, basada en l’assoliment dels plaers fugint dels dolors per tal d’arribar a la felicitat. A més destaca la seva importància cap al cos humà.
L’autor introdueix el tema de la mort d’una manera diferent ja que afirma que no hem de tenir por a la mort, encara que aquesta suposi el final de la nostra etapa vital. Però per a ell considera que la mort no existeix, és a dir, que quan nosaltres estem, la mort no està, però quan la mort està, nosaltres no estem. Per tant, és un estúpid aquell que afirma témer la mort no perquè li dolgui en el moment que es presenti, sinó perquè pateix preveient-la. Segons aquesta afirmació del filòsof el que hem de fer es viure la vida més intensament aprofundint en els plaers i gaudir de cada un d’ells individualment mentre vivim, llavors aquesta podria ser la única manera d’arribar a l’objectiu característic i comú de qualsevol ésser humà, la felicitat. La figura del savi és benaurada per Epicur, dient que aquest és l’únic capaç de mantenir un equilibri per exemple estre témer la mort i no témer-la. En la següent frase: Cal recordar també que el futur no és del tot nostre, però tampoc no ens deixa de pertànyer del tot, podem valorar-la fent referència al destí, és a dir, que hi ha una força superior que ens determina però alhora ens permet conduir les nostres pròpies accions i la nostra vida.
A continuació l’autor ens diferencia entre un seguit de plaers és a dir, aquest afirma que necessitem alguns plaers naturals per satisfer necessitats pròpiament vitals i alhora tenim altres plaers no són essencials però que juntament amb els anteriors contribueixen com a mitjà per aconseguir el fi comú, la felicitat. Seguidament, trobem que es fa referència a l’acceptació de dolors els quals després de deixar de fer mal, aportin un benefici o un plaer molt més intens i durador.
Per últim Epicur posa èmfasi en la necessitat del seny, que és l’ origen de totes les altres virtuts, i és més apreciable que la mateixa filosofia, i ens ensenya que no existeix una vida feliç sense ser al mateix temps assenyada, bella i justa; ni és possible viure amb seny, bellesa i justícia, sense ser feliç, frase textual de l’autor. Per tant, no podem distingir entre els diversos plaers sense la virtut del seny.
Quan diu: “El savi creu que val més ser assenyadament desgraciat que insensatament feliç” vol dir que és millor tenir seny i actuar bé i que per mala sort actuem malament que l’insensat encara que se senti bé amb ell mateix no s’ha parat a pensar si les seves accions són correctes o no, perquè es mostra indiferent, perquè actua sense seny i només mirant per complaure desitjos que poden ser vans.

COMPARACIÓ

Podríem establir una comparació amb els atomistes qui creuen igual que Epicur que la matèria està formada per partícules indivisibles, que presenten qualitat pròpia, és a dir, els àtoms.
Els estoics mostren una posició contrària a Epicur a causa de que el seu objectiu principal és arribar a la felicitat a la qual només es pot accedir a través del saber i la virtut.

A continuació, podeu veure una petita introducció animada sobre la filosofia d'Epicur.


ACTIVITAT 41. El moviment i la deducció del primer motor immòbil.

IDEES PRINCIPALS

El text d’Aristòtil fa referència a l’existència del primer motor que s’encarrega de donar lloc a unes altres. Es defensa una posició que afirma que tot és mogut o condicionat per una altra cosa de manera successiva i infinita, trobant-nos amb el problema de que si hi ha primers motors de manera infinita, és impossible trobar-ne el primer que mou tot, sinó que aquest s’ha de moure independentment.


TÍTOL
Allò que mou tot

ANÀLISI
Aquest fragment filosòfic forma part del llibre VIII de la Física d’Aristòtil, on s’explica una realitat suprema, el primer motor immòbil, que explica el moviment partint que el moviment és etern.
El text comença afirmant que tot allò és mogut per una altra cosa, és a dir, que les coses són dependents d’altres per poder moure’s o també que les coses es mouen per elles mateixes. Aquesta teoria del primer motor immòbil és tractada en el text mitjançant un exemple: el bastó i la pedra. En aquest cas: el bastó és el PMI de la pedra, mou la pedra, aquesta la mou la mà i la mà la mou l’home. Per tant, en aquest exemple, l’home seria el primer motor immòbil.
Aristòtil, alhora diu que les coses com són mogudes per unes altres, aquestes altres també han de ser mogudes per altres i així successivament, per això hi ha un que és mou per ell sol ja que no existeix res que el pugui moure.
Aquesta existència d’un primer motor pot ser entesa en alguns casos per una divinitat a partir de la qual tot és mou i podria ser comparable amb el Déu cristià

COMPARACIÓ

Es pot comparar el PMI amb el demiürg de Plató que feia de mitjaner entre la matèria i les idees, no el final.
També s’assembla al nous d’Anaxàgoras (homeomeries) i el final comú també és la idea de bé.

SEGON TRIMESTRE

Conclusió del 1r. TRIMESTRE

Aquest curs avança sense adonar-nos, però pel que fa aquesta matèria no hem avançat sinó hem endarrerit en el temps per endinsar-nos en l’origen de la filosofia, aquest origen el trobem a les colònies de l’Àsia menor on neix la filosofia per necessitar de substituir al mite, que no podia trobar solucions a problemes que presentava la societat jònica. Dels presocràtics que es caracteritzaven per enfocar la seva filosofia en els fenòmens naturals, hem passat als sofistes i a Plató que centren la seva filosofia en la organització de la ciutat i dels ciutadans en sí.
Ha estat un curiós però intens començament de curs!

Aquest trimestre s’ha caracteritzat també per la creació d’un nou grup integrat per tots els alumnes de segon de Batxillerat a una xarxa social que ens ha permès la interacció per part de tothom i la millora de la comunicació actualitzada entre professor i alumne. D’aquesta manera hem creat un petit racó filosòfic als nostres facebook per consultar sobre aspectes de la matèria, informar-nos a través d’enllaços i participar activament en una sèrie de debats.
MOLT BONA FEINA SEGON DE BATXILLERAT!



Ànims, descanseu una setmaneta i torneu amb més força en aquest darrer segon trimestre al Sant Andreu.