La naturalesa de les idees: Fedó, 78.
"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres
preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic
estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,
cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O
constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si
mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic
estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?
- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma
i en idèntic estat."
preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic
estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,
cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O
constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si
mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic
estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?
- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma
i en idèntic estat."
IDEES PRINCIPALS DEL TEXT
En aquest fragment, Plató es pregunta sobre l’estat de la realitat. Es formula si la realitat varia per a tots o és una única realitat exemplificant-lo amb la bellesa o la igualtat. Per últim s’arriba a la conclusió de que és necessària una realitat que sigui de la mateixa forma i no canviin respecte els altres.
POSA UN TÍTOL AL TEXT
És la realitat universal?
ANÁLISI DEL TEXT
Aquest text filosòfic pertany al Fedó de Plató, que pertany a l’època de maduresa de l’autor, la qual es caracteritzar per l’ús de la tècnica del diàleg dogmàtic.
La tesis exposada en el text està clarament defensant una postura socràtica en diversos aspectes. Primer, la formulació de preguntes retòriques i l’ús del diàleg són clarament tècniques de Sòcrates, però en quant al contingut s’expressa la idea de realitat.
L’autor es pregunta si la realitat en si mateixa es presenta a les persones de manera objectiva de tal manera que hauria de ser la mateixa per a tothom. També intenta saber si l’ésser admet varietats de la realitat objectiva, és a dir, si la bellesa és universal, si tothom tenim el mateix concepte de les coses. Per això s’ha de parlar que com diu plató estem en un Món intel•ligible, és a dir, el món de les idees, ja que no existeix una realitat de bellesa per exemple, però sí l’idea de bellesa que s’ajusta a uns models per a tots.
Per tant, en aquesta teoria trobem una força influència del seu mestre Sòcrates, qui deia que la veritat era universal, era la mateixa per a tothom, només que en el text es veu expressat amb idees diferents com ara la igualtat o la bellesa, realitats que han de tenir la mateixa forma i no poden canviar, segons diria Plató.
COMPARACIÓ AMB ALTRES TEORIES
En la teoria platònica s'arriba a una veritat absoluta igual que Sòcrates feia. El model de veritat de Plató és molt més complex que el de Sòcrates perquè afirma l'existència de dos mons, el món sensible (les coses) i el mon intel·ligible( les idees), dels quals només s'arriba a la veritat absoluta en el món intel·ligible.
El fet d'arribar a una veritat absoluta s'està oposant a la teoria relativista dels sofistes, els qui defensen que no existeix tan sols una veritat, ja que tot està determinat o condicionat, en definitiva, la veritat és relativa.
Podem observar certes similituds en quant a les característiques de l'ésser de Parmènides i també pel que fa a la via de la opinió i a la via de la veritat que simbolitzen els dos mons de Plató.
A continuació podeu veure aquesta presentació Power Point, que explica d'una manera resumida, la teoria de les idees.
